Francesc de Borja

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancesc de Borja

Sant Francesc de Borja per Alonso Cano (Museu de Belles Arts de Sevilla) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) San Francisco de Borja Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFrancesc de Borja i Aragó
28 octubre 1510 Modifica el valor a Wikidata
Gandia (Corona d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 setembre 1572 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Roma (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de Sant Francesc de Borja (Madrid) (traslladat el 1901 i profanat el 1931) 
3r General superior de la Companyia de Jesús
2 juliol 1565 – 1r octubre 1572
← Diego Laínez – Everard Mercurian →
Virrei de Catalunya
1539 – 1543
Cavallerís major de la reina
Duc de Gandia ducat de Gandia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perTercer prepòsit de la Companyia de Jesús; duc de Gandia i marquès de Llombai
Activitat
Ocupaciópolític, teòleg, prevere catòlic de ritu romà Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósJesuïtes
Confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificació23 de novembre de 1624 , Madrid nomenat per Urbà VIII
Canonització20 de juny de 1670 , Roma nomenat per Climent X
PelegrinatgeSant Francesc de Borja (Madrid)
Palau Ducal de Gandia
Festivitat3 d'octubre
IconografiaCalavera amb corona imperial
Patró dePortugal; Gandia; contra els terratrèmols
Altres
TítolDuc de Gandia
Marquès Modifica el valor a Wikidata
FamíliaFamília Borja Modifica el valor a Wikidata
CònjugeElionor de Castro Mello i Meneses (1529–1546) Modifica el valor a Wikidata
FillsCarles Borja, Juana de Borja y Castro (en) Tradueix, Fernando de Borja y Castro (en) Tradueix, Dorotea de Borja y Castro (en) Tradueix, Álvaro de Borja y Castro (en) Tradueix, Isabel de Borja y Castro (en) Tradueix, Joan de Borja i Castro, Alfons de Borja y Castro Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan II Borja Modifica el valor a Wikidata  i Joana d'Aragó i de Gurrea Modifica el valor a Wikidata
GermansLluïsa de Borja i d’Aragó, Enric de Borja i d'Aragó, Alfons de Borja i Arago, Pedro Luis Garceran de Borja, Tomás de Borja i Roderic de Borja i de Castre-Pinós Modifica el valor a Wikidata
ParentsGaspar de Borja y Velasco (net)
Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja (net)
Francisco de Borja y Aragón (net)
Alexandre VI (besavis paterns)
Joan Borja i Catanei (avi patern)
Ferran el Catòlic (pare de la mare de la mare)
Alfons d'Aragó (avi matern) Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: fb06cd7d-dafa-4149-97fb-19e114bd93bc Goodreads character: 113849 Modifica el valor a Wikidata

Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).[1] Va ingressar a l'orde jesuïta, del qual va ser-ne tercer general. Va ser proclamat sant per l'Església catòlica[2] el 1671.

Biografia[modifica]

Era fill de Joan II Borja (fill de Joan Borja) i Joana d'Aragó i, per tant, besnet d'Alexandre VI i de Ferran el Catòlic.[2]

De nen va mostrar predilecció per la vida religiosa, i va manifestar el desig de ser monjo, però la seva família l'envià a la cort de l'emperador Carles V. Hi va destacar, acompanyant l'emperador en les seves campanyes i esdevenint home de confiança del rei.

Va casar-se amb la noble portuguesa Elionor de Castro el 1529[2] i van tenir set fills:

  • Ferran de Borja.
  • Alfons de Borja.
  • Àlvar de Borja.
  • Elisabet de Borja, casada amb Francisco Gómez, marquès de Dénia
  • Joana de Borja-Aragó, casada amb Joan Enríquez d'Almansa
  • Carles de Borja, duc de Gandia.
  • Joan de Borja, primer comte de Ficalho.

El 1530 l'emperador Carles V elevà el seu títol de baró al de Marquès de Lombai, com a cavaller major de l'emperadriu Isabel de Portugal i d'Aragó, de qui fou gran amic. El 1539 va morir aquesta i Francesc de Borja va escortar el cadàver de Toledo a Granada, on havia d'ésser enterrada. En arribar, en veure el cos de la reina i els efectes de la descomposició sobre qui havia estat una dona de gran bellesa, va decidir de «no servir mai més un senyor que pugui morir».

Encara, però, va ser nomenat lloctinent de Catalunya, i va tenir diversos enfrontaments amb la Generalitat de Catalunya per problemes de competències. Nomenat duc de Gandia el 1542, en fou el quart, però en ingressar a la Companyia de Jesús va abdicar en el seu fill Carles Borja.

Vida religiosa[modifica]

Quan el seu pare va morir, en 1542, es va retirar a Gandia, on duria una vida lliurada a la fe. Va entrar en contacte amb els jesuïtes, llavors un orde jove, i va ajudar-los econòmicament. Benefactor del Col·legi Romà, va fundar el Col·legi Jesuïta de Gandia, el primer que va rebre estudiants laics.[2]

Ingrés a l'orde[modifica]

Vidu en 1546, professà als jesuïtes el 1548 i renuncià als seus títols i càrrecs, heretats pel seu fill gran. Es doctorà en teologia (1550) i se n'anà a Roma on poc després refusà ser cardenal. De tornada als regnes hispànics, assistí a la mort de Joana la Boja (1554) i fou marmessor de Carles V (1558).

El 1554 va ser nomenat comissari general dels jesuïtes a Espanya i el 1565, a la mort de Laínez, va ser elegit general de la Companyia de Jesús.

Va ocupar diferents càrrecs dins l'orde dels Jesuïtes, fins a arribar a prepòsit general (1565). Creà molts col·legis a Europa i missions a Amèrica. És autor d'obres d'espiritualitat.

  • Sant Francesc de Borja, obra d'Andreu Sala, a la façana de l'església de Betlem de Barcelona
    Sant Francesc de Borja, obra d'Andreu Sala, a la façana de l'església de Betlem de Barcelona
  • Escultura de Johannes Bitterich, s. XVIII (Bamberg, St. Martin)
    Escultura de Johannes Bitterich, s. XVIII (Bamberg, St. Martin)
  • Francesc de Borja davant el cadàver de la reina, per Antonio Palomino, s. XVIII
    Francesc de Borja davant el cadàver de la reina, per Antonio Palomino, s. XVIII
  • El sant fent un exorcisme. Esborrany de Francisco de Goya per a un quadre, s. XVIII (Madrid, col. de la Marquesa de Santa Cruz)
    El sant fent un exorcisme. Esborrany de Francisco de Goya per a un quadre, s. XVIII (Madrid, col. de la Marquesa de Santa Cruz)

Generalat[modifica]

La segona congregació general jesuïta va elegir-lo general pel seu gran prestigi. El nou general va revisar les regles de l'orde, incrementant el temps dedicat a l'oració (Ignasi de Loiola, el fundador de l'orde, va deixar-ho a l'albiri de cada membre; fins al segle xx, es va seguir la norma de Francesc de Borja). Es va preocupar perquè cada província jesuítica tingués un noviciat propi: personalment va fundar el de Roma, a Sant'Andrea al Quirinale.

Va negociar amb el papa Pius V, que volia reintroduir els oficis cantats que la Companyia havia abandonat; tampoc no volia que els membres de l'orde candidats al sacerdoci fossin ordenats fins que no haguessin fet la professió, la qual cosa constituïa un problema per la Companyia. En 1572, Gregori XIII va restaurar la pràctica original de l'orde.

Els col·legis regits per jesuïtes van créixer en nombre: de 50 el 1556 van passar a 163 el 1574. Francesc de Borja va promulgar la primera Ratio Studiorum en 1569 per a unificar-ne els temaris d'ensenyament en tots ells. Va seguir molt de prop l'evolució de la Contrareforma a Alemanya, on van intervenir intensament els jesuïtes.

Va impulsar les missions, amb fundacions a la Florida, Mèxic i Brasil. També va dur a terme missions diplomàtiques per ordre del papa, en Espanya i Portugal. Pius V va fundar, per suggeriment seu, la Congregació per a la Propaganda de la Fe.

Va morir a Roma l'1 d'octubre de 1572 i fou canonitzat l'any 1671 per Climent X.

Autor musical[modifica]

Francesc de Borja va escriure peces musicals polifòniques, sempre de caràcter sacre, i perdudes en la seva gran majoria. Se li atribueix una Visitatio Sepulchri, interpretada a Gandia entre 1550 i 1865, i una missa, publicada a París en 1557 sota el nom d'Orlando di Lasso.[3] Jordi Savall ha editat i enregistrat un Credo polifònic també atribuït al sant.

Notes[modifica]

  1. ↑ «Francesc de Borja i d'Aragó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Francesc de Borja (1510 – 1572)». [Consulta: 21 abril 2020].
  3. ↑ Possiblement, segons els editors de la partitura, sigui obra de Lasso, però després de la canonització del sant, l'interès dels jesuïtes per consagrar el seu sant com a gran músic va fer que se li atribuís.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc de Borja


Precedit per:
Joan II
Duc de Gandia
1542-1543 		Succeït per:
Carles I
Precedit per:
Fadrique de Portugal i de Noronha
Lloctinent de Catalunya
1539-1543 		Succeït per:
Juan Fernández Manrique de Lara


Precedit per:
Diego Laínez
General superior de la Companyia de Jesús
1565-1572 		Succeït per:
Everard Mercurian
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_de_Borja&oldid=32469625»