Francesc de Borja

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Francesc de Borja

Sant Francesc de Borja per Alonso Cano (Museu de Belles Arts de Sevilla)
Confessor
Nom secular Francesc de Borja i Aragó
Naixement 28 d'octubre de 1510
Gandia (Regne de València)
Defunció 1 d'octubre de 1572 (als 61 anys)
Roma (Estats Pontificis)
Enterrament església de Sant Francesc de Borja (Madrid) (traslladat el 1901 i profanat el 1931)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 23 de novembre de 1624, Madrid per Urbà VIII
Canonització 20 de juny de 1670, Roma per Climent X
Lloc de pelegrinatge Sant Francesc de Borja (Madrid)
Palau Ducal de Gandia
Festivitat 3 d'octubre
Fets destacables Tercer prepòsit de la Companyia de Jesús; duc de Gandia i marquès de Llombai
Orde Jesuïtes
Iconografia Calavera amb corona imperial
Patronatge Portugal; Gandia; contra els terratrèmols

Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543). Va ingressar a l'orde jesuïta, del qual va ser-ne tercer general. Va ser proclamat sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era fill de Joan II Borja (fill de Joan Borja) i Joana d'Aragó i, per tant, besnét d'Alexandre VI i de Ferran el Catòlic.

De nen va mostrar predilecció per la vida religiosa, i va manifestar el desig de ser monjo, però la seva família l'envià a la cort de l'emperador Carles V. Hi va destacar, acompanyant l'emperador en les seves campanyes i esdevenint home de confiança del rei.

Va casar-se amb la noble portuguesa Elionor de Castro el 1529 i van tenir set fills:

  • Ferran de Borja.
  • Alfons de Borja.
  • Àlvar de Borja.
  • Elisabet de Borja, casada amb Francisco Gómez, marquès de Dénia
  • Joana de Borja-Aragó, casada amb Joan Enríquez d'Almansa
  • Carles de Borja, duc de Gandia.
  • Joan de Borja, primer comte de Ficalho.

El 1530 l'emperador Carles V elevà el seu títol de baró al de Marquès de Lombai, com a cavaller major de l'emperadriu Isabel de Portugal i d'Aragó, de qui fou gran amic. En 1539 va morir aquesta i Francesc de Borja va escortar el cadàver de Toledo a Granada, on havia d'ésser enterrada. En arribar, en veure el cos de la reina i els efectes de la descomposició sobre qui havia estat una dona de gran bellesa, va decidir de «no servir mai més un senyor que pugui morir».

Encara, però, va ser nomenat lloctinent de Catalunya, i va tenir diversos enfrontaments amb la Generalitat de Catalunya per problemes de competències. Nomenat duc de Gandia el 1542, en fou el quart, però en ingressar a la Companyia de Jesús va abdicar en el seu fill Carles Borja.


Vida religiosa[modifica | modifica el codi]

Quan el seu pare va morir, en 1542, es va retirar a Gandia, on duria una vida lliurada a la fe. Va entrar en contacte amb els jesuïtes, llavors un orde jove, i va ajudar-los econòmicament. Benefactor del Col·legi Romà, va fundar el Col·legi Jesuïta de Gandia, el primer que va rebre estudiants laics.

Ingrés a l'orde[modifica | modifica el codi]

Vidu en 1546, professà als jesuïtes el 1548 i renuncià als seus títols i càrrecs, heretats pel seu fill gran. Es doctorà en teologia (1550) i se n'anà a Roma on poc després refusà ser cardenal. De tornada als regnes hispànics, assistí a la mort de Joana la Boja (1554) i fou marmessor de Carles V (1558).

El 1554 va ser nomenat comissari general dels jesuïtes a Espanya i el 1565, a la mort de Laínez, va ser elegit general de la Companyia de Jesús.

Va ocupar diferents càrrecs dins l'ordre dels Jesuïtes, fins a arribar a prepòsit general (1565). Creà molt col·legis a Europa i missions a Amèrica. És autor d'obres d'espiritualitat.

Generalat[modifica | modifica el codi]

La segona congregació general jesuïta va elegir-lo general pel seu gran prestigi. El nou general va revisar les regles de l'orde, incrementant el temps dedicat a l'oració (Ignasi de Loiola, el fundador de l'orde, va deixar-ho a l'albiri de cada membre; fins al segle XX, es va seguir la norma de Francesc de Borja). Es va preocupar perquè cada província jesuítica tingués un noviciat propi: personalment va fundar el de Roma, a Sant'Andrea al Quirinale.

Va negociar amb el papa Pius V, que volia reintroduir els oficis cantats que la Companyia havia abandonat; tampoc no volia que els membres de l'orde candidats al sacerdoci fos ordenat fins que no hagués fet la professió, la qual cosa constituïa un problema per la Companyia. En 1572, Gregori XIII va restaurar la pràctica original de l'orde.

Els col·legis regits per jesuïtes van créixer en nombre: de 50 el 1556 van passar a 163 el 1574. Francesc de Borja va promulgar la primera Ratio Studiorum en 1569 per a unificar-ne els temaris d'ensenyament en tots ells. Va seguir molt de prop l'evolució de la Contrarreforma en Alemanya, on van intervenir intensament els jesuïtes.

Va impulsar les missions, amb fundacions a la Florida, Mèxic i Brasil. També va dur a terme missions diplomàtiques per ordre del papa, en Espanya i Portugal. Pius V va fundar, per suggeriment seu, la Congregació per a la Propaganda de la Fe.

Va morir a Roma l'1 d'octubre de 1572 i fou canonitzat l'any 1671 per Climent X.

Autor musical[modifica | modifica el codi]

Francesc de Borja va escriure peces musicals polifòniques, sempre de caràcter sacre, i perdudes en la seva gran majoria. Se li atribueix una Visitatio Sepulchri, interpretada a Gandia entre 1550 i 1865, i una missa, publicada a París en 1557 sota el nom d'Orlando di Lasso.[1] Jordi Savall ha editat i enregistrat un Credo polifònic també atribuït al sant.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Possiblement, segons els editors de la partitura, sigui obra de Lasso, però després de la canonització del sant, l'interès dels jesuïtes per consagrar el seu sant com a gran músic va fer que se li atribuís.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc de Borja


Precedit per:
Joan II
Duc de Gandia
15421543
Succeït per:
Carles I
Precedit per:
Fadrique de Portugal i de Noronha
Lloctinent de Catalunya
15391543
Succeït per:
Juan Fernández Manrique de Lara