Gestió del coneixement

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La gestió del coneixement (en anglès Knowledge Management) és un concepte aplicat a les organitzacions que inclou el conjunt de mètodes, pràctiques i tecnologies que faciliten la generació i l'intercanvi de coneixements entre els membres d'una organització o col·lectiu. Implica el desenvolupament de les competències necessàries a l'interior de les organitzacions per compartir-lo i utilitzar-lo entre els seus membres, així com per valorar-lo i assimilar-lo si és exterior d'aquestes.

Definició de coneixement[modifica | modifica el codi]

El coneixement és el resultat de la interpretació cognitiva de la informació que rep cada individu o col·lectiu. Es troba influenciat tant per les condicions històriques, culturals i socials com pel medi o el canal de comunicació en el que es transmet, així com per l’actitud pròpia davant la vida. El coneixement social o grupal és el resultat de la transmissió de coneixements individuals diferents.

La gestió del coneixement és una nova disciplina transversal establerta meitat de la dècada de 1990. S’encarrega de dissenyar i implementar sistemes per a identificar, capturar i compartir sistemàticament tot el coneixement involucrat dins d’una organització, per tal que pugui proporcionar valor afegit i contribuir a la consecució dels objectius perseguits per la pròpia organització. S'enriqueix de diferents àrees disciplinàries entre les que destaquen:

Classificació del coneixement[modifica | modifica el codi]

El coneixement tàcit és el valor afegit que proporciona cada individu al si d'una organització o agrupació, que serà el fruit de l'aprenentatge i de les experiències viscudes, i estarà influenciat per l'entorn cultural, social i per la pròpia interpretació cognitiva de cadascú. És molt eficaç però difícil de transmetre.

Quan l'individu és capaç de transformar el coneixement tàcit en quelcom tangible, que es pot transmetre i emmagatzemar, ja que és entès i assumit pels altres individus per a la seva posterior aplicació, parlem de coneixement explícit.  

Per coneixement cultural entenem l'argot o terminologia, nomenclatures i procediments adoptats pels individus d'una organització per entendre’s entre ells, que els hi serveix per comunicar-se més fàcilment, però que són aliens a altres persones que no pertanyen al grup.

El Coneixement organitzacional comprèn el coneixement tàcit de tots els membres d'una organització, els mecanismes per transformar-lo en explícit i tot el coneixement cultural afí a la mateixa.

Empreses basades en el coneixement[modifica | modifica el codi]

A l'era de la informació, l'entorn altament competitiu en el qual les empreses desenvolupen la seva activitat, propulsat per la globalització, deslocalització i d'obertura dels mercats i de recursos, les empreses necessiten crear avantatges estratègics que els hi permetin maximitzar la seva competitivitat. Les decisions estratègiques ja no es basen únicament en la informació sinó també en els coneixements dels membres de les organitzacions, entès aquest coneixement com el valor afegit que dóna l’actiu humà a la informació després del seu anàlisi i estudi. El saber fer de l’empresa  o el know-how, juntament amb el compromís de l’alta direcció i de cada un dels membres de l'organització d'aplicar bones pràctiques o best practices, aporten coneixements sobre les fortaleses i debilitats de l'empresa i sobre quins camins  utilitzar per optimitzar-los o corregir-los.

La gestió eficient del coneixement en una empresa optimitzarà aquest i el seu flux de transmissió per  canalitzar-lo cap als objectius de negoci fixats, alhora que maximitzarà la creació de més coneixement que permeti establir nous objectius.

Una adequada gestió dels recursos humans de l'empresa a evitarà la fuga de talents i reforçarà els vincles dels treballadors amb l'entitat.

Eines per a la Gestió del Coneixement basades en les TIC[modifica | modifica el codi]

Dins de les organitzacions, els treballadors poden adquirir coneixement tàcit (Takeuchi, Nonaka, 1999), deguts a la seva experiència o formació i de difícil transmissió. Mitjançant processos de socialització del coneixement esdevenen explícits. Els mecanismes que ajuden a aquesta transformació són el resultat de l'estudi i anàlisi de la informació proporcionada per les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, conegudes com a TIC.

La Tecnologia juga un paper molt important en la creació, expansió i l'intercanvi de coneixement. Existeixen en el mercat nombrosos  exemples de programari per a la gestió del coneixement, tot i que cal diferenciar-los dels que són només una eina de gestió empresarial i processament de dades.

Eines de gestió[modifica | modifica el codi]

  • ERP o Enterprise Resource Planning
  • CRM o Customer Relation Ship Manegement
  • SGBD o Sistemes de Gestió de Bases de Dades

Eines d'anàlisi d'informació[modifica | modifica el codi]

  • DSS o Decission Suport System

Eines de comunicació[modifica | modifica el codi]

  • Groupware o comunicació grupal
  • Workflow o flux de treball
  • Herramientas CASE o DFD o diagramas de flujos de datos

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Caraballo, N. "Gestión del Conocimiento: Aprendizaje individual versus aprendizaje organizativo." Intangible Capital 2.13 (2006): 308-326.
  • Núñez Paula, Israel A., and Yiny Núñez Govín. "Propuesta de clasificación de las herramientas-software para la gestión del conocimiento." Acimed 13.2 (2005): 1-1.
  • León Santos, Magda, Dunieska Castañeda Vega, and Ingrid Sánchez Alfonso. "La gestión del conocimiento en las organizaciones de información: procesos y métodos para medir." Acimed 15.3 (2007): 0-0.
  • Rojas Mesa, Yuniet. "De la gestión de información a la gestión del conocimiento." Acimed 14.1 (2006): 0-0.
  • Pérez González, Daniel, and Matthias Dressler. "Tecnologías de la información para la gestión del conocimiento." (2007).
  • Chiavenato, Idalberto, and German Villamizar. "Gestión del talento humano." (2002).
  • Ayxendrí, Lourdes, and Pedro Martín. "Gestión del Conocimiento." Barcelona: EdiUOC (2005).
  • Boisot, Max H. Knowledge Assets: Securing Competitive Advantage in the Information Economy: Securing Competitive Advantage in the Information Economy. Oxford University Press, 1998.
  • Canals, Agustí. "Quo vadis, KM? La complexitat com a nou paradigma per a la gestió del coneixement." IN3-UOC Working Paper Series, WP02-005.[http://www. uoc. edu/in3/dt/20000/index. html] (2002).
  • Davenport, Thomas H., and Laurence Prusak. Working knowledge: How organizations manage what they know. Harvard Business Press, 1998.
  • Fahey, Liam, and Laurence Prusak. "The eleven deadliest sins of knowledge management." California management review 40.3 (1998): 265.
  • Frappaolo, Carl, and Wayne Toms. "Knowledge Management: from terra incognita to terra firma." The Delphi Group (1997).
  • Cortada, James W., and John A. Woods. "The knowledge management yearbook 1999-2000." Educational Technology & Society 2 (1999): 3.
  • Pérez-Montoro Gutiérrez, Mario. "Gestión del conocimiento en las organizaciones." Gijón: Ediciones Trea (2008).
  • Sveiby, Karl E. "Tacit knowledge." The Knowledge Management Yearbook 1999-2000 (1997): 18-27.
  • Von Krogh, Georg, Kazuo Ichijo, and Ikujiro Nonaka. Enabling knowledge creation: How to unlock the mystery of tacit knowledge and release the power of innovation. Oxford university press, 2000.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]