Gestió del coneixement

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La gestió del coneixement (en anglès Knowledge Management) és el conjunt de mètodes, pràctiques i tecnologies que faciliten la generació, l'anàlisi, la selecció, l'emmagatzematge i la compartició dels coneixements entre els membres d'una organització o d'un col·lectiu, i amb diferents finalitats: aprenentatge, generació de nou coneixement, reutilització, etc. En l'àmbit empresarial el concepte s'aplica tant als sabers generats per la pròpia empresa (ex: màrqueting, recerca), com a les aportacions externes: estudis de mercat o de la competència (intel·ligència econòmica).

La transferència de coneixements existeix en totes les societats humanes, es pot seguir la traça des dels debats filosòfics de la Grècia clàssica, passant per les institucions acadèmiques, fins a les biblioteques digitals actuals. Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació han aportat noves solucions per donar resposta a aquesta vella necessitat: les bases de dades, els sistemes experts, la web o els wikis en són alguns exemples.

La gestió del coneixement és una nova disciplina transversal establerta a mitjans de la dècada del 1990, que s'enriqueix de diferents àrees disciplinars entre les quals destaquen:

Aquesta disciplina s'encarrega de dissenyar i implementar sistemes per identificar, capturar i compartir sistemàticament el coneixement involucrat dins l'organització, de forma que aquest pugui ser convertit en valor i contribueixi a la consecució dels objectius que persegueix la pròpia organització.

Aproximacions a la gestió del coneixement[modifica | modifica el codi]

Hi ha diverses línies de pensament sobre la Gestió del Coneixement, per la qual cosa no hi ha encara una definició unànime d'aquest concepte. Aquestes diferents perspectives varien segons els autors o les escoles de pensament i es poden agrupar en tres línies bàsiques:

  • tecnocèntrica: El seu focus central és la tecnologia, especialment la que promou la compartició i l'explotació del coneixement
  • organitzacional: Es concentra en el redisseny de les organitzacions per facilitar-ne els processos de generació i transferència de coneixements. El model de l'organització com ens que apren, respon a aquest paradigma
  • ecològica: Analitza la complexitat de les interaccions i dels factors ambientals entre les persones, les entitats i el coneixement com un sistema adaptiu

A mesura que la gestió del coneixement assoleix maduresa com a disciplina, creix la intensitat del debat acadèmic sobre l'epistemologia de la seva teoria i pràctica.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • AYXENDRÍ, Lourdes; MARTÍN, Pedro (2005). Gestión del Conocimiento. Barcelona: EdiUOC.
  • BOISOT, Max H. (1998). Knowledge Assets. Oxford: Oxford University Press.
  • CANALS, Agustí (2002). Quo vadis, KM? La complexitat com a nou paradigma per a la gestió del coneixement. Document de Treball. Disponible online en format PDF
  • DAVENPORT, Thomas; PRUSAK, Laurance (1998). Working Knowledge. Boston: Harvard Business School Press.
  • FAHEY, Liam; PRUSAK, Laurance (1998). "The Eleven Deadliest Sins of Knowledge Management". A California Management Review. Vol. 40, nº. 3.
  • FRAPPAOLO, Karl; WAYNE, Toms (1999). "Knowledge Management: From Terra Incognita to Terra Firma". A CORTADA, James W.; WOODS, John A.. I. (1999). The Knowledge Management Yearbook 1999-2000. Woburn: Butterworth-Heinemann.
  • PEREZ-MONTORO GUTIÉRREZ, Mario (2008). Gestión del Conocimiento en las organizaciones. Gijón: Trea
  • SVEIBY, Karl E. (1999). "The Tacit and Explicit Nature of Knowledge". A CORTADA, James W.; WOODS, John A.. I. (1999). The Knowledge Management Yearbook 1999-2000. Woburn: Butterworth-Heinemann.
  • VON KROGH, Georg; ICHIJO, Kazui; NONAKA, Ikujiro (2000). "From Managing to Enabling Knowledge". A VON KROGH, Georg; ICHIJO, Kazui; NONAKA, Ikujiro (2000). Enabling Knowledge Creation.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]