Repartiment de Polònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Abans del repartiment, la confederació lituano-polonesa en el seu moment de major expansió.

El terme repartiment de Polònia designa el seguit de tres annexions successives del territori de la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània) cap al final del segle XVIII (1772, 1793 i 1795) en benefici de l'Imperi rus, el regne de Prússia i l'Arxiducat d'Àustria.

Es tracta d'un dels períodes més foscos de la història de Polònia. Afeblida a l'interior per l'anarquia nobiliària, conseqüència del liberum veto, i presa fàcil per als seus veïns, que atiaren les seves divisions internes, Polònia no va reeixir a conservar la seva independència malgrat les reformes fetes sota l'esperit de la Il·lustració pel rei Estanislau II August Poniatowski, antic amant de l'emperadriu de Rússia, país on acabà els seus dies exiliat.

Primera partició (1772)[modifica | modifica el codi]

Polònia i Lituània després de la primera partició (1772).

La primera partició s'esdevé després de les succesives victòries de Rússia, a Europa, contra l'Imperi Otomà. Després d'aquestes victòries, Àustria, inquieta per la puixança del poder rus, amenaça d'entrar en guerra contra Rússia.

Per tal d'evitar un conflicte, el prussià Frederic el Gran aconsegueix desviar l'expansionisme de Caterina II de Rússia envers Polònia, on el poder és estructuralment feble des del 1768, a causa d'una guerra civil que ha devastat el país. Frederic II escriu amb cinisme sobre l'emperadriu catòlica Maria Teresa d'Àustria, en una carta sobre llur participació comuna en el primer repartiment de Polònia: "Caterina i jo mateix som simplement uns lladres; però tinc realment moltes ganes de saber com s'ho ha fet l'emperadriu per calmar el seu confessor: ella plorava mentre robava, i com més plorava, més robava".

El 5 d'agost de 1772 Rússia, Prússia i Àustria signent un tractat, ratificat el 30 de setembre per la Dieta polonesa, que fa perdre a Polònia el 30% del seu territori i un terç de la seva població.

Segona partició (1793)[modifica | modifica el codi]

Polònia després de la segona partició, ara sense la participació d'Àustria (1793).
Article principal: Segona partició de Polònia

L'emperadriu Maria Teresa morí el 1780. El seu net, Francesc I, amb 25 anys, regnà des del 1792 sobre Àustria i el Sacre Imperi Romanogermànic (amb el nom de Francesc II). Es trobava en guerra amb la França revolucionària, que havia empresonat, condemnat a mort i executat els seus oncles, el rei Lluís XVI i la reina Maria Antonieta. Frederic II de Prússia morí el 1786, deixant el tron al seu nebot Frederic-Guillem II, de 49 anys, el 1793. Caterina II, amb 64 anys, seguia regnant sobre l'Imperi Rus en plena expansió.

El segon repartiment de Polònia fou el resultat de la petició d'ajut a Rússia per part del nobles de la Confederació de Targowica el 4 de maig de 1792 contra el propi estat polonès. Rússia acceptà d'intervenir i, igual que Prússia, hi envià tropes. El rei Frederic-Guillem II de Prússia va exigir l'annexió de la Gran Polònia, se suposa que recolzat en la seva posició de líder de la coalició de monarquies absolutistes contra la França revolucionària i l'amenaça de la retirada prussiana de la coalició. L'acord entre totes dues potències va portar al segon repartiment de les terres poloneses entre Rússia i Prússia, que també va ser ratificat per la Dieta polonesa. Àustria en restà al marge perquè tenia les mans lligades per la guerra que li havia declarat la seva antiga aliada, França.

Tercera partició (1795)[modifica | modifica el codi]

La liquidació final de Polònia, o Tercera partició (1795), amb l'històric de les tres fases.

Després de la segona partició, el poble començà a revoltar-se. El 1794, Tadeusz Kościuszko va liderar una revolta nacional. La reacció de Prússia, Rússia i Àustria va ser d'acabar amb el desmembrament total de Polònia.

Caterina II morí l'any següent. L'emperador romanogermànic i el rei de Prússia serien a partir d'aleshores aliats contra la França revolucionària. Un cos militar polonès anomenat "legions poloneses", s'uní a la França napoleònica, enemiga de tots els països que havien pres part en les particions.

Malgrat la creació el 1807 del Gran Ducat de Varsòvia per Napoleó Bonaparte, la partició de Polònia va ser de fet confirmada pel Congrés de Viena, després de la caiguda de l'emperador (1815), amb la creació del nou Regne del Congrés unit personalment a l'Imperi Rus.

La restauració[modifica | modifica el codi]

En acabar la Primera Guerra Mundial, el Tractat de Versalles permet la renaixença de Polònia (1919), sobre la base del Regne de Polònia, així com la restitució de la major part dels territoris que els imperis alemany i austro-hongarès els havien arrabassat (no així els territoris orientals, incorporats a Rússia).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Recursos[modifica | modifica el codi]

  • (anglès) "Poland, Partitions of " Encyclopædia Britannica, 2005.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Repartiment de Polònia