Cascades del Niàgara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista aèria del conjunt de les cascades del Niàgara a la frontera entre els EUA (riba dreta, a l'esquerra de la foto) i el Canadà (riba esquerra, a la dreta de la foto)

Les cascades del Niàgara (en anglès Niagara Falls) són un grup de grans caigudes d'aigua del riu Niàgara (56 Km) en la zona oriental de l'Amèrica del Nord, a la frontera entre els Estats Units i el Canadà. Niàgara deriva del nom del poble Ongniaahra, de la tribu índia iroquesa que significa "punt de terra tallat en dos".[1]

Comprenen tres salts d'aigua diferenciats: la cascada de la Ferradura o canadenca (en anglès Horseshoe Falls o Canadian Falls), a la província d'Ontàrio; la cascada nord-americana o American Falls, a l'estat de Nova York; i la més petita, la cascada del Vel de Núvia o Bridal Veil Falls. Malgrat que en conjunt no tenen una gran altura (51 m), comparat amb altres cascades de fama mundial, són molt amples i són les de més volum d'aigua de l'Amèrica del Nord. Tot el conjunt es troba a una latitud de 43 graus Nord i una longitud de 79 graus Oest, entre l'estat de Nova York (Estats Units) i Ontàrio (Canadà). El cabal màxim d'aigua que porten és de 5.720 metres cúbics per segon. A l'estiu l'aprofitament hidroelèctric fa baixar el cabal a 2.832 metres cúbics per segon.

La cascada de la Ferradura, també coneguda com la Canadenca.

Des que varen ser descobertes pels colonitzadors europeus, s'han fet molt populars, no només per la seva bellesa sinó també perquè són una font d'energia (hi ha el conjunt hidroelèctric més important d'Amèrica del Nord) i un desafiant projecte de conservació ambiental. Són un indret turístic que comparteixen les ciutats bessones anomenades Niagara Falls, l'una a l'estat nord-americà de Nova York i l'altra a la província canadenca d'Ontàrio.

El turisme i l'intens desenvolupament industrial de la zona van fer que es construïssin grans infraestructures i, ja a partir de 1848, es va poder passar a peu amb un pont. A final d'aquell segle es va construir un pont per al ferrocarril i, des del 1941, un altre per al pas d'automòbils.

L'aprofitament de l'energia elèctrica va començar el 1759 amb canals per al funcionament de molins serradors i, molt aviat, el 1853, per produir energia elèctrica.

Per tal de protegir el seu medi ambient, des del 1885 les autoritats del Canadà i dels Estats Units van comprar part de les terres adjacents i van emprendre una política de protecció del territori.

La recessió de les cascades per motiu de l'erosió natural i per les estructures hidroelèctriques arriba fins a uns 3 metres l'any.

Es van formar pels efectes de la glaciació anomenada de Wisconsin, que va acabar fa uns 10.000 anys. L'acció erosiva d'una glacera va formar tota la conca fluvial actual i, quan les temperatures van tornar a pujar, el gel es va fondre i va formar el riu Niàgara, que va haver de salvar el nou desnivell del terreny.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Stewart, George R. Names on the Land. Boston: Houghton Mifflin Company, 1967, p. 83. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cascades del Niàgara

Coord.: 43° 04′ 48″ N, 79° 04′ 16″ O / 43.080,-79.071 (Niagara Falls)