Tel·luri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tel·luri
52Te
antimonitel·luriiode
Se

Te

Po
Aspecte
Gris platejat brillant
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Tel·luri, Te, 52
Categoria d'elements Metal·loides
Grup, període, bloc 165, p
Pes atòmic estàndard 127,60
Configuració electrònica [Kr] 4d10 5s2 5p4
2, 8, 18, 18, 6
Configuració electrònica de Tel·luri
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
6,24 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
5,70 g·cm−3
Punt de fusió 722,66 K, 449,51 °C
Punt d'ebullició 1.261 K, 988 °C
Entalpia de fusió 17,49 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 114,1 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 25,73 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K)     (775) (888) 1.042 1.266
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 6, 5, 4, 2, -2
(àcid òxid bàsic)
Electronegativitat 2,1 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 869,3 kJ·mol−1
2a: 1.790 kJ·mol−1
3a: 2.698 kJ·mol−1
Radi atòmic 140 pm
Radi covalent 138±4 pm
Radi de Van der Waals 206 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal[1]
Tel·luri té una estructura cristal·lina hexagonal
Ordenació magnètica Diamagnètic[2]
Conductivitat tèrmica (1,97–3,38) W·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 2.610 m·s−1
Mòdul d'elasticitat 43 GPa
Mòdul de cisallament 16 GPa
Mòdul de compressibilitat 65 GPa
Duresa de Mohs 2,25
Duresa de Brinell 180 MPa
Nombre CAS 13494-80-9
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del tel·luri
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
120Te 0,09% >2,2×1016a ε ε 1,701 120Sn
121Te sin 16,78 d ε 1,040 121Sb
122Te 2,55% 122Te és estable amb 70 neutrons
123Te 0,89% >1,0×1013 a ε 0,051 123Sb
124Te 4,74% 124Te és estable amb 72 neutrons
125Te 7,07% 125Te és estable amb 73 neutrons
126Te 18,84% 126Te és estable amb 74 neutrons
127Te sin 9,35 h β 0,698 127I
128Te 31,74% 2,2×1024 a ββ 0,867 128Xe
129Te sin 69,6 min β 1,498 129I
130Te 34,08% 7,9×1020 a ββ 2,528 130Xe

El tel·luri o tel·lur és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Te el seu nombre atòmic és 52.

El tel·luri va ser descobert el 1782 per Franz-Joseph Müller von Reichenstein en un mineral que contenia or i tel·luri. Martin Heinrich Klaproth li va donar nom el 1798 derivat de la paraula llatina pel planeta Terra, tellus.

Isòtops[modifica | modifica el codi]

Article principal: Isòtops del tel·luri

Es coneixen 30 isòtops del tel·luri amb masses atòmiques que fluctuen entre 108 i 137. El tel·luri natural presenta 8 isòtops, dels quals quatre són radioactius amb semivides superiors als deu bilions d'anys. El 128Te té el període de semidesintegració més llarg conegut entre tots els radioisòtops de tel·luri (2,2 · 10 24 anys ). El tel·luri és l'element amb menor nombre atòmic que pot experimentar la desintegració alfa, amb els isòtops del 106Te al 110Te pot experimentar aquest tipus de desintegració.

Abundància i obtenció[modifica | modifica el codi]

El tel·luri pot obtenir-se combinat amb or a la calaverita, un mineral metàl·lic relativament poc abundant.

Tel·lurur de cadmi[modifica | modifica el codi]

El tel·lurur de cadmi (CdTe) és un compost cristal·lí format per cadmi i tel·luri. S'utilitza com finestra òptica d'infraroig i com a material de cèl·lula solar. En general s'intercala amb sulfur de cadmi per a formar una Cèl·lula fotoelèctrica de junció PN. Normalment, les cèl·lules de CdTe utilitzen una estructura nip.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tellurium, mindat.org (anglès)
  2. Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, a Handbook of Chemistry and Physics, 81a edició, CRC press (en anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]