Radó

Radó
86Rn
Àstat ← Radó → Franci Xe ↑ Rn ↓ Uuo Taula periòdica
Aparença
Gas incolor
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Radó, Rn, 86
Categoria d'elements	Gasos nobles
Grup, període, bloc	18, 6, p
Pes atòmic estàndard	(222)
Configuració electrònica	[Xe] 4f14 5d10 6s2 6p6 2, 8, 18, 32, 18, 8
Propietats físiques
Fase	Gas
Densitat	(0 °C, 101.325 kPa) 9,73 g/L
Densitat del líquid en el p. e.	4,4 g·cm−3
Punt de fusió	202,0 K, −71,15 °C
Punt d'ebullició	211,3 K, −61,85 °C
Punt crític	377 K, 6,28 MPa
Entalpia de fusió	3,247 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	18,10 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	5R/2 = 20,786 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 110 121 134 152 176 211
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	6, 2, 0
Electronegativitat	2,2 (escala de Pauling)
Energia d'ionització	1a: 1.037 kJ·mol−1
Radi covalent	150 pm
Radi de Van der Waals	220 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica	No magnètic
Conductivitat tèrmica	3,61 m W·m−1·K−1
Nombre CAS	10043-92-2
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del radó
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 210Rn sin 2,4 h α 6,404 206Po 211Rn sin 14,6 h ε 2,892 211At α 5,965 207Po 222Rn traça 3,8235 d α 5,590 218Po 224Rn sin 1,8 h β− 0,8 224Fr

El radó és un element químic de la taula periòdica té el nombre 86 i símbol Rn. És un gas noble radioactiu, format a partir de la desintegració del Radi. És un dels gasos més pesants, i és considerat perillós per a la salut. El seu isòtop més estable és el Rn-222, amb un període de semidesintegració de 3,8 dies, usat en radioteràpia.

Història

El radó fou descobert per Friedrich Ernst Dorn. Va ser el tercer element radioactiu conegut, després de radi i poloni. Dorn va notar l'any 1900 que composts de radi produïen un gas radioactiu, que aquest va anomenar "emanació de radi".

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Radó