Radó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Radó
86Rn
àstatradófranci
Xe

Rn

Uuo
Aspecte
Gas incolor
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Radó, Rn, 86
Categoria d'elements Gasos nobles
Grup, període, bloc 186, p
Pes atòmic estàndard (222)
Configuració electrònica [Xe] 4f14 5d10 6s2 6p6
2, 8, 18, 32, 18, 8
Configuració electrònica de Radó
Propietats físiques
Fase Gas
Densitat (0 °C, 101.325 kPa)
9,73 g/L
Densitat del
líquid en el p. e.
4,4 g·cm−3
Punt de fusió 202,0 K, −71,15 °C
Punt d'ebullició 211,3 K, −61,85 °C
Punt crític 377 K, 6,28 MPa
Entalpia de fusió 3,247 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 18,10 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 5R/2 = 20,786 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 110 121 134 152 176 211
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 6, 2, 0
Electronegativitat 2,2 (escala de Pauling)
Energia d'ionització 1a: 1.037 kJ·mol−1
Radi covalent 150 pm
Radi de Van der Waals 220 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en la cara
Radó té una estructura cristal·lina cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica No magnètic
Conductivitat tèrmica 3,61 m W·m−1·K−1
Nombre CAS 10043-92-2
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del radó
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
210Rn sin 2,4 h α 6,404 206Po
211Rn sin 14,6 h ε 2,892 211At
α 5,965 207Po
222Rn traça 3,8235 d α 5,590 218Po
224Rn sin 1,8 h β 0,8 224Fr

El radó és un element químic de la taula periòdica té el nombre 86 i símbol Rn. És un gas noble radioactiu, format a partir de la desintegració del Radi. És un dels gasos més pesants, i és considerat perillós per a la salut. El seu isòtop més estable és el Rn-222, amb un període de semidesintegració de 3,8 dies, usat en radioteràpia.

Història[modifica | modifica el codi]

El radó fou descobert per Friedrich Ernst Dorn. Va ser el tercer element radioactiu conegut, després de radi i poloni. Dorn va notar l'any 1900 que composts de radi produïen un gas radioactiu, que aquest va anomenar "emanació de radi".