Orpiment

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Orpiment

Cristall d'orpiment de la mina Twin Creeks, Districte de Potosi, Comtat de Humboldt, Nevada, Estats Units
Classificació
Categoria sulfurs
Fórmula química As2S3
Nickel-Strunz 02.FA.30
Dana 2.11.1.1
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí comunament en agregats columnars foliats o fibrosos; pot ser reniforme o botrioidal; també granular o en pols; vidres rarament prismàtics
Estructura cristal·lina a = 11.475(5) Å, b = 9.577(4) Å, c = 4.256(2) Å, β = 90.45(5)°; Z = 4
Simetria monoclínica 2/m
Color groc daurat, groc ataronjat o ocre
Macles en {100}
Exfoliació {010} perfecta, fulletes parcialment flexibles, imperfecta {100}
Tenacitat sèctil
Duresa 1,5 a 2
Lluïssor grassa, nacrada sobre les superfícies d'exfoliació
Ratlla groga clara
Diafanitat transparent
Gravetat específica 3,49
Densitat 3,48
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 2.400 nβ = 2.810 nγ = 3.020
Birefringència δ = 0,620
Pleocroisme fort en llum reflectida, de color blanc a gris pàl·lid amb tint vermellós; en llum transmesa, Y = groc, Z = groc verdós
Angle 2V mesurat: 30° a 76°, calculat: 62°
Dispersió òptica r > v, forta
Referències [1]

L'orpiment és un mineral de la classe dels sulfurs. El terme prové del llatí auripigmentum (pigment auri o daurat) a causa del seu color groc profund.

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'orpiment és un mineral compost per arsènic i sofre. Té una duresa a l'escala de Mohs d'1,5 a 2 i un pes específic de 3,46. Fon entre 300 i 325 °C. Des del punt de vista òptic és biaxial amb índex de refracció a = 2,4, b = 2,81, g = 3,02. De coloració ataronjada groguenca, conté 60.91% d'arsènic, 39.09% de sofre i impureses de mercuri i germani. Cristal·litza en el sistema monoclínic amb formes gairebé ròmbiques. Generalment es presenta en masses laminars, de color groc, amb tonalitats ataronjades i en alguns casos verdoses per impureses. Té llustre resinós, i nacrat. Visualment és molt similar a la uzonita.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Es troba en tot el món, i es forma per sublimació en les fumaroles volcàniques, en fonts hidrotermals temperades, per canvis bruscos de temperatura i com a subproducte de la descomposició d'altres minerals arsenicals com el realgar per acció de la llum solar. Sol trobar-se associat a d'altres minerals com: estibina, realgar, guix, calcita, barita i arsènic.

Usos[modifica | modifica el codi]

L'orpiment va ser un important element d'intercanvi comercial durant l'Imperi romà i va tenir usos medicinals a la Xina, malgrat la seva alta toxicitat. Es va utilitzar com a verí volàtil i en pocions verinoses. A causa del seu cridaner color, va arribar a ser favorit dels alquimistes tant a la Xina com a Occident en la seva recerca per obtenir or. Durant segles se'l va explotar i es va processar com a pigment per a pintura, i en tal aplicació va ser un dels molt escassos grocs brillants i clars disponibles fins ben entrat el segle XIX, tot i els problemes derivats de la seva toxicitat extrema i la seva incompatibilitat amb altres pigments basats en plom i coure, com l'atzurita. L'ús com a pigment va cessar amb el descobriment del groc de cadmi i altres colorants al segle XIX.

En l'actualitat l'orpiment s'utilitza en la fabricació de vidre permeable a la radiació infraroja, teles especials, i linòleums. Com a pigment té aplicacions en semiconductors i fotoconductors i en la fabricació de focs d'artifici.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Orpiment» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 novembre 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orpiment