Realgar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Realgar

Cristall de realgar de la mina Royal Reward, Green River Gorge, Franklin, King County, Washington, Estats Units
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química As4S4
Nickel-Strunz 02.FA.15a
Dana 2.8.21.1
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí cristalls prismàtics estriats; més comunament massiu
Estructura cristal·lina a = 9.325(3) Å, b = 13.571(5) Å, c = 6.587(3) Å, β = 106.43°; Z = 16
Simetria monoclínica 2/m
Color vermell fosc, vermell ataronjat
Macles macles de contacte en {100}
Exfoliació {010} perfecta
Fractura concoïdal
Tenacitat sèctil
Duresa 1,5 a 2
Lluïssor adamantina, grassa
Ratlla vermella ataronjada i groga ataronjada
Diafanitat transparent
Gravetat específica 3,56
Densitat 3,5
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 2.538
nβ = 2.684
nγ = 2.704
Birefringència δ = 0,166
Pleocroisme gairebé incolor a groc pàl·lid daurat
Angle 2V 40°
Dispersió òptica r > v, molt forta
Altres característiques tòxic i cancerigen
Referències [1]

El realgar és un mineral de la classe dels sulfurs segons la classificació de Strunz. Rep el seu nom de l'àrab raj al gar, pols de la caverna.

Característiques[modifica | modifica el codi]

El realgar és un sulfur d'arsènic natural, encara que rar. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant grans i ben modelats cristalls, els quals són entre vermell i ataronjat amb brillantor resinosa. És similar al cinabri, però més suau i menys dens. Si es deixa exposat a la llum del sol es torna groc i es disgrega, alterant-se a pararealgar.[2] S'ha de conservar a l'oscuritat. És un mineral tòxic que va ser usar en la medicina medieval i en la fabricació de vidres. Avui dia s'usa en focs artificials, pesticides i en l'obtenció d'arsènic. És soluble en solucions d'hidròxid de potassi.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Es troba com a mineral secundari juntament amb el orpiment groc, un altre sulfur d'arsènic, en filons hidrotermals i dipòsits d'aigües termals, on es produeix per la descomposició d'altres minerals d'arsènic, com l'arsenopirita. S'acostuma a trobar amb minerals com l'orpiment, el cinabri o l'estibina.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Realgar» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 desembre 2014].
  2. «Pararealgar» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 desembre 2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Realgar Modifica l'enllaç a Wikidata