Realgar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Realgar
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química As4S4
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí monoclínic
Color vermell fosc, vermell ataronjat
Exfoliació {010} perfecta
Fractura concoide
Duresa 1,5
Lluïssor adamantí, gras
Ratlla vermella ataronjada i groga ataronjada
Densitat 3,5

El realgar (de l'àrab raj al gar, pols de la caverna). És un mineral de la classe dels sulfurs, segons la classificació de Strunz. Si es deixa exposat a la llum del sol es torna groc i es disgrega. S'ha de conservar a l'obscuritat. S'acostuma a trobar amb minerals com l'orpiment, el cinabri o l'estibina. S'utilitza en l'obtenció d'arsènic, per fer vidres i fins i tot a les farmàcies.

És un sulfur d'arsènic natural, encara que rar, forma grans i cristalls ben modelats, els quals són entre vermell i ataronjat amb brillantor resinós. És similar al cinabri, però més suau i menys dens.

Es troba com mineral secundari juntament amb el orpiment groc, un altre sulfur d'arsènic, en venes hidrotermal es i dipòsits d'aigües termals. Aquí, el rejalgar (70% d'arsènic) es produeix per la descomposició d'altres minerals d'arsènic, com l'arsenopirita.

És tòxic i es va usar en la medicina medieval i fabricació de vidre, avui s'usa en focs artificials i pesticida s. És soluble en solucions de hidròxid de potassi.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Realgar