Òpal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Opal.
Òpal

Òpal-AG (òpal preciós) de la mina Carbonea, La Trinidad, Mun. de Tequisquiapan, Queretaro, Mèxic
Classificació
Categoria òxids
Fórmula química SiO2 · nH2O
Propietats fisicoquímiques:
Hàbit cristal·lí irregular, massiu, nòduls
Color diversos
Exfoliació no en té
Fractura concoïdal a desigual
Duresa 5,5 a 6,5
Lluïssor subvítrea a cerosa
Ratlla blanca
Diafanitat opaca, translúcida, transparent
Densitat 2,09
Lluïssor polida vítria a resinosa
Propietats òptiques refracció individual, sovint doble refracció anòmala a causa de la tensió
Índex de refracció nα = 1,400 a 1,460
Birefringència no en té
Pleocroisme no en té
Fluorescència sí, depenent del tipus d'òpal
Característiques de diagnòstic s'enfosqueix a l'escalfar-la
Referències [1]

L'òpal és un mineral de la classe dels òxids, emprat sovint en joieria. L'origen del nom és incert. Es creu que pot provenir del sànscrit upala, que significa "pedra" o "pedra preciosa" o de l'antic nom llatí de la gemma, opalus (Plini el Vell, 75-79). Plini pot haver-se referit també a la joia com paederos.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Tot i que encara és considerat com una espècie mineral vàlida per raons històriques, l'òpal no és un veritable mineral en el sentit acceptat de la paraula, és un mineraloide format de cristobalita i/o tridimita o composta de silici amorf. És un mineral amorf, amb aspecte cerós, de qualsevol color fins i tot irisat, i de densitat 2,1 a 2,2. La seva fórmula és SiO2·nH2O. És una de les primeres pedres que es va fer servir en joieria; cal humidejar-la de tant en tant perquè no perdi el seu aspecte opalí. L'òpal, en astrologia és associat al signe del Lleó.

Tipus d'òpal[modifica | modifica el codi]

L'òpal es classifica en quatre tipus:

  • Òpal-CT. Consisteix en empaquetats d'esferes microscòpiques (150-300 nm) constituïdes per petites fulles microcristal·lines de cristobalita i/o tridimita, amb un contingut d'aigua de fins a un 10% del seu pes. També es coneix amb el nom de lussatita.[2]
  • Òpal-C. Un tipus d'òpal que consisteix en una desendreçada α-cristobalita.[3]
  • Òpal-AG. Un tipus d'òpal que consisteix en agregats d'esferes de silici amorf, amb aigua omplint els espais del mig. També conegut com òpal preciós.[4]
  • Òpal-AN. Òpal amorf amb una estructura similar al vidre. També coneguda com hialita.[5]

Les transicions entre òpal-AG, òpal-CT i el òpal-C són comunes.

Òpal de foc

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Opal» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 novembre 2014].
  2. «Opal-CT» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 novembre 2014].
  3. «Opal-C» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 novembre 2014].
  4. «Opal-AG» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 novembre 2014].
  5. «Opal-AN» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 novembre 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òpal