Corrensita

Corrensita
Fórmula química	(Mg,Fe)9((Si,Al)₈O20)(OH)10·nH₂O
Epònim	Carl Wilhelm Correns
Localitat tipus	Zaisersweiher, Maulbronn, Kraichgau, Baden-Württemberg, Alemanya
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.60
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.60
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/H.18
Dana	71.4.2.5
Heys	16.19.23
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 5,337 Å; b = 9,215 Å; c = 29,0 Å;
Color	verd fosc, verd-groc, verd-negre, marró, marró daurat clar, blanc-gris
Exfoliació	perfecta - {001}
Fractura	micàcia
Tenacitat	flexible
Duresa	1 a 2
Lluïssor	cerosa, mat, terrosa
Color de la ratlla	bblanc a gris clar
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,560 a 1,585 nβ = 1,582 a 1,612 nγ = 1,582 a 1,612
Birefringència	δ = 0,022 a 0,027
Dispersió òptica	r < v forta
Impureses comunes	Ti, Fe, Mn, K
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Crr
Referències

La corrensita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Carl Wilhelm Correns (19 de maig de 1893 - 29 d'agost de 1980), professor de mineralogia i petrografia de la Universitat de Göttingen, a Alemanya, i director de l'Institut Sedimentari de Petrologia. Va rebre la Medalla Roebling el 1976.

Característiques

La corrensita és un silicat de fórmula química (Mg,Fe)₉((Si,Al)₈O₂₀)(OH)₁₀·nH₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1954. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 2, sent un mineral molt tou.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Zaisersweiher, dins de Maulbronn, a la regió de Kraichgau (Baden-Württemberg, Alemanya). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.