Hectorita
 Hectorita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na0.3(Mg,Li)₃(Si₄O10)(F,OH)₂·nH₂O |
| Epònim | Hector bentonite mine, Hector (en)  |
| Localitat tipus | Hector Bentonite Mine No. 1 (Company No. 1 Mine; Hector Mine), Hector, Monts Cady, Comtat de San Bernardino, Califòrnia, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.20 |
| Dana | 71.3.1b.4 |
| Heys | 17.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,25 Å; b = 9,18 Å; c = 16 Å; β = 99° |
| Massa molar | 359,853 Da |
| Duresa | d'1 a 2 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,490 nβ = 1,500 nγ = 1,520 |
| Birefringència | δ = 0,030 |
| Dispersió òptica | no en té |
| Impureses comunes | Ti, Al, Fe, Ca, K, Cl |
| Més informació | |
| Estatus IMA | qüestionable (Q) |
| Símbol | Htr |
| Referències | [1] |
L'hectorita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la smectita. Va ser anomenada en honor de la localitat d'Hector, a Califòrnia, on va ser descoberta.[1]
Característiques[modifica]
L'hectorita és un fil·losilicat de fórmula química Na0.3(Mg,Li)₃(Si₄O10)(F,OH)₂·nH₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'1 a 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hectorita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments[modifica]
L'hectorita va ser descoberta a la mina Hector Bentonite No. 1, a Hector (Califòrnia, Estats Units) com a producte d'alteració de la clinoptilotita derivada de tuf i cendra volcànics amb un alt contingut de vidre, relacionats amb l'activitat de fonts termals. També ha estat descrita al Brasil, França i Namíbia.