Wonesita
 Wonesita | |
|---|---|
| Fórmula química | (Na,K)(Mg,Fe,Al)₆((Al,Si)₄O10)₂(OH,F)₄ o (Na,K,◻)(Mg,Fe,Al)₆(Si,Al)₈O20(OH,F)₄ (segons l'IMA) |
| Epònim | David R. Wones  |
| Localitat tipus | Post Pond Volcanics, Mont Cube Quadrangle, Norwich, Comtat de Windsor, Vermont, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.13 |
| Dana | 71.2.2b.14 |
| Heys | 16.20.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,312Å; b = 9,163Å; c = 9,825Å; β = 103,18° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | grup espacial 2 |
| Color | groc-marró daurat |
| Macles | pla de macla (001); eix de macla [310] |
| Exfoliació | perfecta en {001} |
| Fractura | micaceous* |
| Tenacitat | flexible |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | subvítria, grassa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,89 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,544 nβ = 1,608 nγ = 1,608 |
| Birefringència | δ = 0,064 |
| Pleocroisme | fort |
| Dispersió òptica | feble |
| Impureses comunes | Ti, Cr, Mn, Ca, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1979-007a |
| Any d'aprovació | 1981 |
| Símbol | Wns |
| Referències | [1] |
La wonesita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mica trioctaedral. Anomenat l'any 1981 per Frank S. Spear, Robert M. Hazen, i Douglas Rumble III en honor de David R. Wones, petròleg experimental del Servei Geològic dels Estats Units i professor de l'Institut Politècnic de Virgínia (EUA). És isoestructural amb l'annita i la flogopita.
Característiques[modifica]
La wonesita és un silicat de fórmula química (Na,K)(Mg,Fe,Al)₆((Al,Si)₄O10)₂(OH,F)₄ o, segons l'IMA, (Na,K,◻)(Mg,Fe,Al)₆(Si,Al)₈O20(OH,F)₄ (segons l'IMA). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5 a 3. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wonesita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, minnesotaïta, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments[modifica]
S'ha descrit en roques metavolcàniques (metamorfitzades a una temperatura estimada de 535 graus centígrads) amb una ràtio Mg:Fe elevada, contingut de sodi moderat i poc calci. Associada a flogopita, talc, antofil·lita, cordierita, gedrita, clorita, quars.[2]