Hidrobiotita
 Hidrobiotita | |
|---|---|
| Fórmula química | K(Mg,Fe2+)₆((Si,Al)₈O20)(OH)₄·nH₂O |
| Epònim | hidro- i biotita  |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.60 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.18 |
| Dana | 71.2.2d.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Dispersió òptica | feble |
| Impureses comunes | Ti, Cr, Mn, Ca, Sr, Ba, Na, Rb, F, P |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1983 s.p. |
| Símbol | Hbt |
| Referències | [1] |
La hidrobiotita és un mineral de la classe dels silicats.
Característiques[modifica]
La hidrobiotita és un silicat de fórmula química K(Mg,Fe2+)₆((Si,Al)₈O20)(OH)₄·nH₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments[modifica]
Es tracta d'una interstratificació regular 1:1 de capes de biotita i vermiculita. Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.
Referències[modifica]
- ↑ «Hydrobiotite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2019].