Montdorita

Montdorita
Fórmula química	(K,Na)₂(Fe2+,Mn2+,Mg)₅(Si₄O10)₂(OH,F)₄
Epònim	Monts Dòr (oc)
Localitat tipus	Charlannes, La Borbola, Puèi Domat, Alvèrnia-Roine-Alps, França
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/H.11
Dana	71.2.2a.10
Heys	14.20.9
Propietats
Color	verd a verd marronós
Densitat	3,15 g/cm³ (mesurada); 3,159 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,580 nβ = 1,605 nγ = 1,605
Birefringència	δ = 0,025
Dispersió òptica	no en té
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1998 s.p.
Símbol	Mdr
Referències

La montdorita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mica. Rep el nom de l'estratovolcà Mont Dore, a França, ja que el mineral es va trobar a les roques derivades d'aquesta formació.

Característiques

La montdorita és un silicat de fórmula química (K,Na)₂(Fe²⁺,Mn²⁺,Mg)₅(Si₄O₁₀)₂(OH,F)₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1979.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Charlannes, dins el municipi de La Borbola, al departament de Puèi Domat (Alvèrnia-Roine-Alps, França). També ha estat descrita al volcà Aïn Nousri, a la província de Skikda (Algèria), i al volcà Olkaria, al comtat de Nakuru (Kenya). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.