Cromfil·lita

Cromfil·lita
Fórmula química	K(Cr,Al)₂(AlSi₃O10)(OH,F)₂
Epònim	crom, fulla i composició
Localitat tipus	Kaber's pit, Vall del riu Pokhabikha, Slyudyanka, Àrea del llac Baikal, óblast d'Irkutsk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/H.10
Dana	71.2.3.4
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,32(2) Å; b = 9,07(2) Å; c = 20,50(7) Å; β = 95,6(2)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/b
Color	verd maragda
Exfoliació	perfecta - {001}
Duresa	3
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	verd blanquinós
Densitat	2,88(3) g/cm³ (mesurada); 2,86 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,619 nβ = 1,669 nγ = 1,673
Birefringència	δ = 0,054
Pleocroisme	fort
Angle 2V	mesurat: 31°, calculat: 30°
Dispersió òptica	r > v distingible
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1995-052
Símbol	Crp
Referències

La cromfil·lita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mica. El nom fa al·lusió a la composició i a l'exfoliació micàcia (del grec "φύλλον", phyllos, per a fulla).

Característiques

La cromfil·lita és un silicat de fórmula química K(Cr,Al)₂(AlSi₃O₁₀)(OH,F)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. És l'anàleg amb cromi de la moscovita i la roscoelita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia).

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la Kaber's pit, a la vall del riu Pokhabikha, dins l'àrea del llac Baikal (óblast d'Irkutsk, Rússia). També ha estat descrita a la mina Srednyaya Padma (República de Carèlia, Rússia), a la mina Bong (comtat de Bong, Libèria), al mont Kokšín (Regió de Plzeň, República Txeca), i al dipòsit d'urani de Matoush (Quebec, Canadà).