Kinoshitalita

Kinoshitalita
Kinoshitalita amb fredrickssonita (de color negre) i calcita (de color blanc); mostra procedent de Långban, Filipstad, Värmland, Suècia.
Fórmula química	BaMg₃(Si₂Al₂O10)(OH)₂
Epònim	Kameki Kinoshita (en)
Localitat tipus	Mina Noda-Tamagawa, Noda-mura, Kunohe-gun, Prefectura d'Iwate, Regió de Tohoku, Honshū, Japó
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.35
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.35
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/H.12
Dana	71.2.2c.5
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,34Å; b = 9,25Å; c = 10,25Å; β = 99,99°
Duresa	2,5 a 3
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,619 nβ = 1,628 a 1,633 nγ = 1,635
Birefringència	δ = 0,016
Angle 2V	mesurat: 23°, calculat: 40° to 82°
Dispersió òptica	r < v forta
Impureses comunes	Ti, Fe, Ca, Na, F, H
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1973-011
Any d'aprovació	1973
Símbol	Kns
Referències

La kinoshitalita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mica. S'anomenà així en honor de Kameki Kinoshita, mineralogista, professor a la Universitat de Kyushu i investigador de dipòsits minerals del Japó. És l'anàleg d'hidroxil de la fluorokinoshitalita.

Característiques

La kinoshitalita és un silicat de fórmula química BaMg₃(Si₂Al₂O₁₀)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5 a 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kinoshitalita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, bityita, clintonita, anandita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

S'ha descrit en dipòsits de hausmannita-tefroïta (al Japó) i en roques riques en manganès envaïdes per pegmatites silíciques i vetes de carbonat (a l'Índia). S'ha descrit associada a hausmannita, tefroïta, celsiana, quars, espessartina, rodonita, calcopirita, pirrotita, rodocrosita, hübnerita, sonolita (al Japó); i a braunita, hausmannita, bixbyita, feldespat alcalí, hematites, calcita, dolomita, quars (a l'Índia).

S'ha descrit a: la mina Noda-Tamagawa, Prefectura d'Iwate, i a Hokkejino, Prefectura de Kyoto, Japó. A Netra, Districte de Balaghat, Madhya Pradesh, Índia. Al Mont Trumbull, prop d'Incline, Comtat de Mariposa, Califòrnia, EUA. I també a Långban, Värmland, Suècia.