Sonolita
 Sonolita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | (Mn2+)9(SiO₄)₄(OH)₂ |
| Epònim | Sono mine (en)  i pedra  |
| Classificació | |
| Categoria | Minerals nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AF.55 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AF.55 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.04 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | Monoclínic, prismàtic |
| Hàbit cristal·lí | Granular amb cristalls prismàtics a anhedrics |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/a |
| Color | Marró fosc, vermell-taronja, marró rosat |
| Duresa | 5,5 (Mohs) |
| Lluïssor | Vitri mate |
| Densitat | 3,82 - 4,00 |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Símbol | Snl |
La sonolita és un mineral de la classe dels nesosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de la humita”. Va ser descoberta l'any 1963 en la mina Sono de la prefectura de Kyoto (Japó), sent nomenada així pel nom de la mina.[1]
Característiques químiques[modifica]
És un silicat hidroxilat de manganès. Estructura molecular de nesosilicat. El grup de l'humita en què s'enquadra són tots silicats hidroxilats d'un metall amb impureses, freqüentment amb fluor.
És dimorf amb la jerrygibbsita, mineral d'igual fórmula química però que cristal·litza en sistema cristal·lí ortorrómbic en comptes del monoclínic de la sonalita.
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: fluor, titani, alumini, ferro, magnesi, calci, aigua i carboni.
Formació i jaciments[modifica]
Apareix en roques metamòrfiques amb jaciments rics en manganès.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: rodocrosita, galaxita, pirocroita, franklinita, wil·lemita, zincita, manganosita, clorita, calcita o Tefroita.
Referències[modifica]
- ↑ Yoshinaga, M., 1963.
- Sonolita, mindat.org.
- Sonolita, webmineral.com.
- Manual de sonolita, Mineral Data Publishing.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sonolita |