Kulkeïta
 Kulkeïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Mg₈Al(AlSi₇O20)(OH)10 |
| Localitat tipus | Mont El Mourdur, Derrag, Ksar el Boukhari, Atles Tell, Província de Médéa, Algèria |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.60  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.18 |
| Dana | 71.4.2.6 |
| Heys | 16.7.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,32Å; b = 9,2Å; c = 23,88Å; β = 97° |
| Duresa | 2 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,552 nβ = 1,561 nγ = 1,561 |
| Birefringència | δ = 0,009 |
| Angle 2V | mesurat: 24°, calculat: 26° |
| Dispersió òptica | r < v |
| Impureses comunes | Ca, K, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980-031 |
| Any d'aprovació | 1980 |
| Símbol | Klk |
| Referències | [1] |
La kulkeïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom pel Dr. Holger Kulke, geòleg alemany que va proporcionar l'exemplar original.
Característiques[modifica]
La kulkeïta és un silicat de fórmula química Mg₈Al(AlSi₇O20)(OH)10. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kulkeïta pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al mont El Mourdur, entre el municipi de Derrag i el districte de Ksar el Boukhari, a la província de Médéa (Algèria). També ha estat descrita en alguns indrets de França (dins la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps) i Rússia (a les províncies de Txeliàbinsk i Irkutsk).