Orlovita
 Orlovita | |
|---|---|
| Fórmula química | KLi₂Ti(Si₄O10)OF |
| Epònim | Yury L. Orlov (en)   |
| Localitat tipus | Glacera Darai-Pioz, Muntanyes Alai, Serralada Tien Shan, Regió sota subordinació republicana, Tadjikistan |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.20 |
| Dana | 71.2.9.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,199(3) Å; b = 9,068(7) Å; c = 10,070(4) Å; β = 99,35° |
| Grup puntual | 2 - esfenoide |
| Color | incolor a blanc |
| Exfoliació | perfecta en (001) |
| Tenacitat | flexible |
| Duresa | 2 a 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,91(1) g/cm³ (mesurada); 2,014 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,600(2) nβ = 1,620(2) nγ = 1,625(2) |
| Birefringència | δ = 0,025 |
| Angle 2V | mesurat: 52,5°, calculat: 52,6° |
| Dispersió òptica | feble r<v |
| Fluorescència | groc brillant en ona curta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2009-006 |
| Símbol | Olv |
| Referències | [1] |
L'orlovita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mica trioctaedral. Rep el nom del conegut mineralogista rus Yury Leonidivich Orlov (1926-1980), director (1976-1980) del museu mineralògic Fersman, especialista en mineralogia de diamants i pedres precioses, i autor de més de 50 obres, incloses les monografies clàssiques "Mineralogia del diamant" i "Morfologia del diamant".
Característiques[modifica]
L'orlovita és un silicat de fórmula química KLi₂Ti(Si₄O10)OF. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2009. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'orlovita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la glacera Darai-Pioz, situada a les Muntanyes Alai, dins la serralada Tien Shan (Regió sota subordinació republicana, Tadjikistan). Es tracta de l'únic indret on ha estat descrita aquesta espècie mineral.