Surita
 Surita | |
|---|---|
 Cristalls blancs de surita sobre galena  | |
| Fórmula química | (Pb,Ca)₃(Al,Fe2+,Mg)₂((Si,Al)₄O10)(CO₃)₂(OH)₂ |
| Epònim | Cruz del Sur mine (en)  |
| Localitat tipus | Mina Cruz del Sur, Comicó, Departament de Nueve de Julio, Província de Río Negro, Argentina |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.75 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.75 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.24 |
| Dana | 71.2.4.2 |
| Heys | 17.4.14 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,22 Å; b = 8,97 Å; c = 16,3 Å; β = 96,1° |
| Color | blanc, verd clar |
| Duresa | 2 a 3 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | nα = 1,693 nγ = 1,738 |
| Birefringència | δ = 0,045 |
| Dispersió òptica | feble a distingible |
| Impureses comunes | Cu, Na, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1977-037 |
| Any d'aprovació | 1977 |
| Símbol | Sur |
| Referències | [1] |
La surita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom de la mina Cruz del Sur, a l'Argentina, la seva localitat tipus.
Característiques[modifica]
La surita és un silicat de fórmula química (Pb,Ca)₃(Al,Fe2+,Mg)₂((Si,Al)₄O10)(CO₃)₂(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1977. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Cruz del Sur, situada a la localitat de Comicó, dins el departament de Nueve de Julio (Província de Río Negro, Argentina). Aquesta espècie ha estat descrita en poques localitats d'arreu del planeta, com per exemple Su Elzu (Sardenya, Itàlia), la mina Tsumeb (Oshikoto, Namíbia), o la mina Mammoth-Saint Anthony (Arizona, Estats Units).
A més de tots aquests indrets, també se n'ha trobat surita als territoris de parla catalana, concretament a la pedrera Can Rovira, a Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental, Barcelona), en forma d'agregats cristal·lins micacis, analitzats amb SEM-EDS i mitjançant espectroscòpia Raman per membres del Grup Mineralògic Català.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Surita |
- ↑ «Surite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 febrer 2020].
- ↑ Josep Antoni Ignacio Herrera · Xavier Rodríguez Poblador · Emilio Téllez García · Joan Rosell Riba · Jordi Ibáñez Insa · Adolf Cortel Ortuño «Willemita i altres minerals de les pedreres de Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental, Barcelona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 14, 1, maig 2021, pàg. 3-46 [Consulta: 26 novembre 2021].