Antofil·lita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antofil·lita

Antofil·lita de Kopparberg, Suècia
Classificació
Categoria inosilicats
Fórmula química (Mg, Fe)7[OH Si4O11]2
Nickel-Strunz 09.DE.05
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí rarament com a cristalls diferenciables, comunament laminar o fibrosa
Estructura cristal·lina a = 18.5 Å, b = 17.9 Å, c = 5.28 Å; Z = 2
Simetria ortoròmbic dipiramidal
Color clau, marró, groguenc, gris verdós
Exfoliació perfecta {210}, imperfecta {010} i {100}
Fractura concoïdal
Tenacitat fràgil, elàstica quan és fibrosa
Duresa 5,5 a 6
Lluïssor vítria, nacrada
Ratlla blanca a gris
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 2,85 a 3,2
Densitat 2,9 a 3,2
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1.598 - 1.674, nβ = 1.605 - 1.685, nγ = 1.615 - 1.697; els índexs augmenten amb el contingut de Fe
Birefringència δ = 0.017 - 0.023
Angle 2V 57° - 90°
Referències [1]

L'antofil·lita és un mineral de la classe dels inosilicats que rep el seu nom del llatí anthophyllum (flor de clau). Es va descriure per primera vegada el 1801. És membre, en aquest ordre, del supergrup amfíbol, del grup amfíbol W(OH, F, Cl) dominant, del subgrup amfíbol magnesi-ferro-manganès i del grup antofil·lita.

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'antofil·lita és un amfíbol silicat de magnesi, freqüentment amb impureses de ferro, que es troba en roques metamòrfiques. El clau és el seu color característic. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. És un mineral polimorf amb la cummingtonita, amb la seva mateixa fórmula química però amb sistema cristal·lí monoclínic.

Formació[modifica | modifica el codi]

Es produeix comunament per metamorfisme de les roques ultrabàsiques, normalment com a mineral secundari per alteració de l'olivina. És freqüent per tant en gneis i esquists cristal·lins rics en magnesi, de la mateixa manera com també pot aparèixer en roques sedimentàries riques en magnesi com són les dolomies. Els minerals normalment associats són el talc, la cordierita i la flogopita. De vegades es presenta en forma fibrosa, i pot ser emprada com asbest en la indústria, amb molts usos malgrat el seu potencial risc per a la salut. Tot i que els exemplars d'antofil·lita aïllats i grans són molt rars, els agregats en geoda d'aquest mineral són de gran bellesa per als col·leccionistes.

Varietats[modifica | modifica el codi]

La kupfferita és una varietat d'antofil·lita que conté crom en la seva composició.[2]

Grup antofil·lita[modifica | modifica el codi]

El grup antofil·lita es defineix com amfíbols ortoròmbics de magnesi-ferro-manganès amb simetria del grup espacial Pnma o Pnmn. El grup espacial Pnma es pressuposa, i el grup espacial Pnmn (quan està determinat) s'indica mitjançant el prefix proto-. El grup està compost per les següentes espècies, a més de l'antofil·lita: ferro-antofil·lita, proto-antofil·lita, proto-ferro-antofil·lita i proto-mangano-ferro-antofil·lita. Es troba químicament relacionat amb el grup gedrita.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Anthophyllite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 febrer 2014].
  2. «Kupfferite (of Koksarov)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 febrer 2014].
  3. «Anthophyllite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 febrer 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antofil·lita Modifica l'enllaç a Wikidata