Ferropargasita

Ferropargasita
Fórmula química	NaCa₂(Fe₄2+Al)(Si₆Al₂)O22(OH)₂
Epònim	pargasite rootname series (en) i Ferrós
Classificació
Categoria	silicats > inosilicats > amfíbols
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DE.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.10
Heys	16.22.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,95Å; b = 18,14Å; c = 5,35Å; β = 105,05°
Grup espacial	grup espacial C2/m
Color	de marró verdós a verd fosc, negre
Macles	simples o múltiples al llarg de {100}
Exfoliació	perfecta en {110}
Duresa	5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	de verd-gris clar a marró verdós
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,700 nβ = 1,713 nγ = 1,718
Birefringència	δ = 0,018
Dispersió òptica	relativament forta
Impureses comunes	Mn, K
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd), mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA2012 s.p.
Símbol	Fprg
Referències

La ferropargasita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel pargasita. Rep el seu nom en al·lusió a la seva similitud química amb la pargasita i al seu contingut en ferro(II).

Característiques

La ferropargasita és un silicat de fórmula química NaCa₂(Fe₄²⁺Al)(Si₆Al₂)O₂₂(OH)₂. A més dels elements de la seva fórmula, pot contenir impureses de manganès i potassi. Cristal·litza en el sistema monoclínic com a intercreixements homoaxials amb la grunerita. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 6.

És el terme extrem d'una sèrie de solució sòlida amb la pargasita (NaCa₂(Mg₄Al)(Si₆Al₂)O₂₂(OH)₂), en la qual la substitució gradual del magnesi per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferropargasita pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

Formació i jaciments

La ferropargasita apareix en amfibolites (roques metamòrfiques que contenen amfíbols) en formacions amb bandes de ferro metamorfosades. Sol trobar-se associada a altres minerals com: grunerita, almandina, biotita, clinoclor, magnetita i quars.

S'ha trobat ferropargasita a Alemanya, Angola, l'Argentina, Austràlia, el Brasil, el Canadà, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, els Estats Units, França, Groenlàndia, l'Índia, Itàlia, el Japó, Mongòlia, Namíbia, Noruega, Polònia, la República Txeca, Rússia, Suïssa i la Xina. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Joaquina primera, a la localitat de Bellmunt del Priorat (Tarragona), i a la zona de Bellesguard, a la muntanya del Tibidabo (Barcelona).

• 
  Ferropargasita de les Mines de Cala (Huelva, Andalusia)