Cultura de Longshan
La Cultura de Longshan (龙山文化) va ser una cultura xinesa del neolític tardà (3000-2000 aC) que es va desenvolupar a Shandong, a Liaodong i a les conques inferior i mitjana del riu Groc, a Henan, Shanxi, Shaanxi, Hebei, Jiangsu i Hubei. Treu el seu nom de la vila de Longshan al municipi de Jinan, a la província de Shandong, on Wu Jinding va descobrir el 1928 l'indret de Chengziyai.
A diferència del que es pensava, la civilització xinesa no és el resultat de la irradiació d'un nucli originari situat a la plana central, sinó el resultat de la interacció entre les múltiples i diverses cultures que havien sorgit a partir del 5000 aC al llarg i ample de la geografia xinesa. En un primera fase, aquestes cultures, que tenien un marcat caràcter regional, van ampliar la seva àrea d'influència i van augmentar la seva interacció. Cap al 4000 aC els grans centres de cultura del mill, Yangshao, Dawenkou i Hongshan, tendeixen a expandir-se i interrelacionar-se, mentre augmentes els indicis de contactes entre Dawenkou i les cultures del Yangzi. Aquesta esfera d'interacció dintre d'aquesta xarxa de nuclis va cristal·litzar cap al 3000 aC en la cultura de Longshan i durant aquest periode la societat xinesa va evolucionar en tres aspectes essencials: diferenciació creixent en riquesa econòmica i poder polític; creixent importància del ritual; i aparició de la violència en les relacions externes i en el control intern.
Un factor distintiu de la cultura Longshan era l'alt nivell tècnic de la seva ceràmica, com indiquen els nombrosos vestigis de pots i vasos de ceràmica trobats.
La cultura de Longshan també va marcar la transició per a l'establiment de ciutats, indicat pels vestigis de murs de terra premsada trobats, per exemple, el jaciment arqueològic de Taosi a la província de Shanxi. Van aparèixer les muralles de terra piconada, indicant tant la transmissió de tecnologia como l'aparició de les primeres grans obres públiques. A Longshan no es troben, però, canvis visibles en la tecnologia i la producció d'aliments; el cultiu d'arròs ja estava clarament establert en el període.
La població neolítica xinesa va assolir el seu apogeu durant la cultura de Longshan. A fi de la cultura de Longshan, la població va decréixer clarament; indicat per la brusca desaparició de vasos de ceràmica d'alta qualitat, que acostumaven ser trobats en quantitat en els vestigis de ritus fúnebres.
[modifica] Bibliografia
- LIU, Li. The Chinese Neolithic: Trajectories to Early States, ISBN 0-521-81184-8
- Folch, Dolors. La construcció de Xina, ISBN 84-7596-802-3
