Obsidiana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Obsidiana

L'obsidiana és una roca ígnia extrusiva pertanyent al grup dels silicats, formada per silicats d'alumini i un gran percentatge (70% o més) de sílice o diòxid de silici (SiO2). És un vidre (però no cristall) volcànic negre o molt fosc, de vegades amb reflexos metàl·lics. Hom la troba com a lava a les comarques volcàniques.[1][2]

L'obsidiana no és un mineral, perquè no és cristal·lina, encara que ho sembli. Amb el microscopi, hom pot veure que no la formen cristalls, sinó un vidre amorf homogeni.[1] Sovint se la classifica com a mineraloide.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El seu color és negre, encara que pot variar segons la composició de les impureses des del verd fosc al clar, al vermellós i tenir vetes de color blanc, negre i vermell. El ferro i el magnesi l'acoloreixen de verd fosc a marró fosc. La inclusió de cristalls petits, blancs i en forma radial de cristobalita produeix un patró de taques, semblant a flocs de neu (obsidiana nevada). També pot contenir patrons de bombolles de gas atrapades en el moment en què el flux de lava es refredà.

Les úniques peces d'obsidiana conegudes a la península Ibèrica es conserven a Catalunya.[3]

Composició[modifica | modifica el codi]

La seva composició és semblant a la del granit i la riolita. L'obsidiana és formada per lava fosa, amb molt poca aigua (0,25% - 2,3%) i amb molts gasos procedents del volcà.[1]

Propietats[modifica | modifica el codi]

La seva duresa en l'escala de Mohs és de 5 a 5,5, té una fractura concoidal característica i el seu pes específic és de 2'6.

Usos[modifica | modifica el codi]

Obsidiana nevada

Ornament[modifica | modifica el codi]

L'obsidiana és sovint usada com a ornament. Té la qualitat de canviar el seu color superficial segons la manera de tallar-se: si se la talla paral·lelament el seu color és negre, però quan es talla perpendicularment el seu color és gris.

Tecnologia[modifica | modifica el codi]

En certes cultures del paleolític i el neolític, era molt valorada, perquè se'n podien fer fulles molt esmolades, usades com a ganivets o per a llances i puntes de fletxes. Com tots els vidres i altres tipus de roques, l'obsidiana es pot trencar amb pedres més dures per a modelar-ne la forma.

També es pot polir per a crear miralls rústics. En aquest sentit, cal destacar-ne l'ús que en van fer les cultures mesoamericanes, que la utilitzaren abundantment per a fer armes, especialment el tipus d'espasa anomenat maquahuitl o macana, amb fulles d'obsidiana muntades sobre una barra o un pal de fusta.

Actualment, s'utilitzen fulles d'obsidiana en cirurgia, perquè el seu tall és molt més prim que el dels escalpels d'acer. Els talls fets amb les fulles d'obsidiana són més fins i provoquen menys danys al teixit orgànic, fet que permet que les ferides quirúrgiques guareixin més ràpidament.

Quimisme[modifica | modifica el codi]

El quimisme n'és variable, però predominantment silícic.

Components[modifica | modifica el codi]

Aspecte general[modifica | modifica el codi]

L'obsidiana en l'arqueologia[modifica | modifica el codi]

Tot i que als Països Catalans no es troba obsidiana, hi era coneguda des d'antic. Provenia d'alguns territoris volcànics, com les illes de Lipari, Pantel·leria, Palmerola i Sardenya (al mont Arci). Se n'han trobat restes –eines– en algunes tombes acompanyant la persona enterrada; entre d'altres, al jaciment arqueològic de la Bòbila Padró (Ripollet), jaciment arqueològic de la Bòbila Madurell-Mas Duran (Sant Quirze del Vallès), al jaciment arqueològic de Can Gambús (Sabadell) i a les Mines de Gavà. Totes daten d’un període d’entre finals del V mil·lenni i els primers segles del IV mil·lenni aC; és a dir, de fa entre 6.200 i 5.500 anys.[4][5]

Llocs on en podem trobar[modifica | modifica el codi]

  1. En colades de lava recents i volcans àcids: Java (Japó). (Vegeu cultura de Bandung.)
  2. Colades prehistòriques de quimisme intermedi: Iaho (Hungria), Utah (Estats Units).
  3. Colades prehistòriques de quimisme basàltic: Hawaii (Estats Units), illa-volcà de Lípari i volcà Etna, tots dos a Itàlia.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Guía de minerales y rocas, editorial Guijalbo.
  • Guías de Naturaleza Blume: Minerales, editorial Blume SA.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Obsidiana Enciclopèdia Catalana
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.128. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 de desembre de 2014]. 
  3. «Coincidències insòlites» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.131, Juliol 2013, p.64. ISSN: 1695-2014.
  4. Mònica Borrell, Josep Bosch, Teresa Reyes, Genís Ribé. Xarxes. Els primers intercanvis fa 6.000 [Gavà], Setembre de 2009.
  5. «Les úniques obsidianes neolítiques de la península Ibèrica es presenten al Museu d’Història de Sabadell amb motiu del Dia Internacional dels Museus». Ajuntament de Sabadell, 16 de maig del 2013. [Consulta: 23 de maig de 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Obsidiana Modifica l'enllaç a Wikidata