Obsidiana
L'obsidiana és una roca ígnia extrusiva pertanyent al grup dels silicats, formada per silicats d'alumini i un gran percentatge (70% o més) de sílice o diòxid de silici (SiO2). És un vidre (però no cristall) volcànic negre o molt fosc, de vegades amb reflexos metàl·lics. Hom la troba com a lava a les comarques volcàniques.[1]
L'obsidiana no és un mineral, perquè no és cristal·lina, encara que ho sembli. Amb el microscopi hom pot veure que no la formen cristalls sinó un vidre amorf homogeni.[1] Sovint se la classifica com a mineraloide.
Taula de continguts |
Descripció [modifica]
El seu color és negre, encara que pot variar segons la composició de les impureses des del verd fosc al clar, al vermellós i tenir vetes de color blanc, negre i vermell. El ferro i el magnesi l'acoloreixen de verd fosc a marró fosc. La inclusió de cristalls petits, blancs i en forma radial de cristobalita produeix un patró a taques, semblant a flocs de neu (obsidiana nevada). També pot contenir patrons de bombolles de gas atrapades en el moment en què el flux de lava es refredà.
Composició [modifica]
La seva composició és semblant a la del granit i la riolita. L'obsidiana és formada per lava fosa, amb molt poca aigua (0'25% - 2'3%) i amb molts gasos procedents del volcà.[1]
Propietats [modifica]
La seva duresa en l'escala de Mohs és de 5 a 5'5, té una fractura concoidal característica i el seu pes específic és de 2'6.
Usos [modifica]
Ornament [modifica]
L'obsidiana és sovint usada com a ornament. Té la qualitat de canviar el seu color superficial segons la manera de tallar-se: si se la talla paral·lelament el seu color és negre, però quan es talla perpendicularment el seu color és gris.
Tecnologia [modifica]
En certes cultures el paleolític i el neolític era molt valorada, perquè amb ella se'n podien fer fulles molt esmolades, usades com a ganivets o per a llances i puntes de fletxes. Com tots els vidres i altres tipus de roques, l'obsidiana es pot trencar amb pedres més dures per modelar la seva forma.
També es pot polir per crear miralls rústics. En aquest sentit cal destacar-ne l'ús que en van fer les cultures mesoamericanes, que l'utilitzaren abundantment per a fer armes, especialment el tipus d'espasa anomenat maquahuitl o macana, amb fulles d'obsidiana muntades sobre una barra o un pal de fusta.
Actualment s'utilitzen fulles d'obsidiana en cirurgia, perquè el seu tall és molt més prim que el dels escalpels d'acer. Els talls fets amb les fulles d'obsidiana són més fins i provoquen menys danys al teixit orgànic, fet que permet que les ferides quirúrgiques guareixin més ràpidament.
Químisme [modifica]
El quimisme es variable, però predominantment sàlic.
Components [modifica]
- Essencials: vidre volcànic
- Accessoris: òxid de ferro i tot tipus de minerals
Aspecte general [modifica]
- Color negre brillant.
- Fractura concoide molt marcat.
- Textura cristallina amb pocs microfenocristalls i abundant pols opaca a les zones concèntriques.
- Estructura concèntrica amb ocasionals fractures latents concèntriques
Llocs on en podem trobar [modifica]
- En colades de lava recents i volcans àcids: Java (Japó). (Veieu cultura de Bandung)
- Colades prehistòriques de quimisme intermedi: Iaho (Hungria), Utah (Estats Units).
- Colades prehistòriques de quimisme basàltic: Hawai (Estats Units), illa-volcà de Lípari i volcà Etna, tots dos a Itàlia.
Bibliografia [modifica]
- Guía de minerales y rocas editorial Guijalbo
- Guías de Naturaleza Blume: Minerales editorial Blume S.A.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Obsidiana |
