262 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 262 aC (cclxii aC) |
| Islàmic | 911 aH – 910 aH |
| Xinès | 2435 – 2436 |
| Hebreu | 3499 – 3500 |
| Calendaris hindús | -206 – -205 (Vikram Samvat) 2840 – 2841 (Kali Yuga) |
| Persa | 883 BP – 882 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -11 |
| Ab urbe condita | 492 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 290 aC 280 aC 270 aC - 260 aC - 250 aC 240 aC 230 aC | |
| Anys | |
| 265 aC 264 aC 263 aC - 262 aC - 261 aC 260 aC 259 aC | |
El 262 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Megel i Vítul (o també any 492 ab urbe condita). L'ús del nom «262 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments[modifica]
Antiga Roma[modifica]
- Aquest any són elegits cònsols Luci Postumi Megel i Quint Mamili Vítul.[2][3]
- Durant aquest any, el tercer de la Primera Guerra Púnica, els romans i els cartaginesos s'enfronten davant de la població siciliana d'Agrigent. Els dos cònsols, que havien desembarcat a Sicília amb 40.000 homes organitzats en quatre legions més la cavalleria, estableixen un setge que durarà fins a l'any següent (261 aC).[4]
- Hanníbal Giscó és el general cartaginès que defensa Agrigent. Davant de l'atac romà no té més remei que resguardar-se rere les muralles, esperant els reforços que ha d'enviar el general Hannó, que havia rebut l'ordre de fer aixecar el setge. Hannó reuneix a Lilibèon un exèrcit de 50.000 homes i 6.000 cavalls, amb 60 elefants, i avança cap a Heraclea Minoa que ocupa. Arriba fins a Erbessos, on els romans tenen els seus magatzems i s'apodera de la ciutat amb tots els subministraments.[5]
- Hamílcar, general cartaginès, és nomenat comandant en cap dels cartaginesos en substitució d'Hannó, que no va poder evitar la derrota a la Batalla d'Agrigent.[6]
- Els romans vencen els cartaginesos en l'anomenada Batalla d'Agrigent. Els romans ocupen la ciutat i venen els seus habitants com esclaus. Els dos cònsols tornen victoriosos a Roma, però no se’ls concedeix un triomf perquè no van derrotar completament als cartaginesos.[7]
Naixements[modifica]
- Apol·loni de Perge, matemàtic i astrònom, conegut per la seva obra sobre les seccions còniques.[8]
Necrològiques[modifica]
- Filemó el Vell, poeta còmic atenenc.[9]
- Zenó de Cítion, filòsof estoic.[a]
Notes[modifica]
- ↑ Segons Apol·lodor, citat per Filodem de Gàdara, Zenó va morir en temps de l'arcontat d'Arrenides, és a dir, 262 aC-261 aC
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Fasti Capitolini
- ↑ Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 10
- ↑ Polibi. Història, I, 17-19
- ↑ Polibi. Història, I, 18
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XXIII, 5
- ↑ Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 11
- ↑ Kline, Morris. Mathematical thought from ancient to modern times. Volume 1. Nova York: Oxford University Press, 1990, p. 89. ISBN 9780195061352.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XXIII, 7