Artafernes (sàtrapa)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Artafernes fou fill d'Histaspes i germà de Darios I el gran.

Fou nomenat sàtrapa de Lídia o Sardes vers el 513 aC després de la campanya d'Escítia.

El 505 aC quan els atenencs van demanar la protecció dels perses contra Esparta, van enviar una ambaixada a Artafernes, el qual va demanar el reconeixement de la sobirania de Darios I.

Híppies, fill de Pisístrat, es va refugiar a Lídia i va obtenir suport per la seva causa del sàtrapa; els atenencs van enviar una ambaixada demanant no intervenir al governador persa. Artafernes va exigir la readmissió del tirà el que va deixar clar que els atenencs no podien esperar res de Pèrsia.

El 501 aC Artafernes va confiar el comandament de 200 vaixells perses (i diners) a Aristàgores de Milet amb l'objectiu de conquerir Naxos i establir el govern dels exiliats. Com que l'expedició va fracassar, i els milesis no podien retornar les naus ni els diners, va esclatar la revolta de Jònia.

El 499 aC quan els jonis i els seus aliats espartans van avançar cap a Sardes, Artafernes es va retirar i la ciutat fou cremada, però després hi va poder tornar . El 497 aC Artafernes i Otanes van començar una ofensiva general contra les ciutat jòniques i eòliques. Cuma i Clazòmenes van caure a les seves mans. Histieu de Milet va haver de fugir i les seves cartes a alguns perses de Sardes aliats als grecs, foren interceptades, i els implicats foren executats. L'execució d'Histieu fou desaprovada pel rei.

Es creu que va morir poc temps després, vers el 493 aC. El va succeir Artafernes II.