Hieró I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hieró I (Hieron, Ἱέρων) fou tirà de Siracusa del 478 aC al 466 aC.

Era fill de Dinomenes i germà de Geló I al que va succeir el 478 aC. Abans de pujar al poder va donar suport al seu germà en diverses guerres i va tenir part important a la gran victòria d'Himera sobre els cartaginesos.

Diodor de Sicília diu que fou designat successor pel mateix Geló I, encara que se sap que Geló tenia un fill que era infant a la seva mort. Probablement Hieró va ser designat regent inicialment però a la pràctica fou sobirà.

El seu govern fou més tirànic que el del seu germà.

El primer conflicte el va tenir amb el seu germà Polizel al que Geló havia designat comandant en cap de l'exèrcit i la mà de la seva vídua Demareta. Aquesta connexió va assegurar a Polízel el suport de Teró d'Agrigent, pare de Demareta; això i la seva popularitat el va fer sospitós a Hieró que el va enviar a alguna expedició militar amb l'esperança de què moris a la lluita, però Polízel va tornar sense problemes, i la disputa entre ambdós no va tardar a esclatar. Polízel es va refugiar a Agrigent i sembla que Teró va preparar un exèrcit però finalment hi va haver una reconciliació i es va signar un acord de pau que és atribuït al poeta Simònides; per aquest acord Polízel fou restablert com a comandant en cap de l'exèrcit siracusà i Hieró es va casar amb una germana del tirà d'Agrigent.

Hieró es va apoderar de Naxos i Catana, els habitants de les quals foren traslladats a Leontins i les dues ciutats foren repoblades amb uns deu mil siracusans i colons del Peloponès i li va donar el nom d'Etna titulant-se Oekist (fundador). Va intervenir en els afers de les ciutats del sud d'Itàlia, evitant (sembla que únicament amb amenaces) la destrucció de Locris per Anaxilaos de Rhegion. Un anys després Hieró va expulsar a Micitos, fill d'Anaxilaos.

El 474 aC els etruscs van atacar Cumes i altres colònies gregues a Campània i els grecs van demanar ajut a Hieró que va aconseguir una gran victòria naval sobre els etruscs a Cumes, victòria que va trencar el poder naval etrusc. Fou segurament poc després quan va enviar una colònia a l'illa Pithecusa (Ischia).

A la mort de Teró d'Agrigent el 472 aC el seu fill Trasideu va entrar en guerra amb Siracusa, però fou derrotat en una batalla que va acabar amb l'enderrocament del tirà i l'entesa amb el govern que el va substituir.

Com a tirà va exercir un fort control sobre el poble i va disposar de nombrosos espies; fou lliberal en la protecció als artistes i a la seva cort hi van anar molts poetes i filòsofs del seu temps entre els quals Èsquil, Píndar, Baquílides, Xenòfanes de Colofó, Epicarm i Simònides de Ceos. Fou amic de la magnificència que va fer notar tant a les ofrenes a Delfos, com als diversos jocs als que va estar present, entre altres esdeveniments.

Els darrers anys de vida va estar malalt i va acabar morint a Catana el 466 aC. Va deixar un fill, Dinomenes, de la seva primera dona (filla del siracusà Nicocles). Del segon matrimoni amb la germana de Teró d'Agrigent no va deixar successió.