Hubert de Lieja
 Estàtua de 1689 per Jean Del Cour (Lieja, Sant Jaume) |
|
| bisbe | |
|---|---|
| Nom secular | Hubertus |
| Naixement | ca. 655 Tolosa (Llenguadoc, França) |
| Defunció | 30 de maig de 727 Tervuren (Ducat de Brabant, actual Bèlgica) |
| Enterrament | Basílica de S. Pere i S. Pau (Saint-Hubert, Bèlgica): relíquies desaparegudes en 1793 |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa |
| Canonització | Antiga |
| Lloc de pelegrinatge | Saint-Hubert, Lieja |
| Festivitat | 3 de novembre (trasllat del cos); 30 de maig |
| Fets destacables | Bisbe de Maastricht i de Lieja; Apòstol de les Ardenes |
| Iconografia | Robes de bisbe, amb un cérvol; com a caçador, davant d'un cérvol amb una creu entre les banyes |
| Patronatge | Caçadors; matemàtics, òptics |
Hubert de Lieja (nascut vers 655 a Tolosa i mort al 30 de maig de 727 a Tervuren al ducat de Brabant) era bisbe de Maastricht i de Lieja de 705 a 727). És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'ortodoxa.
Taula de continguts |
Vida [modifica]
Hubert era el fill primogènit de Boggis o Bodogisel, duc d'Aquitània i nebot del rei Caribert II. Nascut probablement a Tolosa de Llenguadoc, va ser criat a Metz i va viure com a comte palatí a la cort de Teodoric III de Nèustria, a París i a la de Pipí d'Héristal a Metz. El 682 va casar-se amb Floribanna, filla del comte de Lovaina que va morir en donar la vida al seu fill Floribert.
Llegenda de la conversió [modifica]
Segons la llegenda, inspirada en la de Sant Eustaqui de Roma, Hubert era un apassionat de la caça, tant que també va anar a caçar un Divendres Sant, deixant de banda els seus deures religiosos; ningú no el volgué acompanyar. Va trobar un gran cèrvol blanc que portava un crucifix entre les banyes. Hubert el perseguí però el cérvol fugia, fins que va aturar-se i se sentí una veu que li va dir: "Hubert! Fins quan perseguiràs els animals al bosc? Fins quan aquesta passió vana farà que oblidis la salut de la teva ànima?". Hubert, temerós, s'agenollà i preguntà: "Senyor! Què haig de fer?". La veu li indicà que es convertís si no volia acabar a l'infern, convidant-lo a deixar la seva vida dissoluta, i que s'adrecés al bisbe Lambert. Va anar a buscar, doncs, sant Lambert de Maastricht i es va posar sota la seva direcció espiritual. Va renunciar als seus béns i títols, cedint-los al seu germà Odó, a qui va confiar la cura del seu fill Floribert.
Vida eclesiàstica [modifica]
Va estudiar teologia i va ser ordenat sacerdot i va esdevenir ajudant de Lambert, a qui va succeir el 706 com a bisbe de Maastricht. Gran predicador, va evangelitzar les regions del futur Brabant i les Ardenes (actualment a Bèlgica. En veure que el culte a Lambert de Lieja es desenvolupava entorn del lloc del seu assassinat a Lieja, va decidir de transferir la seva despulla des de Maastricht a aquesta ciutat, on va fer construir una catedral dedicada al sant, establint-hi la seu del bisbat.
Les circumstàncies de la transferència de la seu del bisbat de Maastricht a Lieja no són pas clares, però un dels factors principals pot haver sigut el fet que Carlemany va estar-se força sovint al palau de Herstal, prop de Lieja. Segons Kupper, «Hubert va contribuir molt a promoure Lieja , car el culte de Sant Lambert, i pot ser la devoció dels reis carolingis per aquest màrtir expliquen que Lieja esdevingués la seu episcopal.[…] El tercer factor va ser el programa de construcció de Notger».
Al 727 va morir a Tervuren al ducat de Brabant, i el seu fill Floribert va succeir-lo a la seu. Va ser enterrat a l'església de Sant Pere de Lieja, però les seves restes van transferir-se el 825 a l'abadia d'Andagium (avui Saint-Hubert, que va esdevenir un lloc de romeria. Durant la revolució francesa, les seves relíquies van desaparèixer.
-
Pintura del Mestre de la Vida de Maria de Werden, 1460 ca. (National Gallery de Londres)
-
Pintura del s. XIX, en estil neogòtic
-
Escultura a St-Martin d'Arc-en-Barrois
-
Veneració [modifica]
Dins del catolicisme, està considerat patró de la caça i els caçadors. Després el seu patronatge va eixamplar-se a sectors tan diversos com la natura i el medi ambient, els carnissers, els treballadors del metal, els reparadors de rellotges, els armers i els òptics.
El 3 de novembre quan se celebra el seu dies natalis es solia menjar pa d'Hubert, que protegiria els homes i els gossos contra la ràbia. La seva festa refereix probablement a la data de trasllat de les seves restes.
La veneració del sant va propagar-se molt ràpidament al territori del bisbat de Lieja i a l'Alemanya actual, on nombroses poblacions en porten el nom o compten amb una església dedicada al sant, com ara Saint-Hubert (Bèlgica) o Saint-Hubert (Mosel·la).
-
Exhumació del cos del sant, per Roger van der Weyden, 1430
-
Basílica dels Sants Pere i Pau, a Saint-Hubert, amb les restes del sant
-
Basílica de Saint-Hubert
Vegeu també [modifica]
| Precedit per: Lambert de Lieja |
Bisbe del Bisbat de Lieja 705 – 727 |
Succeït per: Floribert de Lieja |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hubert de Lieja |
