Hubert de Lieja

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Hubert

Estàtua de 1689 per Jean Del Cour (Lieja, Sant Jaume)
bisbe
Nom secular Hubertus
Naixement ca. 655
Tolosa (Llenguadoc, França)
Defunció 30 de maig de 727
Tervuren (Ducat de Brabant, actual Bèlgica)
Enterrament Basílica de S. Pere i S. Pau (Saint-Hubert, Bèlgica): relíquies desaparegudes en 1793
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Saint-Hubert, Lieja
Festivitat 3 de novembre (trasllat del cos); 30 de maig
Fets destacables Bisbe de Maastricht i de Lieja; Apòstol de les Ardenes
Iconografia Robes de bisbe, amb un cérvol; com a caçador, davant d'un cérvol amb una creu entre les banyes
Patronatge Caçadors; matemàtics, òptics

Hubert de Lieja (nascut vers 655 a Tolosa i mort al 30 de maig de 727 a Tervuren al ducat de Brabant) era bisbe de Maastricht i de Lieja de 705 a 727). És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'ortodoxa.

Vida[modifica | modifica el codi]

Hubert era el fill primogènit de Boggis o Bodogisel, duc d'Aquitània i nebot del rei Caribert II. Nascut probablement a Tolosa de Llenguadoc, va ser criat a Metz i va viure com a comte palatí a la cort de Teodoric III de Nèustria, a París i a la de Pipí d'Héristal a Metz. El 682 va casar-se amb Floribanna, filla del comte de Lovaina que va morir en donar la vida al seu fill Floribert.

Llegenda de la conversió[modifica | modifica el codi]

Segons la llegenda, inspirada en la de Sant Eustaqui de Roma, Hubert era un apassionat de la caça, tant que també va anar a caçar un Divendres Sant, deixant de banda els seus deures religiosos; ningú no el volgué acompanyar. Va trobar un gran cérvol blanc que portava un crucifix entre les banyes. Hubert el perseguí però el cérvol fugia, fins que va aturar-se i se sentí una veu que li va dir: "Hubert! Fins quan perseguiràs els animals al bosc? Fins quan aquesta passió vana farà que oblidis la salut de la teva ànima?". Hubert, temerós, s'agenollà i preguntà: "Senyor! Què haig de fer?". La veu li indicà que es convertís si no volia acabar a l'infern, convidant-lo a deixar la seva vida dissoluta, i que s'adrecés al bisbe Lambert. Va anar a buscar, doncs, sant Lambert de Maastricht i es va posar sota la seva direcció espiritual. Va renunciar als seus béns i títols, cedint-los al seu germà Odó, a qui va confiar la cura del seu fill Floribert.

Vida eclesiàstica[modifica | modifica el codi]

Va estudiar teologia i va ser ordenat sacerdot i va esdevenir ajudant de Lambert, a qui va succeir el 706 com a bisbe de Maastricht. Gran predicador, va evangelitzar les regions del futur Brabant i les Ardenes (actualment a Bèlgica. En veure que el culte a Lambert de Lieja es desenvolupava entorn del lloc del seu assassinat a Lieja, va decidir de transferir la seva despulla des de Maastricht a aquesta ciutat, on va fer construir una catedral dedicada al sant, establint-hi la seu del bisbat.

Les circumstàncies de la transferència de la seu del bisbat de Maastricht a Lieja no són pas clares, però un dels factors principals pot haver sigut el fet que Carlemany va estar-se força sovint al palau de Herstal, prop de Lieja. Segons Kupper, «Hubert va contribuir molt a promoure Lieja, car el culte de Sant Lambert, i pot ser la devoció dels reis carolingis per aquest màrtir expliquen que Lieja esdevingués la seu episcopal.[…] El tercer factor va ser el programa de construcció de Notger».

Al 727 va morir a Tervuren al ducat de Brabant, i el seu fill Floribert va succeir-lo a la seu. Va ser enterrat a l'església de Sant Pere de Lieja, però les seves restes van transferir-se el 825 a l'abadia d'Andagium (avui Saint-Hubert, que va esdevenir un lloc de romeria. Durant la revolució francesa, les seves relíquies van desaparèixer.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Dins del catolicisme, està considerat patró de la caça i els caçadors. Després el seu patronatge va eixamplar-se a sectors tan diversos com la natura i el medi ambient, els carnissers, els treballadors del metal, els reparadors de rellotges, els armers i els òptics.

El 3 de novembre quan se celebra el seu dies natalis se solia menjar pa d'Hubert, que protegiria els homes i els gossos contra la ràbia. La seva festa refereix probablement a la data de trasllat de les seves restes.

La veneració del sant va propagar-se molt ràpidament al territori del bisbat de Lieja i a l'Alemanya actual, on nombroses poblacions en porten el nom o compten amb una església dedicada al sant, com ara Saint-Hubert (Bèlgica) o Saint-Hubert (Mosel·la).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Llista dels bisbes de Lieja


Precedit per:
Lambert de Lieja
Bisbe del Bisbat de Lieja
705727
Succeït per:
Floribert de Lieja
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hubert de Lieja Modifica l'enllaç a Wikidata