Víktor Nekràssov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVíktor Nekràssov

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Виктор Платонович Некрасов Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 juny 1911 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Kíiv (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 setembre 1987 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri rus de Sainte-Geneviève-des-Bois Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Nacional de Kíiv de Construcció i Arquitectura Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor, guionista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePovest, conte i otxerk Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0624971 Goodreads author: 2789148 Find a Grave: 19425 Modifica el valor a Wikidata

Víktor Platónovitx Nekràssov (rus: Ви́ктор Плато́нович Некра́сов) (17 de juny [C.J. 4 de juny] de 1911, Kíiv – 3 de setembre de 1987, París) fou un escriptor soviètic i rus, dissident i emigrant. Guanyador del Premi Stalin del segon grau (1947).[1] Fou també membre del PEN Club francès (1975) i de l'Acadèmia de Belles Arts de Baviera (1983).[2]

Biografia[modifica]

Víktor Nekràssov va néixer a Kíev, on va començar a estudiar arquitectura mentre feia classes d'art dramàtic. Després de graduar-se a la universitat, va treballar com a arquitecte i es va convertir en actor i decorador de teatre.

Va ser mobilitzat des de l'inici de la guerra el 1941 i va marxar al front. Al període 1941-1944, Víktor Nekràssov estigué destinat a un regiment d'enginyers i comandant adjunt del batalló de sapadors. Participà en la Gran Guerra Patriòtica en la batalla de Stalingrad, a la campanya d'Ucraïna i a la campanya polonesa, en què fou ferit i desmobilitzat. Per les seves gestes d'armes, rebrà l'Orde de l'Estrella Roja, la Medalla al Valor i les Medalles per la Defensa de Stalingrad i la Victòria sobre Alemanya.

A Kíiv el 1945 esdevé periodista a Sovétskaia Kultura, rus: Советская культура ["La cultura soviètica"]. Es feu conèixer el 1946 en publicar V okópakh Stalingrada, rus: В окопах Сталинграда ["A les trinxeres de Stalingrad"]. Aquesta novel·la, fortament inspirada en les seves pròpies experiències de combat, és la crònica de la vida d'un batalló a través del dia a dia dels seus soldats. La novel·la fou mereixedora del Premi Stalin el 1946. Basada en la història i el guió de Nekràssov, el 1956 es va rodar la pel·lícula Soldats del director Aleksandr Ivanov, que va rebre el premi del Festival de Cinema de Tota la Unió.

El 1954, després de la mort de Stalin, Nekràssov aprofita la desestalinització per publicar V rodnom górode, rus: В родном городе ["A la ciutat natal"], on s'allunya del realisme soviètic.

El 1959, fa una crida obertament a la construcció d'un monument per commemorar la massacre de Babi Iar. Un any abans de la seva mort, Nekràssov, tot recordant els esdeveniments d'aquell any, va escriure un article, publicat al diari Nóvoie rússkoie slovo (Nova York, 28 de setembre de 1986), titulat "Babi Iar fa 45 anys", que deia: "Aquí es va afusellar persones de diferents nacionalitats, però només els jueus van morir pel fet de ser jueus...".[3][4][5] El 1961 es va publicar a la revista Novi Mir la història "Kira Gueórguievna", on tracta d'evocar el tema dels camps.

El 1966 va signar una carta, junt amb 25 figures culturals i científiques, adreçada al Secretari General del Comitè Central del PCUS, Leonid Bréjnev, contra la rehabilitació de Stalin.[6]

Pel fet de les seves activitats polítiques, fou expulsat del partit el 1973, i hagué d'emigrar a França el 1974. Al maig de 1979, Víktor Nekràssov va ser privat de la seva ciutadania soviètica "per activitats incompatibles amb l'alt rang d'un ciutadà de l'URSS". El 1983 es va convertir en ciutadà de França. En els darrers anys, va viure amb la seva dona a la plaça Kennedy de Vanves (un suburbi de París), a la mateixa casa amb la família del seu fillastre Víktor Kóndirev.

Víktor Nekràssov va morir de càncer de pulmó a París el 3 de setembre del 1987. Fou sebollit al Cementiri rus de Sainte-Geneviève-des-Bois. Al capdamunt de la tomba, es va instal·lar una tauleta de granit amb una tros de metralla adherida, recollida pel mateix Nekràssov el 1947 a Mamàiev Kurgan, on va lluitar durant la batalla de Stalingrad.[7][8]

Referències[modifica]

  1. ↑ (rus) [Resolució del Consell de Ministres de l'URSS "Sobre la concessió del Premi Stalin per la seva destacada tasca del camp de l'art i la literatura del 1946]
  2. ↑ (rus) Biografia de Víktor Nekràssov
  3. ↑ (rus) Aleksandr Parnis. [http://www.informprostranstvo.ru/N1_2007/history_N1_2007.html Трагедия Бабьего Яра. Об одной незаконченной книге Виктора Некрасова} Diari «Informprostranstvo», núm. 1 (2007). Data de consulta: 12 de maig 2017
  4. ↑ (rus) Víktor Nekràssov. Почему это не сделано? (О памятнике погибшим в Бабьем Яру в Киеве) // «Literatúrnaia gazeta». — 1959. — 10 d'octubre. Arxivat el 26 d'abril de 2017.
  5. ↑ (rus) Al·la Boríssova. Оборона Бабьего Яра jewish.ru (17 de juny 2016). Data de consulta: 12 de maig 2017
  6. ↑ (rus) Письма деятелей науки и культуры против реабилитации Сталина Institut d'Història de la Ciència i la Tecnologia. S.I. Vavilov de l'Acadèmia de Ciències de Rússia (IET RAS). Consultat el 12 de maig de 2017
  7. ↑ (rus) Похороны Виктора Некрасова
  8. ↑ (rus) Tomba de Víktor Platónovitx Nekràssov (1911–1987) i la seva dona Galina Víktorovna Nekràssova (de soltera Bazi) (1914–2000) al cementiri rus de Saint-Genevieve-des-Bois (França)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Víktor Nekràssov
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Víktor_Nekràssov&oldid=32866648»