Dina Kamínskaia
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 gener 1919 Dniprò (Ucraïna) |
| Mort | 7 juliol 2006 (87 anys) Falls Church (Virgínia) |
| Activitat | |
| Ocupació | activista pels drets humans, advocada, jurista |
| Família | |
| Fills | Dimitri Simes |
Dina Issaàkovna Kamínskaia (rus: Ди́на Иса́аковна Ками́нская, 13 de gener de 1919, Iekaterinoslav - 7 de juliol de 2006 Falls Church, Virgínia) va ser un advocadessa i activista dels drets humans coneguda per la seva participació en els judicis dels dissidents soviètics.
L'escriptor Iuli Daniel va contractar Kamínskaia com el seu advocat quan, al desembre de 1965, va ser processat amb Andrei Siniavski, però l'estat es va negar a permetre que ella parlés al tribunal en nom seu. Ella va passar a defensar - tan com les autoritats soviètiques li deixarien en un sistema legal dissenyat com un instrument de poder soviètic - Vladímir Bukovski en 1967. També va defensar Iuri Galanskov (que moriria en un camp de treball soviètic), Anatoli Martxenko (que també moriria al camp), Larissa Bogoraz i Pàvel Litvínov i l'activista tàrtar de Crimea Mustafà Djemílev.
A Kamínskaia se li va impedir defensar Bukovski en el seu judici de 1971 i Serguei Kovalov en 1975. En 1977, després d'haver estat desposseïda de la seva llicència per exercir com a advocat, va ser exclosa de la defensa de Natan Xaranski. A causa del seu treball de defensa política, Kamínskaia es va veure obligada a exiliar-se als Estats Units el 1977.[1]
El llibre de Kamínskaya Judici final: la meva vida com a advocadessa defensora.[2][3] El 1984, el llibre fou publicat en rus sota el títol Notes d'un advocat.[4]
La recent publicació d'Estrelles de l'advocacia[5]qualifica Dina Kamínskaia i Sófia Kal·listràtova com a estrelles de la professió legal a la Rússia soviètica.
Kamínskaia va estar casada amb Konstantín Simis i van tenir un sol fill, Dimitri Simes. Va morir a Falls Church, Virgínia.
Referències[modifica]
- ↑ Neurwirth, Jessika «Address given at the fourth annual international law symposium». Whittier Law Review, 9, 1987–1988, pàg. 399.
- ↑ Kaminskaya, Dina. Final judgment: my life as a Soviet defense attorney. Traducció a l'anglès: Michael Glenny. Nova York: Simon & Schuster, 1982. ISBN 0671247395.
- ↑ «Final judgment: my life as a Soviet defense attorney per Dina Kamínskaia». Michigan Law Review, 82, 4, febrer 1984, pàg. 902–905. DOI: 10.2307/1288692. JSTOR: 1288692.
- ↑ Каминская, Дина. Записки адвоката (en rus). Benson, Vermont: Khronika Press, 1984.
- ↑ "ЗВЕЗДЫ АДВОКАТУРЫ"[Enllaç no actiu], Ежедневные НОВОСТИ (diari), Vladivostok (rus)
Bibliografia[modifica]
- Grup Moscou Hèlsinki, Public Group of the Assistance of the Implementation of Helsinki Accords in the USSR Arxivat 2007-05-20 a Wayback Machine., Grup Moscou Hèlsinki
- Гиганты и Чародеи Слова. Русские Судебные Ораторы Второй Половины ХХ. Начала ХХ Века Giganti i Txarodei Slova. Russkie Sudebnie Oratori Vtoroi Polovini XIX. Natxala XX Veka per V. I. Smoliartxuk (rus)
- «В защиту Анатолия Марченко» (en rus). Kontinent, 152, 2013.
- Holley, Joe «Dina Kaminskaya; lawyer defended Soviet dissidents». Washington Post, 15-07-2006, p. B06.
- Blake, Patricia «Law: verdict on Soviet justice». Time, 02-05-1983.
- Corley, Felix «Dina Kaminskaya. Lawyer to Soviet dissidents». The Independent, 03-08-2006.
- Каминская, Дина. Записки адвоката (en rus). Moscou: Новое издательство, 2009. ISBN 5983791192.
