La rebel·lió dels animals

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La revolta dels animals (segons una primera traducció, publicada per Destino), o La rebel·lió dels animals (segons una nova traducció, publicada per Edicions 62), Animal Farm en la versió original en anglès (1945), és un conte satíric de George Orwell sobre un grup d'animals d'una granja que expulsen els humans i creen un sistema de govern propi que acaba convertint-se en una tirania brutal. La novel·la va ser escrita durant la Segona Guerra Mundial i, encara que va ser publicada el 1945, no va començar a ser coneguda pel públic fins a finals dels anys 50.

La revolta dels animals és una crítica de la Revolució Russa i una sàtira sobre la corrupció del socialisme a l'URSS durant el període de mandat de Stalin.

Del llibre se'n va fer una pel·lícula de dibuixos animats, aquest cop amb el títol La granja dels animals (Animal farm).

Argument[modifica | modifica el codi]

Recreació de la bandera de l'animalisme descrita en el llibre. És una versió inspirada en la bandera de la Unió Soviètica, amb la banya en lloc de la falç i la peülla en lloc del martell.

Un dia, el porc "Perla de Willingdon" (per als humans, els animals l'anomenen "el Vell Patriarca" i com a tal el respecten) explica a la resta d'animals la seva visió, i els prepara per a una revolució que segons ell, ocorrerà, no se sap ni quan ni on. Poc després, el Patriarca mor, i un bon dia els animals porten a terme una revolució espontània amb la qual aconsegueixen fer fora el propietari de la granja, el senyor Jones, i en què apliquen les seves pròpies regles que ells mateixos han creat i que escriuen en una paret:

  1. Tot allò que vagi sobre dues potes és un enemic
  2. Tot allò que vagi sobre quatre potes o tingui ales és un amic
  3. Cap animal no portarà robes
  4. Cap animal no dormirà en llit
  5. Cap animal no beurà alcohol
  6. Cap animal no matarà un altre animal
  7. Tots els animals són iguals [1]

Al principi, la granja prospera millor que quan el senyor Jones l'administrava, però amb el pas del temps, els porcs, que se n'havien autoanomenat líders per ser més intel·ligents, comencen a abusar del seu poder i manipulen els manaments al seu favor. Dos d'aquests porcs són Boladeneu i Napoleó, que es mostren com a líders, però que comencen a tindre les seves diferències ideològiques. Això acaba quan Napoleó llença els gossos -que ell havia educat- contra Boladeneu, que fuig de la granja. A partir d'aquest moment Napoleó es nomena líder únic, mantenint la resta d'animals sota la seva dictadura mitjançant l'amenaça dels gossos i, a poc a poc, acaba adoptant tots els defectes dels homes pels quals van començar la revolució, modificant els manaments al seu favor i convencent els animals que els manaments que recordaven eren falsos. Finalment, a la paret on hi havia escrits els manaments en resta un de sol, nou, que diu:

- Tots els animals són iguals, però alguns animals són més iguals que d'altres.[1]

Finalment, Napoleó es reuneix amb grangers veïns, amb els quals intenta congeniar per a millorar les seves relacions exteriors, contradient tots els seus manaments i ideologia inicials.

Significat[modifica | modifica el codi]

Orwell satiritza el règim comunista soviètic representat a través dels animals de la granja. Cronològicament parlant serien:

  • El Vell Patriarca representaria Lenin per ser l'ideòleg de la Revolució, però pel seu caràcter tranquil, la seva avançada edat i la idea original que posseeix aquest personatge, podria correspondre a Karl Marx, a més a més que la revolució es produeix després de la mort del Patriarca.
  • El senyor Jones seria Nicolau II de Rússia, el tsar derrocat per la revolució, i tota l'oligarquia russa en conjunt.
  • Napoleó, amb les seves mesures per administrar la granja (preses de Boladeneu) que portaran la granja a la prosperitat, encara que només millora la seva situació i la de tots els porcs; i la seva política de restricció de les llibertats representa Stalin.
  • Boladeneu seria Trotski, líder militar que més tard fuig de la granja amenaçat de mort. Un cop establert el poder de Napoleó, tot animal que és considerat perillós seria executat sota l'acusació de seguidor de Boladeneu.
  • Bòxer, el cavall, sempre convençut que cal treballar més i traït malgrat això, representaria el proletariat.
  • Les ovelles, analfabetes i acrítiques amb el règim, personifiquen els camperols.
  • El corb Moisès representaria l'Església Ortodoxa, que parla del cel dels animals i rep un tracte de favor dels humans, ja que ajuda a la idiotització del proletariat.
  • L'ase Benjamí representa la classe intel·lectual, que és conscient de les manipulacions però que no participa en el moviment polític, tan sols l'observa.
  • Els gossos representen la policia i la seva brutalitat.

En altres llengües[modifica | modifica el codi]

El títol original en anglès del llibre és Animal Farm, granja animal, però l'obra va ser traduïda de forma no literal les diverses llengües europees. Les versions alemanya, francesa, neerlandesa i italiana s'ajusten a l'original: Farm der Tiere, La ferme des animaux, Dierenboerderij, La fattoria degli animali.

Els traductors nòrdics es van centrar en el personatge de Napoleó (en danès: Kammerat Napoleon, noruec: Kamerat Napoleon; però en suec Djurfarmen, granja animal, i en finés Eläinten vallankumous, rebel·lió dels animals).

En català, l'obra és coneguda indistintament, com La revolta dels animals i La rebel·lió dels animals. En espanyol el títol va ser Rebelión en la granja. Finalment, el llibre va tenir noms diferents als dos principals països de parla portuguesa:O Triunfo dos Porcos a Portugal i A Revolução dos Bichos al Brasil.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Orwell, George; La revolta dels animals, Ediciones Destino , S. A., sisena edició, novembre 2000

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a La rebel·lió dels animals