Cavall feral

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cavalls ferals a Pentland Hills, Escòcia
Ponis ferals a Assateague Island, Virginia
Cavalls ferals del Namib
Manada de mustangs a Utah
Cavalls ferals a Erlebnispark Tripsdrill, prop de Cleebronn

Un cavall feral o assilvestrat és aquell que viu en estat salvatge, essent d'origen domèstic ell mateix o els seus avantpassats .[1]

Origen dels cavalls ferals[modifica | modifica el codi]

Tots els avantpassats dels cavalls ferals eren cavalls domèstics. Als Estats Units, els mustangs resultaren de la supervivència, adaptació al medi ambient i èxit reproductiu de cavalls escapats al control dels colonitzadors. En les primeres fases d'una colònia, els cavalls, les mules, els ases i el bestiar (vaques i ovelles, principalment) eren escassos i molt preuats. I es guardaven amb zel, sovint en tancats. A poc a poc, en hàbitats adequats, el nombre d'animals va anar augmentant i la seva vàlua va minvar de forma proporcional. Primer les vaques i després els èquids es deixaven pasturar en règim de semillibertat. Alguns petits grups escaparen al control dels colonitzadors i es convertiren en ferals. Un cop produït el fenomen de la vida en llibertat d'estalons i egües, l'increment d'aquesta població inicial pot ser considerable. Alguns estudis apunten a un creixement anual de la població de mustangs de l'ordre del 18% en els temps actuals. Una conclusió simplificada indica que, de no haver-hi cap control sobre el creixement, la població es duplicaria cada 10 anys. (Hi ha estudis teòrics que confirmen la possibilitat d'una explosió demogràfica en mamífers: equació de Lotka-Volterra i similars).[2]

El cas particular de les missions de l'Alta Califòrnia[modifica | modifica el codi]

La major part de les missions es fundaren amb un nombre molt reduït de cavalls. Les xifres típiques per a recria eren de 4 egües i un estaló per cada missió. A més, un parell de mules de sella, una dotzena de bast i quatre cavalls de sella.[3] En menys d'un segle, els cavalls es multiplicaren tant que l'any 1832 la missió San José comptava amb uns 15.000 cavalls "domèstics".[4][5] Els cavalls ferals competien amb el bestiar per les pastures i se sacrificaven per milers.[6]

Comportament[modifica | modifica el codi]

La majoria de cavalls assilvestrats viuen de forma semblant a la d'alguns èquids salvatges formant petits ramats controlats per un estaló. Cada ramat el formen unes quantes egües, els poltres respectius, alguns cavalls inmadurs d'ambdós sexes i, a vegades, algun mascles poc dominant. Hi ha una jerarquia molt clara i una egua dominant.

Quan els mascles es fan grans són expulsats del grup i poden viure agrupats una temporada. En madurar del tot proven d'integrar-se en un altre ramat lluitant amb l'estaló "propietari". El cavall que guanya queda com a amo del grup.

La majoria de cavalls assilvestrats sobreviuen en àrees aïllades i en condicions difícils. Segons els experts, perquè una població determinada de cavalls es pugui mantenir calen uns 150-200 individus pel cap baix, a fi que la diversitat genètica es pugui mantenir.

Alguns exemples[modifica | modifica el codi]

  • A l'oest americà hi ha els Mustang, protegits per llei i amb una població oficialment limitada a uns 40.000 exemplars. Cada any hi ha captures controlades i subhasta (amb condicions regulades per als futurs propietaris) dels animals capturats. Hi ha diverses poblacions en diferents reserves.
  • A Austràlia hi ha els Brumbies descendents dels cavalls fugitius dels colons britànics. La població estimada és de l'ordre de 300.000 animals.
  • A Portugal hi el cas dels cavalls Sorraia.
  • Els cavalls de l'illa de Sable (Sable Island)
  • Els cavalls de l'illa d'Assateague (Assateague Island)
  • El cavalls de l'illa de Vieques (Puerto Rico).
  • A l'Índia hi ha un petit grup de cavalls assilvestrats a la reserva d'Assam. Aproximadament uns 80 exemplars descendents dels cavalls escapat en la Segona Guerra Mundial.

Llista de poblacions de cavalls assilvestrats[modifica | modifica el codi]

Impacte ambiental i social[modifica | modifica el codi]

De manera semblant a la d'altres poblacions de mamífers ferals, les poblacions de cavalls assilvestrats són la causa de pol·lèmiques diverses. Els ramaders, quan els seus animals han de competir per les pastures amb les cavalls, són contraris als cavalls. Els amants dels cavalls estan a favor, fora de casos especials. Alguns naturalistes militants, considerant el cavall una espècie introduïda que degrada el medi original, són partidaris de la supressió dels cavalls ferals.

Cada població de cavalls ferals, en funció de l'hàbitat afectat presenta un problema particular. Als Estats Units hi havia hagut cavalls salvatges que es van extingir. I hom considera que els mustang ferals no són una espècie del tot forastera. I que es poden tolerar i fins i tot protegir en determinades àrees. A Austràlia el cavall és una espècie introduïda, que mai no havia existit. La simple existència de ramats de cavalls ferals pot posar en perill el sòl, la vegetació i les espècies animals indígenes.[28]

En el cas dels mustang americans, quan un ramat està prop de zones habitades representa un risc potencial per a tanques i altres estructures construïdes pels humans. A Austràlia passael mateix..[29] Hi ha casos de cavalls ferals i bestiar domèstic que competeixen per les zones de lliure pastura. Els ramaders normalment defensen que les pastures lliures siguin per al seu bestiar.

Hi ha casos, com el del poni Chincoteague o el del poni Misaki, que tenen valors històrics i sentimentals que cal tenir en compte.

La majoria de poblacions de cavalls ferals estan controlades. Els sistemes de control poden ser els següents: sacrifici dels cavalls, captura d'animals i transformació en domèstics (prèvia venda o adopció), esterilització permanent, esterilització temporal..[30][31]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Feral.Definició.(anglès)
  2. Equació de Lotka–Volterra .(anglès)
  3. Xifres de cavalls per missió a l'inici.(castellà)
  4. Missió San José. Any 1832, 15.000 cavalls.(anglès)
  5. Xifres de cavalls "domèstics" a les missions de l'Alta Califòrnia.(anglès)
  6. Cavalls sacrificats a l'Alta Califòrnia: Uns 30.000 sacrificats els anys 1801,1806 i 1810.(anglès)
  7. Cavalls Abaco.(anglès)
  8. Ases i cavalls ferals a Austràlia. Impacte ambiental.(anglès)
  9. Bonnie L. Hendricks; Anthony A. Dent. International Encyclopedia of Horse Breeds. University of Oklahoma Press, August 2007, p. 86–. ISBN 9780806138848 [Consulta: 7 desembre 2010]. 
  10. Elwyn Hartley Edwards. Les chevaux. Editions de Borée, 27 October 2006, p. 120–. ISBN 9782844944498 [Consulta: 7 desembre 2010]. (francès)
  11. Chilcotin.(anglès)
  12. Poni Chincoteague.(anglès)
  13. Sir Walter Gilbey. Ponies Past and Present (Equestrian History Series - Pony). READ BOOKS, 1 November 2008, p. 53–. ISBN 9781443738538 [Consulta: 7 desembre 2010]. (anglès)
  14. «Horse breed facts: Danube - by Cosette - Helium».(anglès)
  15. Dartmoor ferals.(anglès)
  16. [enllaç sense format] http://www.fonv.ca/activities/articles/wildhorses/
  17. Exmoor.(anglès)
  18. Arment. Definició.(català)
  19. Kaimanawa.(anglès)
  20. Kondudo.(castellà)
  21. Cavalls "marismeños de Doñana".(castellà)
  22. Misaki.(anglès)
  23. Mustang.(anglès)
  24. Variabilitat genètica en els cavalls de Namib.(anglès)
  25. Nokota.(anglès)
  26. Nokota(anglès)
  27. [enllaç sense format] http://www.dailypost.co.uk/farming-north-wales/farming-news/2007/11/22/our-little-ponies-facing-extinction-55578-20142744/
  28. Nimmo, D. G., & Miller, K. K. (2007) Ecological and human dimensions of management of feral horses in Australia: A review. Wildlife Research, 34, 408-417.
  29. Dobbie, W. R., Berman, D. M., & Braysher, M. L. (1993) Managing vertebrate pests: Feral horses. Canberra: Australia Government Publishing Service.
  30. Nimmo, D. G., Miller, K., & Adams, R. (2007). Managing feral horses in Victoria: A study of community attitudes and perceptions. Ecological Management & Restoration 8 (3), 237–243
  31. Bomford, M., & O'Brien, P. (1993). Potential use of contraception for managing wildlife pests in Australia. USDA National Wildlife Research Center Symposia. Retrieved on May 12, 2008 from http://digitalcommons.unl.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1004&context=nwrccontraception
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cavall feral Modifica l'enllaç a Wikidata