Estrep (hípica)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació d'una divinitat kuixan amb un estrep, cap a l'any 150 aC. Museu Britànic

L'estrep és un objecte de metall o altres materials fixat a la sella de muntar mitjançant els gambals que permeten que el genet introdueixi els peus en ells per consolidar-se mentre cavalca i fins i tot per posar-se dret sobre ells.

Història[modifica | modifica el codi]

Antic estrep espanyol de plata. La imatge correspon al patrimoni dipositat al Museu de l'Indi i del Gaucho "Washington Escobar", Tacuarembó
Un estrep de treball modern

Els primers estreps consistien en una corda que unia la sella i el dit gros del peu del genet. Aparegueren a l'imperi Kushan (actual Índia) entre el segle I i el II aC. D'allí van passar a la Xina cap a l'any 300, on, per raó del clima més fred de la zona, van començar a lligar-se al voltant del peu calçat, i no només sobre el dit. Poc després, la corda original fou reemplaçada pel ferro.

Des de la Xina l'ús de l'estrep es va estendre als nòmades mongols de l'Àsia Central, a Corea i al Japó. Els huns els van introduir a Pèrsia al segle IV i a Europa cap al segle V, encara que no hi ha notícies de la seva adopció per la cavalleria imperial romana fins a aproximadament un segle més tard (ja després de la caiguda de l'Occident).[1][2] Cap a l'any 600 dC, els àvars eurasiàtics havien estat empesos a l'oest des de les estepes pels turcs, i van introduir l'estrep a Europa. Al seu torn, els àrabs el prendrien dels perses i els bizantins.

Per la seva banda, els invasors germànics de l'Imperi Romà van adoptar ràpidament l'ús d'estreps. Això va millorar l'eficàcia de les seves tropes muntades fins a tal punt que va facilitar la derrota a la batalla d'Adrianòpolis (378), del model clàssic de la legió romana, fet que va causar una crisi militar sense precedents. L'estrep, que permetia al genet lluitar amb comoditat i maximitzava l'impacte de la càrrega, pràcticament havia jubilat al millor exèrcit de la història, i havia iniciat una nova era a Europa: la de la cavalleria cos que dominaria els camps de batalla medievals durant més de mil anys. (Fora d'algun cas particular com el dels almogàvers).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. El 580 dC un manual militar de l'emperador bizantí esmenta la necessitat d'estreps[text imprecís]
  2. George T. Dennis. Maurice's Strategikon: handbook of Byzantine military strategy. University of Pennsylvania Press, 2001, p. 13–. ISBN 9780812217728. Maurice's Strategikon: handbook of Byzantine military strategy; George T. Dennis
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estrep (hípica)