La Bella Dorment (conte)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Segell alemany del 1964

El tema de La bella dorment apareix oficialment sota forma de conte el 1634 amb el títol de "Sol, Lluna i Talia" al recull de contes del Pentamerone de Giambattista Basile. El 1679 Charles Perrault reprèn el conte reeditant-lo, i aquest apareix en el seu Històries i contes de temps passats, amb el títol de "La Belle au bois dormant", amb el qual és universalment coneguda. El 1812 els germans Grimm en publiquen una nova versió feta a partir de la de Perrault, al Kinder- und Hausmärchen, amb el títol de "Rosaspina". L'adaptació al català de la rondalla alemanya Dornröschen feta per Carles Riba va designar el personatge principal del conte amb el nom floral d'"Englantina", exactament igual que el que es va fer a Islàndia i a la resta de llengües. Tanmateix, els traductors moderns del conte al català han renunciat a dir Englantina o Englantineta a la protagonista i a la rondalla, i han passat a dir-ne La bella dorment que, en realitat, s'hauria de reservar per a la versió de Walt Disney (Sleeping Beauty) i per a la d'en Charles Perrault (La Belle au bois dormant).

Argument[modifica | modifica el codi]

Una princesa és maleïda per una bruixa: si es punxa cosint, morirà. Una fada intenta treure-li poder a l'encanteri i el reformula dient que en punxar-se amb una filosa, caurà adormida durant cent anys, fins que un veritable petó d'amor la despertarà (fet que aconsegueix el Príncep Encantador després de vèncer diversos perills).

Aquesta versió bàsica ha patit modificacions en les successives reedicions, que han anat complicant la història (detallant per exemple la infància de la princesa, la intervenció segona de la bruixa, les aventures del príncep o l'enfrontament de la parella amb l'ogressa-sogra).

Interpretació[modifica | modifica el codi]

S'ha volgut buscar una interpretació psicoanalítica en aquesta història: la princesa quan es fa dona es punxa i surt sang (la menstruació, però també la pèrdua de la virginitat) i llavors reposa (l'embaràs) fins que desperta com a mare. Crítiques feministes veuen el símbol misògin de la passivitat de la dona (que només dorm fins que és rescatada i el seu nom queda ocult sota la bellesa física del títol de l'obra).

El fet que es punxi cosint ve de les referències mitològiques (el fil de la vida, les parques...). El conte seria, doncs, un exemple de la inevitabilitat del destí.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Bella Dorment (conte)