Dodona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santuari de Dodona

Dodona o Dodon fou una ciutat de l'Epir a Tespròcia amb un oracle de Zeus que era el més antic de Grècia. Degut a la seva gran distància del nucli grec fou substituït a partir del segle VII aC per Delfos, però va romandre com un dels tres oracles més important dels mon grec (els altres eren Delfos i Zeus Ammon a Líbia).

Una altra ciutat anomenada Dodona era al districte de [Perrhàbia] a Tessàlia, prop del Mont Olimp, coneguda també com a Bodona. Se suposa que Dodona d'Epir pogué ser una colònia de Dodona de Tessàlia.

L'origen del oracle no es coneix amb seguretat però fou instaurat pels selis, una tribu dels tesprotis o thesprotis, després del segle XIX aC i abans del XIV aC; ja era famós en temps d'Homer, i Ulisses el va consultar. Heròdot li dóna origen egipci, però això segurament és poc acurat. En el seu temps l'oracle era interpretat per tres dones velles (Sòfocles diu que eren dues) anomenades Pelèiades.

A partir del segle VII aC amb l'auge de Delfos, l'oracle fou consultat principalment per les tribus d'etolis, acarnanis i epirotes. Tot i així el rei Cressos de Lídia el va consultar i fou molt reverenciat arreu. Ciceró diu que els espartans el consultaven alternativament amb Delfos. També fou consultat pels atenencs. Amb el domini del reis molossos sobre l'Epir l'oracle va créixer en importància. El 219 aC els etolis dirigits per Dorimac, en guerra contra Filip V de Macedònia, van assolar Epir i van arrasar Dodona. Es va recuperar amb molta dificultat sense tornar mai al seu nivell anterior L'oracle va ser destruït pels romans el 167 aC però la ciutat va subsistir sota Roma i el temple va tenir altres funcions.

El 385 la seva activitat fou aturada per Teodosi. Fou seu d'un bisbe al segle IV i la zona del temple fou edificada amb esglésies cristianes. El darrer bisbe esmentat és de l'any 516. Hierocles encara esmenta la ciutat al segle VI.

Del temple de Dodona no han quedat descripcions. El temple es devia construir vers el segle IV aC; és esmentat per Polibi quan diu que fou destruït pels etolis el 219 aC, i parla de les esteles i columnates, de les ofrenes i dedicatòries, i de la casa sagrada. L'hieron devia estar fora de les muralles junt amb altres edificacions. Molts presents eren dels beocis.

L'antiga Dodona se situada a 22 km al sud de Janina, en una estreta vall entre les muntanyes Tomaros i Manoliassa. Fou excavada per N. Karapanos el 1873-1875 i després el 1913 per la societat arqueològica sota la direcció de G. Soteriades fins al 1921. Les excavacions es van reprendre el 1929 i fins al 1932. Excavacions sistemàtiques es van iniciar els anys 50 sota direcció de D. Evangèlides i S. Dakaris i a la mort del primer sota la direcció en solitari del segon. El 1981 va agafar les excavacions la societat arqueològica amb el suport de la universitat de Janina.

S'han trobat el teatre (per 18000 persones, amb auditori, orquestra, i prosceni, construït al segle III aC sota Pirros, destruït al 219 aC i reconstruït però destruït altre cop pels romans el 167 aC), l'estadi (del segle III aC), la casa sagrada (20,80 x 19,20 metres, construïda al segle IV aC i restaurada al segles III i II aC), el Bouleuterion (43,60 x 32,35 metres, construït al segle III aC, destruït i per dues vegades reconstruït després del 219 aC i del 167 aC; la darrera reparació fou en temps d'August i va estar en ús fins al final del segle I aC) i l'Acròpoli (segle IV aC, amb muralla de forma poligonal de 750 metres, reforçada per torres i amb tres portes principals, i una cisterna excavada a la roca), i el prytaneum (rectangular 17,30 x 10,570 metres, construït al segle IV aC, que és la primera estructura del temple després de la casa sagrada, i que fou la residència del sacerdot de Zeus i pels caps de la Lliga de Molòssia o dels Molossos i fou destruït pels etolis el 219 aC).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dodona

Coord.: 39° 32′ 47″ N, 20° 47′ 16″ E / 39.54639°N,20.78778°E / 39.54639; 20.78778