Dualisme
De Viquipèdia
El dualisme creu que l'origen de l'univers es pot trobar en dues substàncies bàsiques o dos déus. Tradicionalment, les religions dualistes parlen d'una divinitat masculina i una femenina o bé d'un déu benigne i un maligne (per exemple el maniqueisme defensa aquesta tesi)
Per extensió, el dualisme en filosofia és la creença que proposa que l'ésser humà té una part física (cos) i una mental o espiritual (ànima). S'acostuma a destacar, com a representants característics del dualisme tradicional a Plató i Descartes.
Taula de continguts |
[edita] Dualisme platònic
Segons Plató, l'home és un ésser format per una ànima immortal i divina, i per un cos mortal i imperfecte, que empresona l'ànima. L'estat natural de l'ànima és estar separada del cos, de manera que el cos només aconsegueix pertorbar-la i molestar-la en el seu anhel de veritat i saber.
[edita] Dualisme cartesià
Segons Descartes, l'home es combina de ment ( substància pensant) i cos ( substància extensa). La ment té al pensament com a atribut essencial, que és lliur i immaterial, en canvi el cos, està subjecte a les lleis de la matèria. Les substàncies són alhora diferents i independents l'una de l'altra.
[edita] Dualisme teològic
El dualisme religiós apareix a molts pobles antics, com Xina i Egipte, però especialment a Pèrsia. La seva religió, impulsada i reformada per Zaratustra vers el segle VI aC., estableix un principi diví del bé, Ormuz o Ahura Mazda, i un altre del mal, Ahrimán. Aquestes formes de dualisme es troben després en el orfisme (vers el segle VI aC.), en el gnosticisme (segle II aC.), en el maniqueisme, en la doctrina gnòstica-maniquea de Priscil·lià, i ja en l'Edat Mitja, en els bogomils, albigencs i càtars. La més influent d'aquestes doctrines, després del Mazdeisme de Zaratustra, fou el maniqueisme.
[edita] Trets comuns
En línies generals, les doctrines dualistes coincideixen en els següents trets: El principi del Bé es identificat amb la Llum i l'Esperit; el principi del Mal amb les Tenebres i la Matèria, o amb el diable o dimoni (maniqueisme). La matèria és, dons, dolenta, i principi del mal; o bé creada per un demiürg diferent del Déu bo (gnosticisme de Marció), o pel diable, principi del mal (Priscil·lià) rigorista i extrema; o bé justifiquen la relaxació: perquè no es possible resistir al principi del mal que inclina a pecar, i és aquest principi, no la persona, el responsable del pecat.
[edita] Vegeu
- Gnosticisme
- Catarisme
- Maniqueisme
- Bogomilisme
- Priscil·lianisme
- Marcionisme
- Zoroastrisme
- Dualisme de propietats
