Malleus Maleficarum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Portada del Malleus maleficarum en una edició de 1669.

El Malleus Maleficarum (del llatí: Martell de les Bruixes), és probablement el tractat més important que mai s'hagi publicat en el context de la persecució de bruixes del Renaixement. És un exhaustiu llibre sobre la caça de bruixes, que després de ser publicat primerament a Alemanya el 1486,[1] va tenir dotzenes de noves edicions, es va difondre per Europa i va tenir un profund impacte en els judicis contra les bruixes al continent durant prop de 200 anys. Aquesta obra és notòria pel seu ús en el període de la histèria per la cacera de bruixes que va assolir la seva màxima expressió des de mitjans del segle XVI fins a mitjans del segle XVII.

Història[modifica | modifica el codi]

El Malleus Maleficarum o martell de les bruixes va ser compilat i escrit per dos monjos inquisidors dominics, Heinrich Kramer i Jacob Sprenger,[1] que van assegurar al llibre que els havien estat atorgats poders especials per processar bruixes a Alemanya pel Papa Inocenci VIII, per mitjà de la butlla papal Summis desiderantes affectibus del 5 de desembre de 1484;[2] però aquest decret havia estat emès abans que el llibre fos escrit i abans que els seus mètodes planejats fossin donats a conèixer.

Kramer i Sprenger van presentar el Malleus Maleficarum a la Facultat de Teologia de la Universitat de Colònia el 9 de maig de 1487, esperant que fos aprovat, en canvi, el clericat de la Universitat el va condemnar, declarant-lo tant il·legal com anti-ètic.[3] Kramer, no obstant això, va inserir una falsa nota de suport de la Universitat en posteriors edicions impreses del llibre. La data de 1487 és generalment acceptada com la data de publicació, encara que edicions més primerenques de l'obra van poder haver estat produïdes en 1485 o 1486. Malgrat això entre els anys 1487 i 1520, l'obra va ser publicada 13 vegades. Després d'uns 50 anys, va ser novament publicada, entre 1574 i l'edició de Lió de 1669, un total de 16 vegades. La presumpta aprovació que apareix a l'inici del llibre va contribuir a la seva popularitat, atès que semblava que se li havia atorgat un suport garantit.

Tot i amb això, el text va arribar a ser tan popular que va vendre més còpies que qualsevol altre, a part de la Bíblia, fins i tot que El Progrés Del Pelegrí, de John Bunyan va ser publicat en 1678. Els efectes del Malleus Maleficarum es van escampar molt més enllà de les fronteres d'Alemanya, i van causar també gran impacte a França i Itàlia, Espanya, i en menor grau, a Anglaterra.

Falsificacions i traduccions[modifica | modifica el codi]

El Malleus Maleficarum va ser originalment precedit per la butlla Summis desiderantes affectibus, emesa pel Papa Innocenci VIII el 5 de desembre de 1484,[2] el principal document papal sobre bruixeria. En ella s'esmenta Sprenger i Kramer pels seus noms (Iacobus Sprenger i Henrici Institoris), i els commina a combatre la bruixeria al nord d'Alemanya.

El llibre per si mateix no va ser ordenat per l'Església catòlica. Els escriptors van adjuntar una nota d'aprovació de la Universitat de Colònia, ostensiblement firmada per quatre dels seus professors. Tanmateix, aquesta nota era una falsificació. La Universitat i l'Església mai no van aprovar el llibre, i de fet el van condemnar per l'ús de procediments anti-ètics, i perquè la seva demonologia no era acord amb la doctrina catòlica. Kramer va ser condemnat per la Inquisició el 1490.[4]

Actualment es troben disponibles traduccions contemporànies de l'obra. Entre d'altres, una alemanya del 2000, feta pels professors Jerouscheck i Behringer, titulada Der Hexenhammer (la traducció de Schmidt de 1906 és considerada molt pobre), i una en anglès (amb introducció), realitzada per Montague Summers el 1928 que va ser reimpresa el 1948 i fins i tot avui es troba disponible com una reimpressió de 1971 per Dover Publications. Una nova traducció, completament anotada per Christopher S. Mackay la va fer el novembre de 2006 la Cambridge University Press.

Continguts[modifica | modifica el codi]

El llibre està dividit en tres seccions, cada unes de les quals planteja preguntes específiques i elles es proposa de respondre-les a través d'arguments contraris. Hi ha poc material original al llibre; és més que res una recopilació de creences i pràctiques preexistents amb abundants parts preses d'obres anteriors tals com Directorium Inquisitorum (1376), de Nicolau Eimeric, o Formicarius (1435) de Johannes Nider.

La Part I busca provar que la bruixeria o bruixeria existia. Detalla com el Dimoni i els seus seguidors, les bruixes i bruixots, perpetren una plètora de mals «amb el permís de Déu Totpoderós ». Més que explicar això com un càstig, tal com moltes autoritats eclesials de l'època feien, els autors d'aquest llibre proclamen que Déu permet aquests actes, a condició que el Diable no guanyi poder il·limitat i destrueixi el món.

Part d'aquesta secció explica per què les dones, per la seva presumpta naturalesa més feble i intel·lecte inferior, són per naturalesa més propenses a la temptació de Satanàs que els homes. El propi títol del llibre conté la paraula maleficarum, la forma femenina del substantiu, i els escriptors declaren (incorrectament) que la paraula femina (dona) és una derivació de fe +minus, de poca fe (o infidel, o deslleial).

La Part II del Malleus Maleficarum descriu les formes de bruixeria. Aquesta secció detalla com les bruixes llancen encanteris, i com les seves accions poden ser previngudes o remeiada. Es fa especial èmfasi al Pacte amb el Diable i l'existència de bruixes és presentada com un fet. Moltes de les informacions del llibre d'encanteris, pactes, sacrificis i còpula amb el Diable van ser obtinguts (suposadament) de judicis inquisitorials duts a terme per Sprenger i Kramer.

La Part III detalla els mètodes per detectar, enjudiciar i sentenciar o destruir bruixes. La tortura en la detecció de bruixes és vista com a una cosa natural; si el bruixot o bruixa no confessava voluntàriament la seva culpa, la tortura era aplicada com un incentiu per fer-ho. Els jutges eren instruïts per enganyar l'acusat si fos necessari, prometent misericòrdia per la confessió.

Aquesta secció també parla de la confiança que es pot tenir en els testimoniatges dels testimonis i la necessitat d'eliminar acusacions malicioses, però també sosté que el rumor públic és suficient per portar la persona a judici i que una defensa massa vigorosa és evidència que el defensor està embruixat. Hi ha regles sobre com prevenir que les autoritats siguin embruixades i el consol que, com a representants de Déu, els investigadors estan protegits de tots els poders de les bruixes.

Sumari de les creences[modifica | modifica el codi]

Tant Kramer com Sprenger eren prolífics escriptors, i part del Malleus Maleficarum és un resum d'un exhaustiu manuscrit sobre bruixeria escrita per Kramer el 1485. Generalment basat en la frase bíblica, «Als bruixots no els deixaran amb vida »,[5] el llibre també llança mà d'obres d'Aristòtil, les Sagrades Escriptures, Sant Agustí i Tomàs d'Aquino perquè se li doni suport. El sexisme del Malleus és innegable; la creença dels autors que les dones eren criatures inferiors, més febles i fàcilment corruptibles està emfasitzada al llarg de tota l'obra. Una de les incriminacions principals contra les dones és el «fet» que Eva seduí Adam: «El pecat d'Eva no hagués portat la mort a les nostres ànimes i als nostres cossos si no hagués passat després a Adam» i així va ser la dona que portà la desventura al món.[6]

Pres com un tot, el Malleus Maleficarum declara que algunes coses confessades per les bruixes, tals com transformacions en animals, eren meres il·lusions induïdes pel Dimoni per atrapar-les, mentre altres actes, com per exemple volar, causar tempestes i destruir plantacions, eren reals. El llibre parla detalladament sobre els actes llicenciosos comesos per les bruixes, la seva habilitat de crear impotència en els homes i fins i tot dóna espai a la pregunta sobre si els dimonis podrien ser els pares dels fills de les bruixes. L'estil narratiu és seriós i completament mancat d'humor - fins i tot els fets més dubtosos són presentats com a informació confiable.

Obres Basades en el Malleus[modifica | modifica el codi]

Una història anticlerical continguda al llibre va ser la base per a l'òpera-musical noruec-britànica Which Witch, que descriu la persecució i el judici d'una dona italiana innocent que és cremada a l'estaca per conspiradors a Alemanya, per les seves relacions amb un influent bisbe germànic. Al·ludeix a la seva font original en l'esgarrifós número d'obertura, titulat Malleus Maleficarum. Se li va donar indiferència a aspres crítiques, i ha estat titllat fins i tot com «el pitjor musical de tots els temps » malgrat ser considerat per alguns com a cultura pop al Regne Unit. La música va ser composta per Benedicte Adrian i Ingrid Bjørnov, amb Adrian representant també un paper.

El 1963, Václav Kaplický, escriptor txec, va escriure una novel·la anomenada Kladivo na arodjnice (Malleus Maleficarum en txec), i el 1969 (un any després de l'Ocupació soviètica de Txecoslovàquia) Otakar Vávra va realitzar una pel·lícula basada en la novel·la que després es va tornar un símbol de l'era de la normalització i va ser aviat prohibida.

El 2009, la colla de diables Pim Pam Pum Foc d'Olot realitzà l'espectacle Malleus maleficarum sobre la Inquisició espanyola al segle XVI.[7][8] El 2011 el Museu d'Història de Catalunya va organitzar una exposició itinerant dedicat al tema i editar un documental amb el títol Malleus Maleficarum.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Jacob Sprenger». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 The Malleus Maleficarum of Heinrich Kramer and James Sprenger (en anglès). Courier Dover Publications, 2012, p. ix. ISBN 0486122697. 
  3. Goode, Erich; Ben-Yehuda, Nachman. Moral Panics: The Social Construction of Deviance. 2a ed. (en anglès). John Wiley & Sons, 2010, p. 180. ISBN 1444307932. 
  4. Bachrach, Deborah. The inquisition (en anglès). Lucent Books, 1995, p. 9. ISBN 1560062479. 
  5. Èxode 22:18
  6. Universitat de Barcelona, Facultat de Filologia, Anuari de filologia: Studia graeca et latina. Secció D, Volums 13-15, 1990, pàgina 79
  7. «Espectacle Malleus maleficarum»Ajuntament de Maçanet de Cabrenys, octubre de 2009
  8. R. Estéban, «El correfoc del Tura s'inspira en l'època de la inquisició», El Punt, 29 d'agost de 2009
  9. «Presentació del documental “Malleus maleficarum. Bruixeria i caceria de bruixes, en èpoques medieval i moderna”», Museu d'Història de Catalunya, 24 de març de 2011

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Xaver Juncosa, Malleus Maleficarum, pel·lícula documental editat pel Museu d'Història de Catalunya per a il·lustrar l'exposició itinerant Per bruixa i metzinera: La cacera de bruixes a Catalunya, Barcelona, 2011
  • Albert Toldrà i Vilardell, Asmodeu: Dona, dimoni i sexe a l'edat mitjana, València, Universitat de València, 2011, 162 pàgines, ISBN 9788437084503
  • Martillo de las brujas: Para golpear a las brujas con poderosa maza (en castellà). Maxtor, 2004. ISBN 84-9761-110-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malleus Maleficarum Modifica l'enllaç a Wikidata