Salmanassar V
Salmanassar V (Shalmaneser V, accadià: Šulmanu-ašarid; hebreu: שַׁלְמַנְאֶסֶר, hebreu modern: Shalman'eser, tiberià: Šalmanʼéser; grec: Σαλαμανασσαρ Salamanassar; llatí: Salmanasar) fou rei d'Assíria del 727 al 722 BC. Era suposat fill (o al menys hereu llegítim) de Teglatfalassar III i fou inicialment governador de Zimirra a Fenícia, durant el regnat del seu pare. Va pujar al tron el 25 de Tebet de l'any equivalent al 727 aC (finals de desembre del 727). El seu nom original era Ululayu (Ululaya, Ululai) que va canviar a Assíria però possiblement va conservar a Babilònia si be això no està testimoniat en documents oficials.
No s'han conservat inscripcions del seu regnat i les poques coses que se saben són generalment externes: els regnes de Que i Tabal foren abolits i esdevingueren províncies. Els regnes de l'illa de Xipre van pagar tribut. Per la Bíblia [1]se sap que el rei Oixea (Osees) va pagar el tribut el 727 i 726, però es va negar a fer-ho el 725 confiant en l'ajut d'Egipte [2] Salmanassar hauria decidit intervenir ràpidament per prevenir una extensió de la revolta per Síria. L'ajut egipci mai va arribar. Els assiris van destruir en el camí la ciutat de Shabaraim (entre Damasc i Hamath). Un exèrcit israelita va sortit a l'encontre dels assiris i fou derrotat i el rei Oixea va ser capturat en aquesta batalla i segurament enviat a Assíria com a presoner. La ciutat de Samària fou assetjada. El territori fou devastat però la ciutat resistia. El setge es va allargar i durant el mateix el rei assiri va morir el 12 de Tebet de l'any equivalent al 722 aC (inicis de gener del 722 aC).
No se sap quasi res més del seu regnat. Flavi Josep (Josephus) [3] relata una expedició del rei a Tir que va conquerir de mans d'un tal Menandre; segons el relat el rei de Tir, Eluleu, es va revoltar i els assiris van anar a assetjar la ciutat i no ho va aconseguir durant cinc anys. D'aquest setge no hi ha notícies en cap altre lloc i es sospita que fou un error del historiador jueu que es va confondre amb el setge de Tir fet per Senaquerib (705-681 aC); el fet de que el setge s'allargués suposadament durant tot el regnat de Salmanassar V, i que al final d'aquest la ciutat encara no estigués ocupada, implica que ho fou sota el successor Sargon II, del qual hi ha abundant documentació i no s'esmenta el setge a Tir.
Sargon II el va succeir. Sembla que havia estat designat successor per Salmanassar V poc abans de morir i podria ser el seu fill; en les seves inscripcions ell mateix es declara "home nou" i no es referix als seus predecessors; el seu nom Sharru-kinu ("Verdader Rei"), fou agafat de Sargon d'Accad.
Notes [modifica]
- ↑ Reis XVII, 4
- ↑ El text bíblic identifica a l'aliat israelià com So, però probablement s'hauria de llegir Sewe, i apareix a les inscripcions de Sargon II com Shabi; s'havia identificat com a Shabaka però això es impossible perquè el inici del regnat de Shabaka ha estat fixat el 716 aC, i el nom del seu antecessor, Piankhi, no pot ser considerat; es pensa que seria un general o rei local de la zona del delta, o un cap del país de Musri.
- ↑ Josephus, IX, 14, 2
Bibliografia [modifica]
- A History of Babylonia and Assyria, per Robert William Rogers
- C. Dreys, Historia Universal, Barcelona, 1894
- Elena Cassin, Jean Bottéro i Jean Vercoutter, Los imperios del antiguo oriente, Madrid 1971
