Salmanassar V

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Salmanassar (millor: Salmanàssar)[1] V (Shalmaneser V, accadià: Šulmanu-ašarid; hebreu: שַׁלְמַנְאֶסֶר, hebreu modern: Shalman'eser, tiberià: Šalmanʼéser; grec: Σαλμανάσαρ, Σαλαμανάσαρ, Σαλμανάσσαρ[2] llatí: Salmanăsar)[3] fou rei d'Assíria del 727 al 722 BC. Era suposat fill (o almenys hereu egítim) de Teglatfalassar III i fou inicialment governador de Zimirra a Fenícia, durant el regnat del seu pare. Va pujar al tron el 25 de Tebet de l'any equivalent al 727 aC (finals de desembre del 727). El seu nom original era Ululayu (Ululaya, Ululai) que va canviar a Assíria però possiblement va conservar a Babilònia, si bé això no està testimoniat en documents oficials.

No s'han conservat inscripcions del seu regnat i les poques coses que se saben són generalment externes: els regnes de Que i Tabal foren abolits i esdevingueren províncies. Els regnes de l'illa de Xipre van pagar tribut. Per la Bíblia[4] se sap que el rei Oixea (Osees) va pagar el tribut el 727 i 726, però es va negar a fer-ho el 725 confiant en l'ajut d'Egipte[5] Salmanàssar hauria decidit intervenir ràpidament per prevenir una extensió de la revolta per Síria. L'ajut egipci mai va arribar. Els assiris van destruir en el camí la ciutat de Shabaraim (entre Damasc i Hamath). Un exèrcit israelita va sortir a l'encontre dels assiris i fou derrotat i el rei Oixea va ser capturat en aquesta batalla i segurament enviat a Assíria com a presoner. La ciutat de Samària fou assetjada. El territori fou devastat però la ciutat resistia. El setge es va allargar i durant el mateix el rei assiri va morir el 12 de Tebet de l'any equivalent al 722 aC (inicis de gener del 722 aC).

No se sap quasi res més del seu regnat. Flavi Josep (Josephus)[6] relata una expedició del rei a Tir que va conquerir de mans d'un tal Menandre; segons el relat el rei de Tir, Eluleu, es va revoltar i els assiris van anar a assetjar la ciutat i no ho va aconseguir durant cinc anys. D'aquest setge no hi ha notícies en cap altre lloc i es sospita que fou un error de l'historiador jueu que es va confondre amb el setge de Tir fet per Senaquerib (705-681 aC); el fet que el setge s'allargués suposadament durant tot el regnat de Salmanàssar V, i que al final d'aquest la ciutat encara no estigués ocupada, implica que ho fou sota el successor Sargon II, del qual hi ha abundant documentació i no s'esmenta el setge a Tir.

Sargon II li va succeir. Sembla que havia estat designat successor per Salmanàssar V poc abans de morir i podria ser el seu fill; en les seves inscripcions ell mateix es declara "home nou" i no es referix als seus predecessors; el seu nom Sharru-kinu ("Vertader Rei"), fou agafat de Sargon d'Accad.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Atesa l'accentuació plana del mot en grec antic i en hebreu i l'accentuació esdrúixola del mot en llatí, no hi ha res que justifiqui una accentuació aguda d'aquest mot en català. En la traducció de la Bíblia feta pels Monjos de Montserrat se li dóna, a dret, una accentuació plana (cf. nota a peu de plana nº 4).
  2. Cf. Natalio Fernández Marcos, y José Ramón Busto Saiz: El texto antioqueno de la Biblia griega: Reyes 1-2. Madrid: Instituto de Filología del CSIC/Departamento de Filología Bíblica y de Oriente Antiguo, 1992. Volumen 2. Págs. 135-136. ISBN 84-00-07255-3.
  3. En llatí, per tant, el mot és esdrúixol.
  4. 2 Reis XVII: ¹L'any dotze d'Acaz, rei de Judà, Osees, fill d'Elà, fou rei d'Israel, a Samaria, i regnà nou anys. ²Féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè; no tant, però, com els reis d'Israel que l'havien precedit. ³Salmanàsar, rei d'Assíria, pujà contra ell, i Osees es va sotmetre i li va pagar tribut. ⁴Després el rei d'Assíria descobrí una conspiració d'Osees: aquest havia enviat missatgers a Suè, rei de Musrí, i no havia pagat al rei d'Assíria el tribut com cada any. El rei d'Assíria, doncs, el féu agafar i el tancà a la presó. ⁵El rei d'Assíria envaí tot el país, pujà a Samaria i la va assetjar durant tres anys. ⁶L'any novè d'Osees, el rei d'Assíria ocupà Samaria, deportà els israelites a l'Assíria i els establí a Halé, a l'Habor, riu de Gozan, i a les poblacions de la Mèdia. Font: La Bíblia.
  5. El text bíblic identifica l'aliat israelià com a So o Suè (segons la traducció de la Bíblia al català que s'utilitzi; hebreu: סוֹא מֶלֶךְ-מִצְרַיִם), però probablement s'hauria de llegir Sewè o Swe (Suè), i apareix a les inscripcions de Sargon II com a Shabi; s'havia identificat amb Shabaka però això és impossible perquè l'inici del regnat de Shabaka ha estat fixat en el 716 aC, i el nom del seu antecessor, Piankhi, no pot entrar en consideració, ateses les irreconciliables diferències fonètiques; hom creu que seria un general o rei local de la zona del delta, o un cap del país de Musrí.
  6. Flavi Josep, IX, 14, 2

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • A History of Babylonia and Assyria, per Robert William Rogers
  • C. Dreys, Historia Universal, Barcelona, 1894
  • Elena Cassin, Jean Bottéro i Jean Vercoutter, Los imperios del antiguo oriente, Madrid 1971