Hama

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la ciutat siriana. Si cerqueu gerra utilitzada en la missa per portar l'aigua i el vi, vegeu setrillera de Missa.

Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (en àrab حماة, Ḥamā, literalment "fortalesa") és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc. És capital de la governació d'Hama. Té una població de 410.000 habitants i és la cinquena ciutat del país després de Damasc, Alep, Homs i Latakia. Hama és famosa per les seves disset sínies datades del temps dels bizantins, alguna de fins a 20 metres de diàmetre; la més gran és la d'al-Mamunye (restaurada el 1453) i la d'al-Muhammediye (restaurada al segle XIV) i foren utilitzades per portar aigua cap als aqüeductes. Altres llocs són:

  • El museu a l'antiga residència del governador otomà del segle XVIII coneguda com a Palau Azem
  • Mesquita Nur Al-Din (al-Nuri) acabada el 1163 per Nur al-Din Mahmud després del terratrèmol de 1157
  • Mesquita mameluca d'al-Izzi (segle XV)
  • Mesquita i Mausuleu d'Abu l-Fida, governant de la ciutat i historiador
  • Mesquita al-Hasanain, també obra de Nur al-Din
  • Gran Mesquita, destruïda pels israelians el 1982 i reconstruïda

Història[modifica | modifica el codi]

Antiguitat[modifica | modifica el codi]

El riu Orontes

L'antic establiment de Hamath fou ocupat des del neolític a l'edat de ferro; va ser exacavat entre 1931 i 1938 per un equip danès dirigit per Harald Ingholt.[1] Es creu que era contemporani de Ras Shamra V (6000-5000 aC). El nivell L data del calcolític, període de Halaf. Els nivells hittites es troben per sota dels arameus que daten del segle XI aC; en aquest temps sembla que els arameus dominaven la regió de l'Orontes i el Litani. Va formar un important estat arameu que va durar des del segle XI al IX aC.

La Bíblia informa que Hamath fou capital d'un regne cananeu (Gènesis 10:18; 2 Reis 23:33; 24:21), el rei del qual va felicitar al rei David per la seva victòria sobre Hadadezer, rei de Soba (2 Samuel 8:9-11; 1 Cròniques 13:9-11). Salomó d'Israel va dominar Hamath per un temps i hi va construir uns magatzems (1 Reis 4:21-24; 2 Cròniques 8:4). El profeta Amos l'anomena Hamath la Gran. El nom podria derivar del fenici khamat (fort).[2] Vers el 835 aC va passar a mans dels assiris, quan Salmanasar III (858-824 aC) en la seva campanya al nord de Síria va arribar a la ciutat; s'han trobat diverses inscripcions assíries[3] Irhuleni, rei d'Hamath, i Im-idri, rei d'Aram (la bíblica Bar-Hadad, Damasc) van formar una coalició de ciutats sirianes contra la invasió assíria; segons les fonts assíries els col·ligats disposaven de 4.000 carros de combat, 2.000 cavallers, 6.,000 infants i 1.000 camellers àrabs; es va lliurar la batalla de Qarqar i els assiris van sortir vencedors; el rei Salmanasar va seguir avançant i va arribar a la costa i fins i tot va capturar un vaixell; a l'any següent Salmanasar va intentar entrar a Hamath, però fou rebutjat. A la mort de Salmanasar l'aliança d'estats sirians es va desfer, i Aram (Damasc) va dominar per un temps sobre Hamath. El rei Zakir d'Hamath i La'ash, en una inscripció esmenta l'atac d'una coalició dirigida per Ben Hadad III fill d'Hasael, rei d'Aram, en la que hi havia diversos estats menors entre els quals Sam'al. Zakir fou assetjat a la seva fortalesa d'Hazrak però es va salvar "per la intervenció del deu Be'elschamen. Finalment Aram va aconseguir el seu propòsit més tard, per acabar després caient en mans de Ja'udi-Sam'al, que tanmateix va dominar Hamath.

Estats arameus i neohitites al segle IX/VIII aC

El 743 aC Tiglath-Pileser III va conquerir diverses ciutats i pobles a la zona d'Hamath i va repartir territoris entre els seus generals; una part de la població fou traslladada per la força a l'alt Tigris; el rei assiri va recaptar tribut del rei d'Hamath Eni-Îlu (Eniel). El 738 aC Hamath és a la llista de ciutats conquerides per les tropes assíries i uns 30000 sirians de la zona d'Hamath foren deportats a les muntanyes Zagros.

Després de la caiguda del regne d'Israel (vassall assiri vers el 730) Hamath va rebre un governador d'origen hebreu o religió jueva, Yahu-Bihdi, que vers el 720 es va revoltar i es va proclamar rei; la revolta va ser sufocada al cap d'un o dos anys pel rei assiri Sargon II (va governar 722-705) que es va emportar cap a Nimrud el vori reial dels reis d'Hamath.[4] Com a càstig Hamath fou cremada[5] i va colonitzar l'àrea amb assiris; la derrota d'Hamath va causar un gran impacte al profeta Isaïes.[6] Una part dels ciutadans van ser deportats a Samària.

Al segle VII Hamath depenia de Damasc. El 605 aC les restes de la guarnició egípcia de Karkemish fou aniquilada a Hamath pels babilonis del rei Nabucodonosor II de Babilònia. El 554/553 aC, Hamath fou objectiu de la campanya militar de Nabònides de Babilònia. Va estar sota domini de Babilònia fins al 539 aC i va passar després als perses (539 aC).

Dominada per Alexandre el Gran (332-323) va estar després dins els dominis d'Antígon el Borni. A la seva caiguda (301 aC) va passar als ptolemeus egipcis breument, fins al 198 aC que va quedar en mans dels selèucides; segurament fou en temps d'Antíoc IV Epífanes (174 aC-164 aC) quan va rebre el nom d'Epifania (Epiphania), que localment no va arrelar però oficialment es va mantenir fins a la conquesta àrab. El 68 aC va passar als romans. Flavi Josep l'esmenta com Amathe.[7] Aquila i Teodoret l'anomenen Emath-Epiphania.

El 395 va quedar dins l'Imperi Romà Oriental després Imperi Bizantí, on fou part de la província Syria Secunda. L'historiador bizantí Joan d'Epifania va néixer a la ciutat al segle VI.

Història eclesiàstica[modifica | modifica el codi]

església ortodoxa grega

Lequien (Oriens Christianus, II, 915-918) esmenta nou bisbes d'Epiphania, el primer del quals, Maurici, és el Manikeios que signà les actes del primer Concili de Nicea.[8]

La diòcesi catòlica d'Hamatha o Amatha, sufragània d'Apamea, encara existeix. Té dos bisbes catòlics, un de melquita i un de ritus siríac, que són arquebisbes d'Emesus (Homs) i Amatha (Hamat); el primer resideix a Labroud i el segon a Homs. Els ortodoxos grecs tenen el seu propi bisbe (un a Homs i un a Hamat)

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Mesquita al-Nuri

Fou conquerida per capitulació Abu Ubaidah ibn al-Djarrah el 636 o 637; va recuperar llavors el seu antic nom sota les formes Hamath, Hamat, Hamah i Hama en el sentit de fortalesa. Va formar part del djund d'Homs. Una mesquita es va construir damunt d'una església en temps dels omeies, i després es va reformar sota els abbàssides.

Sota els hamdànides va formar part del principat d'Alep i la seva història va quedar lligada a aquesta ciutat. En l'expedició de Nicèfor Focas del 968 la gran mesquita fou incendiada. El 1004 els hamdànides foren enderrocats pel visir Lulu, i el seu fill i successor Hasan ibn Lulu ja fou poc més que un governador fatimita.

El 1015 la regió va caure en mans dels beduïns kilàbites personificats en Salih ibn Mirdas que fundà la dinastia mirdàsida i que la va conservar en el repartiment de territoris entre tribus del 1023, sota sobirania del califa fatimita. Els fills de Salih es van repartir els territoris. El 1070 el mirdàsida Rashid al-Dawla Mahmud va fer pronunciar la khutba en nom del califa abbàssida al-Qaim i del soldà seljúcida Alp Arslan.

El 1071 el soldà es va presentar a la zona i va rebre l'homenatge que no va passar de ser nominal. Les lluites entre prínceps mirdàsides (1075) van provocar una expedició del soldà Màlik-Xah I que envià a son germà Tutuix I; a l’exèrcit d'aquest figuraven molts kilàbites i les forces de l'ukàylida Muslim ibn Kuraysh de Mossul, que eren aliats secrets dels mirdàsides, i l'expedició va fracassar al no poder ocupar Alep. Tutush va tornar més endavant, el 1079, i l'emir mirdàsida Abu l-Fadail Sabik va entregar el govern a l'ukàylida Muslim ibn Kuraysh de Mossul. Aquest va morir el 1085 en lluita contra Sulayman ibn Kutulmish que volia conquerir Alep; els habitants d'Alep van cridar a Tutush però aquest es va haver de retirar davant son germà Malik Shah (1086) que en va donar el govern a Kasim al-Dawla Ak-Sunkur.

A la mort de Malik Shah, Ak Sunkur es va declarar per son germà Barkyaruk, però fou derrotat per Tutush i morí el 1094. Tutush es va apoderar d'Alep i Hamat i les va conservar fins a la seva mort el 1095 en què el va succeir el seu fill Ridwan durant el govern del qual Hamath fou atacada i conquerida per un temps per Trancred, príncep de Galilea (1108). Ridwan fou succeït el 1113 pel seu fill Tadj al-Dawla Alp Arslan, que fou assassinat el 1114 i substituït per son germà Sultan Shah, un infant, que va tenir com a regent a un esclau del seu pare, de nom Lulu al-Yahya, i després del seu assassinat la regència va passar a l'emir ortúquida de Mardin i Mayyafarikin, Ilghazi I ibn Ortuk.

El 1114 (o ja el 1113) Hamat va passar a l'atabeg de Damasc Zahir al-Din Tughtegin, però el 1115 (o 1116) fou conquerida per Khirkhan ibn Karadja, governador d'Homs que la va cedir immediatament al seu germà Shihab al-Din Mahmud. Aquest va morir el 1123 i va passar altra vegada a mans de Tughtegin de Damasc i el 1128 el seu fill i successor Tadj al-Muluk Buri la va cedir al seu fill Sevindj o Siwindj. El 1130 es va fer un acord entre Imad-ad-Din Zengi i Taj-al-Mulk Buri i aquest va enviar a la cort del primer a Siwindj, el qual fou empresonat traïdorament. Zengi es va apoderar d'Hamat on va entrar acompanyat de Khirkhan ibn Karadja, al que va cedir la ciutat, però li va confiscar al cap de poc temps (1132). Imad al-Din Zengi va rebutjar als croats en una sèrie de companyes. El 1133 un segon fill de Tadj al-Muluk Buri, de nom Ismail, es va apoderar d'Hamat i la va poder conservar fins al 1135 quan Zangi li va arrabassar.

A Zangi el va succeir el seu fill Nur al-Din Mahmud que va deixar diverses construccions a la ciutat especialment després del terratrèmol que el 1157 va destruir en part Hamath. A Nur al-Din el va succeir el seu fill Al-Malik al-Salih però el 1174/1175 fou atacada i ocupada per Saladí. El 1178 Saladí la va cedir al seu nebot al-Muzaffar I Taki al-Din Umar (1178-1191). Es va formar llavors un principat aiubita. El 1179 va néixer a la ciutat el geògraf àrab Yaqut al-Hamawí (1179-1229).

El principat aiubita d'Hamat no va fer cap intent de resistir durant la invasió dels mongols i es va declarar vassall del gran khan. Després de 1260 es va declarar vassall dels mamelucs egipcis. La línia principal es va extingir el 1299 i la comarca va esdevenir una niyaba mameluca, però el nebot del darrer príncep, el famós historiador al-Muayyad Abu l-Fida va aconseguir mercès a la seva amistat amb el sultà al-Nasir Muhammad, ser nomenat governador el 1310 i després el 1320 va rebre el títol de sultà que també li fou reconegut al seu fill i successor al-Malik al-Afdal Muhammad ibn Abu l-Fida (1331-1334). El 1334 fou destituït pel sultà i enviat a l'exili a Damasc on va morir el 1342; Hamat fou annexionat al domini mameluc el 1334. Fou administrada per governadors mamelucs que residien a l'antic palau d'al-Malik al-Muzaffar I Taki al-Din Umar, avui en ruïnes. Al final del segle XIV va patir l'atac de Tamerlà que es diu que va destruir la ciutadella. Les dues principals sínies de la ciutat, damnades, foren reconstruïdes pels mamelucs (segles XV i XVI), que també van arreglar l’aqüeducte.

Domini otomà[modifica | modifica el codi]

El 1516 va passar als otomans i formà un liwa dependent de l'eyalet de Trípoli del Líban fins a la meitat del segle XVIII quan fou agregada al pashalik de Damasc com un feu o malikane del paixà. Asal Pasha al-Azm hi va fer edificar un edifici que encara existeix, i s'utilitza com a museu, conegut com a palau Azm, imitant al palau del mateix nom a Damasc. Al segle XIX amb la reorganització administrativa va esdevenir capçalera d'un sandjak dependent del wilayat de Damasc. El 1906 es va obrir la via fèria fins a Alep, d'un costat, i fons a Homs i Damasc, de l'altra. Vers 1900 tenia 60.000 habitants (xifra estable entre 1893 i 1930). Al segle XX tenia 9 sínies en servei d'un total de 18 que s’assenyalen operatives al segle XVIII.

Període modern[modifica | modifica el codi]

El 1919 va passar a França. Després de la independència va començar a créixer i el 1960 tenia uns 150.000 habitants. Era considerada un feu conservador dels Germans Musulmans. El 1964 es van produir disturbis seriosos amb uns quants morts i des del 1976 va participar en la revolta dels Germans Musulmans. El 1982 forces militars dirigides pel germà del president, Rifaat al-Assad, van ofegar la revolta local en sang, matant a milers de ciutadans indiscriminadament en l'anomenada Massacre de Hama; una part de la ciutat va quedar destruïda i la seva reconstrucció va modificar totalment l’aspecte de la ciutat. Els morts oscil·len entre 500 i 20.000 però no hi ha dades segures (els Germans Musulmans parlen fins i tot de 40.000).[9]

Llista de reis arameus d'Hamath[modifica | modifica el codi]

  • Diversos reis desconeguts
  • To'u, vers després del 1000 aC
  • Joram (Hadoram) vers 950 aC
  • Zakir I, vers abans de 850 aC
  • Irkhuleni, vers 850 aC
  • Zakir II, vers 830 aC
  • Zakir III, vers 765
  • Enil-Ilu, vers 740-730
  • Yahu-Bihdi (governador assiri vers 720-720) rei 720-719

Emirs aiúbides de Hamah[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Løkkegaard, Frede. Living waters: Scandinavian orientalistic studies presented to Frede Løkkegaard on his seventy-fifth birthday, January 27th 1990 (en anglès). Museum Tusculanum Press, 1990, p.305. ISBN 8772890835. 
  2. Room, Adrian. Placenames of the World. London: MacFarland and Company, Inc., 1997
  3. George L. Robinson, "The Entrance of Hamath" The Biblical World 32.1
  4. els objectes de vori foren trobats a Nimrud per Layard; en un dels panels de marfil trobats a Fort Salmanasar, hi ha la inscripció Hamath; R. D. Barnett, "Hamath and Nimrud: Shell Fragments from Hamath and the Provenance of the Nimrud Ivories" Iraq 25
  5. "Hamath Wrecked to Terrify Small Opponents of Assyria" The Science News-Letter 39.13 (29 de març de 1941).
  6. Isaies 10:9.
  7. Josephus, Antiquities of the Jews i.6.2; cf. Amathe a 1 Macabeus 12:25.
  8. Heinrich Gelzer, Patrum Nicaenorum Nomina, p. LXI
  9. Lia, Brynjar. Architect of Global Jihad: The Life of Al-Qaida Strategist Abu Musʻab Al-Suri (en anglès). Columbia University Press, 2008, p.49. ISBN 023170030X. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • P. J. Riis i V. Poulsen, Hama: fouilles et recherches 1931-1938 (Copenhague 1957).
  • Claude Cahen, La Syrie du Nord, París 1940

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hama

Coord.: 35° 08′ N, 36° 45′ E / 35.133°N,36.750°E / 35.133; 36.750