Melquita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un melquita és un membre de les comunitats cristianes del Pròxim Orient que, davant de les lluites cristològiques entorn del monofisisme, seguiren les indicacions del concili de Calcedònia i el mateix emperador. Precisament, el nom melquita prové del siríac ‘mlek’, ‘malko’, "rei". Més endavant, aquests cristians adoptaren també el ritu bizantí, primer en llengua siríaca –a Síria i a Palestina–, després en grec i, al final, majoritàriament, en àrab. Generalment s'anomena melquites els catòlics d'aquesta tradició, més que no pas els cristians ortodoxos.[1]

Referències[modifica]