Menahem

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Menahem (messies)».

Segons la Bíblia, Menahem (en hebreu, מנחם בן-גדי Menahēm ben Gadi) fou el setzè rei del Regne d'Israel.

Menahem, fill de Gadí, no va acceptar la usurpació del tron d'Israel per Xal·lum i tan sols un mes després de la seva autocoronació, Menahem va encapçalar un exèrcit que va sortir de l'antiga capital Tirsà i va entrar a sang i foc a la nova capital Samaria. Després de matar gran part de la població i Xal·lum, es va autoproclamar rei.

El rei d’Assíria, Pul, veient l'estat de caos que hi havia al petit Regne d'Israel, va plantar el seu exèrcit al límit del regne per ocupar-lo. Menahem horroritzat, va reunir tot l'or que va poder i li va entregar a Pul a canvi de la seva llibertat.

Després de deu anys en què es consolidà al tron, va morir i fou succeït pel seu fill Pecahià.


Precedit per:
Xal·lum
Rei del Regne d'Israel
Succeït per:
Pecahià