Harpia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Disambig.svg Aquest article tracta sobre l'animal mitològic. Per a altres significats, vegeu «Harpia (ocell)».
Representació medieval d'una harpia

En la mitologia grega, les Harpies eren una mena de monstres. El seu nom significa "raptores" i se les representa com a aus amb cap de dona i dotades de fortes urpes (potser per una confusió tardana amb les sirenes).

La seva imatge va evolucionar molt al llarg del temps. En un principi s'identificaven amb forces de la naturalesa, vents tempestuosos que eren capaços d'arrossegar un ésser humà fins a les mansions subterrànies. Alguns dels seus noms, com Ael·lo ('vent tempestuós'), Ocípete ('que vola ràpid'), Celeno ('fosca') i Podarge ('de peus lleugers'), fan una clara referència a aquest fet.

Més tard es van identificar amb ànimes de morts que es dedicaven a raptar les dels vius, o fins i tot amb la de simples monstres que raptaven nens. Hesíode, per contra, les retrata com a dones alades molt belles, potser recollint un mite antic.

Eren filles de Taumant i Electra o, segons les versions, de la Terra i del Vent. De la unió de les Harpies amb el vent Zèfir en van néixer els cavalls immortals Xantos i Bali, els cavalls d'Aquil·les.

Harpia, figura heràldica

El mite més conegut on prenen part és el de l'endeví cec Fineu, a qui les Harpies robaven el menjar o bé l'hi embrutaven amb els seus excrements quan anava a menjar-se'l. Quan els Argonautes visiten Fineu, s'encarreguen d'allunyar-les per sempre, alliberant-lo d'aquest turment.

Altres harpies[modifica | modifica el codi]

  • Actualment, s'usa a vegades el terme per designar una dona dolenta o massa envejosa.
  • En heràldica, l'harpia és una figura en forma d'animal imaginari representat com una àguila mirant de cara, amb el tors de dona ensenyant els pits.
  • Una harpia és també un ocell accipítrid.



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Harpia