Marc-Antoine Charpentier

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Marc-Antoine Charpentier

Marc-Antoine Charpentier (c. 1643 - 24 de febrer de 1704) fou un compositor francès del Barroc. Considerat l'introductor de l'oratori llatí a França. Actualment és el compositor francès d'aquesta època més interpretat en concerts i amb més enregistraments en el mercat.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Se saben poques coses de la seva infantesa i joventut. Hi ha llibres que situaven la data de naixement a París (França) cap al 1634, però actualment es considera més probable que fos cap el 1643. En la seva família, procedent de la Champagne, hi havia antecedents artístics en el camp de la pintura.

Lully i Molière[modifica | modifica el codi]

De jove va anar a Itàlia impulsat per les seves inquietuds artístiques, que en aquell moment sembla que eren fonamentalment pictòriques. A Roma conegué a Giacomo Carissimi i decidí estudiar amb ell i dedicar-se a la música. De retorn a França destacà en els cercles italonòfils, és a dir simpatitzants de l'estil italià, convertint-se en el principal rival de Lully. Lully, deixant de banda el seu geni musical, tenia molta influència a la Cort i l'aprofitava sempre que podia per perjudicar els rivals.

El 1672, arran de la discòrdia entre Lully i Molière, director de la Comédie Française, aquest proposà Charpentier com a substitut de Lully, i així va compondre música per al teatre amb una clara influència italiana: els entractes de Circé i d'Andromède, així com escenes cantades en el Malalt imaginari (Le Malade imaginaire). Molière va morir durant la quarta representació del Malalt imaginari i Charpentier va quedar-se sense feina.

Darrers anys[modifica | modifica el codi]

Tingué diversos càrrecs al servei de l'església. Va ser compositor de Capella a Saint-Germain, mestre de música de l'església de Saint Paul-Saint Louis, i des del 1698 fins a la seva mort, Gran Mestre de la Sainte-Chapelle del palau de la cort. Sense tenir un càrrec a la Cort, també hi col·laborà escrivint misses per a Lluís XIV i ensenyant música al fill gran del rei, Felip d'Orleans.

L'any 1694 va estar a punt de ser nomenat Sous-maître de Chapelle de la Cort, però una malaltia que arrossegava li ho va impedir. De la seva mort se sap el dia per un petit manuscrit que diu:

"Regles de composició, per Monsieur Charpentier. Ell va morir sent Mestre de Música de la Santa Capella de París, el diumenge 24 de febrer de 1704 a les 7 del matí".

Obra[modifica | modifica el codi]

La major part de la seva obra és música religiosa: misses, motets, himnes, magnificats, cantates, oratoris, etcètera. També va escriure algunes composicions profanes entre les quals destaca l'òpera Medea, que a la mort de Lully va poder ser estrenada. Cal recordar que Lully tenia el monopoli de l'òpera a la França d'aquella època i no permetia que cap rival pogués estrenar cap obra.

Marc-Antoine-Charpentier va restar oblidat fins al 1953, quan va ser redescobert pel Preludi del seu Te Deum al ser seleccionada com la sintonia d'Eurovisió. S'atribueix la recuperació del Te Deum, que també és l'himne del Torneig de les Sis Nacions, al musicòleg Carl de Nys.

L'obra completa de Charpentier comprèn 28 volums cal·ligrafiats de la seva mà, format per més de 500 peces que es va encarregar de classificar ell mateix. Aquesta col·lecció, anomenada Mélanges, és un dels conjunts de manuscrits autògrafs musicals més bonics de tots el temps. A la seva mort, els seus nebots Jacques Édouard i Jacques-François Mathas van heretar la col·lecció. El 1727, Jacques-Édouard va vendre el conjunt dels manuscrits a la Bibliothèque Royale. Actualment la col·lecció forma part del fons de la Biblioteca Nacional de França.

Llistat d'obres[modifica | modifica el codi]

Òpera[modifica | modifica el codi]

  • Les Amours d'Acis et de Galatée (1678)
  • La Descente d'Orphée aux Enfers (1686-1687)
  • Le Jugement de Pâris (1690)
  • Philomèle (1694)
  • Médée (1693-1694)
  • David et Jonathas (1688)

Pastorals[modifica | modifica el codi]

  • Actéon (1684)
  • La Couronne de fleurs (1685)
  • La Fête de Ruel (1685)
  • Il faut rire et chanter : dispute des bergers (1685)
  • Le Retour du printemps
  • Cupido perfido dentr'al mio cor
  • Petite pastorale (Églogue) de bergers
  • Amor vince ogni cosa
  • Les Plaisirs de Versailles (1680)

Tragedia lírica[modifica | modifica el codi]

  • Circé (1675)
  • Andromède (1682)

Comèdia[modifica | modifica el codi]

Comèdia-Ballet[modifica | modifica el codi]

Interludi[modifica | modifica el codi]

  • Le Triomphe des dames (1676)
  • La Pierre philosophale (1681)
  • Endymion (1681)

Música instrumental[modifica | modifica el codi]

  • Nadales per 2 violins i orgue
  • Nadales per instruments (H.531)
  • Nadales per instruments (H.534)
  • Preludis i Obertures
  • Sonates
  • Concert pour quatre parties de violes (H.545)
  • Messe pour plusieurs instruments au lieu des orgues (H.513)

Música religiosa[modifica | modifica el codi]

  • Te Deum
  • Quatre Miserere
    • Miserere (H.219)
  • Deu Magnificat
  • Pour le sacrement
    • Pour le saint sacrement au reposoir (H.346)
    • Pour la seconde fois que le saint sacrement vient au mesme reposoir (H.372)
  • Himnes
  • Proses
  • Misses
  • Motets
    • Motet pour une longue offrande (antigament Motet pour l'offertoire de la messe rouge) (H.434)
  • Oratoris
  • Salms
  • Leçons de Ténèbres

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • H. Wiley Hitchcock, Les œuvres de Marc-Antoine Charpentier, Paris, Picard, 1982.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marc-Antoine Charpentier Modifica l'enllaç a Wikidata