Banús

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un bosc de banús

Banús o Eben és el nom que es dóna al duramen de la fusta de diverses espècies d'arbres de la família Ebenaceae pertanyents al gènere Diospyros, aquests arbres es troben a les regions tropicals del Vell Món i són coneguts des de temps molt antics i apreciats pel color negre de la seva fusta. El banús és un arbre que pot arribar a créixer entre 10 i 12 m d'alçada.

Arbres considerats productors de fusta de banús :

L'arbre fruiter conreat als Països Catalans conegut com a caqui (Diospyros kaki) és del mateix gènere que els banussos però no se l'en considera car la seva fusta no té les característiques desitjades.

Les característiques principals del banús són el seu color negre i la seva densitat elevada. No són característiques sistemàtiques ja que aquestes són producte d'una malaltia del cor o duramen de l'arbre. Per això es troben banussos amb el cor de la fusta més o menys dur.

La paraula catalana banús, registrada des del segle XIV, deriva de l'àrab abanús. En llatí s'anomena ebenus, i deriva del grec ebenos (mot d'origen egipci hbnj) que designa aquesta fusta. A l'època de l'Egipte faraònic, es feia servir per a petits objectes com a matèria primera preciosa.

La paraula ebenisteria deriva del nom que rep en llatí.

Distribució[modifica | modifica el codi]

És originari de l'Índia i d'Sri Lanka.

Hi ha dos tipus d'espècies, l'asiàtica i l'africana, anomenada "mping" a l'Àfrica Oriental, i "zebrawood" a Àfrica del Sud.

Aquesta fusta té una densitat aproximada d'1,5 t/m³, al ser talat. Posteriorment, quan s'asseca, es redueix a 1,35 t/m³, més de tres vegades la densitat del pi i més de dues vegades la del teca (Tectona grandis). És una de les fustes més dures i més pesades del món (no flota a l'aigua).

Descripció[modifica | modifica el codi]

El banús té un color cafè fosc amb vetes negres, les quals són predominants i el seu aspecte és gairebé negre. Es troba en prop de 20 països d'Àfrica, dins del triangle comprès entre el Sudan, Angola i el Cap Oriental a l'Àfrica del Sud. En la majoria dels llocs creix com un arbust. Només creix com a arbre en certes parts de Moçambic, Tanzània, Zàmbia, i la República Democràtica del Congo. Els grans troncs poden arribar a un diàmetre de 6 dm, i només un tronc curt pot arribar a pesar entre 800 - 1000 kg. Troncs d'aquesta mida són escassos, ja que es necessiten més de 200 anys per aconseguir aquestes dimensions. La seva valuosa fusta també s'utilitza per a la fabricació de mobles d'alta qualitat.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Hàbitat
muntanyes càlidesi pedregoses.

Alçada de 25 a 30 m amb un tronc de 7 a 10 m i un diàmetre de menys d'un metre.

Només els peus femelles (arbre dioic) s'utilitzen per a obtenir un bón banús amb el color negre estable i amb poques venes blanquinoses.

Fusta[modifica | modifica el codi]

  • Fusta preciosa molt negra o amb venes. Gra molt fi, fusta molt pesada (densitat d'1 a 1'10). Els cristalls d'àcid oxàlic que conté li donen un aspecte brillant quan s'ilumina. El banús té una gran durabilitat, no l'ataquen els insectes, és poc higroscòpic i d'una gran rigidesa. Permet un bon poliment.
  • Botanica, algunes espècies :

Utilització[modifica | modifica el codi]

Elefants fets amb banús a Sri Lanka (Diospyros ebenum)

La utilització tradicional del banús va disminuir amb la comercialització de la caoba a partir del segle XVII.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banús Modifica l'enllaç a Wikidata