Ifigènia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ifigènia de Anselm Feuerbach
Gravat que representa el salvament d'Ifigènia i el sacrifici del cabró.

En la mitologia grega, Ifigènia o Ifigenia (en grec Ἰφιγένεια, Iphigeneia, «dona de raça forta») era la filla major del rei Agamèmnon i la reina Clitemnestra, que Agamèmnon es va veure obligat a sacrificar. De vegades se la considera una filla de Teseu i Helena criada per Agamèmnon i Clitemnestra.[1]

Segons algunes fonts, Àrtemis va castigar a Agamèmnon després d'haver matat un cérvol sagrat i vantar-se de ser millor caçador. En el seu camí a Troia per a participar en la Guerra de Troia, els vaixells d'Agamèmnon van quedar aturats a Aulis a causa del vent. L'endeví Calcant va revelar un oracle segons el qual l'única forma d'apaivagar Àrtemis era sacrificar Ifigènia, filla d'Agamèmnon. Unes fonts afirmen que el rei culminà el sacrifici, però la majoria afirma que va sacrificar un cabró (el déu Pan transformat) en el seu lloc i que Ifigènia va ser duta a Crimea a preparar altres per a sacrificar-los a Artemis. Fins i tot altres fonts afirmen que Agamèmnon estava preparat però Àrtemis la va transportar a Tauris (Crimea). Hesíode l'anomenava Ifimèdia (en grec Ίφιμέδεια) en el seu «Catàleg de Dones» i deia que es va convertir en la deessa Hècate. Antoní Liberal afirma que Ifigenia va ser transportada a l'illa de Leuke, on es va casar amb Aquil·les amb el nom d'Orsilòquia.

A Eurípides, Ifigènia apareix en la història del seu germà, Orestes. Per escapar de la persecució de les Erínies per haver matat a la seva mare Clitemnestra i al seu amant, Apol·lo va ordenar a Orestes que anés a Tauris (actual Crimea), prengués l'estàtua d'Àrtemis que havia caigut del cel i la dugués a Atenes. Orestes va marxar a Tauris amb el seu íntim amic Pílades i ambdós van ser empresonats pels habitants de la regió, els tauris, que tenien el costum de sacrificar a Àrtemis tots els estrangers. La sacerdotessa encarregada de realitzar el sacrifici era precisament Ifigènia, germana d'Orestes, i es va oferir a alliberar-lo (sense saber que era el seu germà) si aquest duia una carta fins a Grècia. Orestes refusa, però oferix a Pílades dur la carta mentre ell es queda per ser sacrificat. Després d'un conflicte de mutu afecte, Pílades acaba accedint, però la carta fa que Orestes i Ifigenia es reconeguin i els tres escapen junts duent amb ells la imatge d'Àrtemis. Després de la seva tornada a Grècia, Orestes pren possessió del regne del seu pare, Micenes, i Ifigènia diposita la imatge en el temple d'Àrtemis a Brauró, a l'Àtica, on va romandre com a sacerdotessa d'Àrtemis Brauronia. Segons els espartans, la imatge va ser duta per ells a Lacònia, on la deessa va ser adorada com Àrtemis Ortia.

Ifigènia és coneguda per les fonts mitològiques gregues des dels segles VII-VI a.C. i estava tan estretament identificada amb Àrtemis que alguns investigadors creuen que originalment era una deessa de la caça rival, el culte de la qual va ser incorporat al d'Àrtemis.

Adaptacions del mite d'Ifigènia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ifigènia
  1. «Ifigènia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Ifigènia». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 20 octubre 2012].