Dinastia almoràvit
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
Els almoràvits (en àrab المرابطون, al-murābiṭūn, en singular المرابط, al-murābiṭ) foren un poble de nòmades berbers del Sàhara que al segle XI fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Taula de continguts |
[modifica] Orígens, expansió i religió
Al segle XI els lamtuna exercien la supremacia entre els berbers; vers el 1034 Yahya ibn Ibrahim cap dels gudala del Sahàra occidental, emparentat als lamtuna (de Mauritània) encara que a vegades enfrontats, va enviar a un jurista de la tribu anomenat Jawhar ibn Sakkun a fer la peregrinació a la Meca vers 1040. Quan feia el viatge de tornada va anar a Kairuan on es va entrevistar amb el prestigiós alfaquí Abu-Imran al-Fassí per islamitzar el seu poble, que el va remetre a un mestre maliquita del Sus, Uggwag ibn Zalwi i aquesta va encarregar la tasca a un antic alumne seu, Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí que va fundar un ribat on es va originar la secta dels almoràvits aconseguint el suport primer dels gudala i després dels lamtuna.
Mort Yahya, els lamtuna estaven dirigits per Yahya ibn Úmar al-Lamtuní i a la seva mort a la Batalla de Tabfarilla pel seu germà Abu-Bakr ibn Úmar al-Lamtuní. Els gudala es van separar dels almoràvits i es van retirar al sud. Cap al 1053, els almoràvits van començar a expandir les seves creences religioses a les tribus del Sàhara, després d'això van començar a expandir al seu poder primer a les tribus del voltant, després cap al Magrib on funden ciutats com Marràqueix al 1062, al 1075 conquereixen l'imperi de Ghana i al 1080 el regne de Tlemcen (l'actual Algèria).
[modifica] Invasió d'al-Andalus
Quan Alfons VI de Castella (1040-1109) va conquerir al1085 Toledo l'emir d'Isbiliya es va alarmar de tal manera que, no sense grans temors, va decidir cridar en auxili els curtits guerrers almoràvits, sobretot els de la tribu dels lamtunes. Aquests tenien una visió estricta i poc cultivada de l'Islam. Es diu que el seu cap Yusuf ibn Tashfin, dervix auster, anava vestit amb pell d'ovella i s'alimentava de dàtils i llet de cabra.
L'emir d'Isbiliya al-Mutamid els demana ajuda en aquests termes:
- «Ell [Alfons VI] ha vingut demanant-nos púlpits, minarets, mihrabs i mesquites per tal d'alçar en elles creus i que siguen regits pels seus monjos [...] Déu us ha concedit un regne en premi a vostra Guerra Santa i a la defensa dels Seus drets, per la vostra llavor [...] i ara conteu amb molts soldats de Déu que, lluitant, guanyaran en vida el paradís».
Yusuf va creuar l'Estret de Gibraltar amb el seu exèrcit, derrotant als cristians a la batalla d'az-Zallaqah el 23 d'octubre de 1086, i es trobà amb una terra fèrtil i pròspera; també va observar el relaxament dels preceptes doctrinals de l'Islam i la gran tolerància amb els jueus i cristians. Això, li va provocar la determinació d'apoderar-se d'aquests regnes, animat per la divisió entre les diferents taifes. Els almoràvits van anar conquerint les diferents taifes entre el 1090 i el 1116. Les van conquerir en el següent ordre: Màlaga i Granada (1090), Sevilla i Almeria al (1091), Badajoz al (1094), València que en aquell moment era cristiana (1102), Albarrasí (1104), Alpont (1106), Saragossa (1110) i finalment Mallorca al 1116.
[modifica] Decadència
Després d'aquestes ràpides conquestes als almoràvits van anar perdent terreny tan ràpidament com l'havien guanyat, amb la caiguda de Saragossa el 1118 i van ser derrotats contra el regne de Portugal el 1139 a la batalla d'Ourique. Uns anys més tard l'imperi Almoràvit va quedar atrapat per l'extensió de la segona croada a la península ibèrica, la revolta dels Almohades a l'actual Marroc i la revolta de Sharq al-Àndalus.
La conquesta de Marràqueix per part dels Almohades va suposar la desintegració de l'imperi Almoràvit, encara que a les Balears van continuar governant els Banu Ghaniya fins al 1184 i van continuar lluitant contra els Almohades a Tunísia fins al (1236).
[modifica] Llista d'emirs
[modifica] governs duals
- Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí i Yahya ibn Ibrahim 1038-1045
- Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí (continua) i Yahya ibn Úmar al-Lamtuní 1045-1056
- Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí (continua) i Abu Bakr ibn Úmar al-Lamtuní 1056-1059
[modifica] govern únic
- Abu Bakr ibn Úmar al-Lamtuní 1059-1069 (en algunes zones fins al 1087)
- Yússuf ibn Taixfín 1069-1106
- Alí ibn Yússuf 1106-1143
- Taixfín ibn Alí 1143-1145
- Ibrahim ibn Taixfín 1145-1146
- Ishaq ibn Alí ibn Yússuf 1146-1147
- A partir del 1145 es crearen petits regnes anomenats "taifes" (1145 a 1157) i altres dominis van passar als almohades (1147-1157)
