Batalla de Cutanda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Cutanda
Reconquesta
Data 17 de juny de 1120
Localitat Cutanda
Territori Imperi almoràvit
Resultat victòria aragonesa
Batalla de Cutanda (Arago 1104)
Batalla de Cutanda
Batalla de Cutanda
Fronteres el 1104.
En verd fosc, l'Imperi almoràvit
En marró clar, el Regne d'Aragó
En marró fosc, el Regne de Navarra
En blau, el comtat d'Urgell
En carbassa, la Corona de Castella
En groc, el Regne de França
Coord.: 40° 55′ 0″ N, 1° 17′ 0″ O / 40.91667°N,1.28333°O / 40.91667; -1.28333
Bàndols
Regne d'Aragó Regne d'Aragó
Aquitània Ducat d'Aquitània
Imperi almoràvit Imperi almoràvit
Allah Emirat de Molina
Comandants en cap
Cruz d'Eneco Arista Alfons el Bataller
Aquitània Guillem IX de Poitiers
Cruz d'Eneco Arista Imad al-Dawla
Imperi almoràvit Ibrahim ibn Yússuf
Imperi almoràvit Abu Mulammad ibn Tinagmar
Imperi almoràvit Abu Yakub Yintán ibn Alí
Imperi almoràvit Ibn Zarada
Allah Azzun ben Galbún

La Batalla de Cutanda de 1120 significà consolidació del domini d'Alfons I d'Aragó sobre Saraqusta.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Article principal: Almoràvit

La conquesta de Tulaytula per Alfons VI de Castella en 1085 va comportar la incorporació d'extenses zones de terreny a la Corona de Castella va fer que Muhammad Ibn Abbad Al Mutamid l'emir d'Isbiliya sol·licités l'ajut militar de Yusuf ibn Tashfin l'emir almoràvit que ja s'havia apoderat de tot el Marroc. Després de creuar l'Estret de Gibraltar, els almoràvits van derrotar Alfons VI de Castella el 1086 a la batalla de Sagrajas i van convertir-se en els amos i senyors del sud de la península Ibèrica. La conquesta de Balansiya d'el Cid va suposar un impediment la seva expansió al nord, però el 1102, uns anys després de la mort del Cid, Balansiya va tornar al domini islàmic, encara en vida de Yusuf ibn Tashfin, i Sahla va caure dos anys més tard.

Únicament l'emirat de Saraqusta quedava lliure del domini almoràvit, i Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain va signar un pacte de submissió, en virtut del qual els nous senyors africans permetrien la independència del seu regne mentre ell visqués. La derrota a Valtierra va precipitar la conquesta de l'emirat de Saraqusta per les tropes almoràvits de Alí ibn Yússuf, que entraven a la ciutat el 29 de juny del 1110 mentre Abd al-Malik ibn Ahmed Imad al-Dawla es va retirar a la seva fortalesa de Rueda de Jalón, on va establir l'emirat de Rueda de Jalón on convertit en vassall de Alfons I encara va exercir una mena de poder per un espai de vint anys. Els almoràvits van nomenar governador a Muhammad ibn al-Hadj i més tard a Abu Bakr Ibn Ibrahim al-Sahrawi.

El 1118 el concili celebrat a Tolosa (França) ofereix els beneficis de croada als que acudeixin a l'ajut del comtat d'Aragó en la conquesta de la ciutat de Saraqusta i nombrosos senyors francs i de Bearn es van concentrar al castell d'Ayerbe per conquerir posteriorment Almudévar, Gurrea de Gállego i Zuera. Saraqusta fou presa el 18 de desembre de 1118, convertint-se en capital del Regne d'Aragó, fent que la vall de l'Ebre es desplomés, prenent els navarroaragonesos Tudela i Tarassona el 1119.

Alí ibn Yússuf, que fins a la caiguda de Saragossa no havia donat gaire immportància als atacs d'Alfons, va encomanar a Ibrahim ibn Yússuf, el valí d'Isbiliya conegut com a Ibn Tayast, que dediqués l'hivern de 1119 a 1120 a preparar una expedició que recuperés el terreny aragonés.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Arribada la primavera de 1120, Ibrahim ibn Yússuf es va posar en marxa amb els contingents de Granada comandats per Abu Mulammad ibn Tinagmar al-Lamtuní, Madina Mursiyya amb Abu Yakub Yintán ibn Alí, Larida amb Ibn Zarada i de l'Emirat de Molina amb Azzun ben Galbún, seguint el camí de Terol.

Alfons I d'Aragó que amb l'ajut de Guillem IX de Poitiers i els seus sis-cents homes i Abd al-Malik ibn Ahmed Imad al-Dawla es trobava assetjant Qàlat al-Ayyub, hagué de sortir a la trobada de l'exèrcit almoràvit que fou derrotat degut a la superioritat numèrica a Cutanda, a l'actual municipi de Calamocha quan tractava de parar l'avanç cristià, provocant nombroses baixes als musulmans.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Després de la batalla, els aragonesos van prendre Qalat al-Ayyub i Qalat Darwaca el 1120

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • TUCOO-CHALA, Pierre. Quand l'Islam était aux portes des Pyrénées, 1994. ISBN 2-84127-022-X. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]