Tarassona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tarassona
Tarazona
Bandera de Tarassona Escut de Tarassona
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Tarassona respecte de l'Aragó Localització de Tarassona

La catedral de Tarassona, d'estil mudèjar
La catedral de Tarassona, d'estil mudèjar
Estat
• Autonomia
• Província
• Comarca
Regne d'Espanya
Aragó
Província de Saragossa
Tarassona i el Moncayo
Gentilici Turiasoniense, sa
Predom. ling. Castellà
Superfície 244 km²
Altitud 480 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
10.863 hab.
44,52 hab/km²
Coordenades 41° 54′ N, 1° 43′ O / 41.900°N,1.717°O / 41.900; -1.717Coord.: 41° 54′ N, 1° 43′ O / 41.900°N,1.717°O / 41.900; -1.717
Distàncies 86 km de Saragossa
Dirigents:
• Alcalde:

Luis Maria Beamonte (PP)
Codi postal 50500

Tarassona[2] (Tarazona, en castellà i nom oficial) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo. També és seu d'un bisbat i fou el lloc de naixement del ponent de la constitució espanyola de 1978 Gabriel Cisneros.

Es troba a la vall mitja del riu Queiles, a una distància de 86 km de Saragossa, a 20 km del Moncayo i el seu parc natural i a 15 km del monestir de Veruela. L'any 2005 tenia 10.875 habitants i malgrat no estar situada en un dels principals eixos de comunicació, la indústria exerceix un paper molt important en la seva economia.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Turiaso
La plaça de braus

Durant l'època romana, Tarassona va ser una pròspera ciutat de dret romà (és a dir, que els seus habitants tenien ple dret de ciutadania romana) de nom Turiaso. Amb la caiguda de l'imperi i el sorgiment del Regne de Toledo sofreix, igual com la resta de zones urbanes, la decadència. El 449, una partida de bagaudes que s'havien aliat amb el rei sueu Requiari van fer una expedició fins al territori dels vascons causant estralls importants i es van fer forts a Turiaso on es van aliar amb el bisbe Lleó. El noble hispanoromà Basili els va reunir en l'església amb l'excusa de confederar-se, i els va asassinar[3]

Amb el trencament del Califat de Qurtuba s'incorpora a l'Emirat de Saraqusta, fins a la conquesta almoràvit del 1110 i la posterior conquesta per Alfons I d'Aragó el 1119, després de la presa de Saraqusta el 18 de desembre de 1118, i es va convertir en seu episcopal. Després de la mort d'Alfons I, Tarassona va quedar com a ciutat fronterera entre els regnes de Castella, Navarra i Aragó, aconseguint una especial importància estratègica.

Durant tota l'edat mitjana van conviure a la ciutat cristians, jueus i musulmans. La presència musulmana va quedar reflectida amb l'arquitectura d'edificis d'estil mudèjar, com la catedral. Amb l'expulsió dels moriscs, la ciutat va patir una profunda crisi.

Al segle XIV, va ser ocupada per les tropes castellanes durant nou anys, durant els quals la catedral va sofrir diferents danys.

Al segle XX, va ser un important centre industrial en el qual destacaven la producció de fòsfors i tèxtil, que a partir dels anys 80 van ser substituïts per altres indústries. Actualment té una important activitat turística i compta amb destacats hotels i restaurants amb excel·lent cuina regional.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Palau episcopal

Destaca la majestuosa catedral de Santa Maria de la Vega d'estil gòtic-mudèjar, que porta restaurant-se des de fa més de 20 anys.

De gran interès és també la façana de l'ajuntament, amb la portada renaixentista amb les figures d'Hèrcules (mític fundador de la ciutat), Pierres, Caco (éssers mitològics habitants del proper Moncayo) i de la processó de coronació de l'emperador Carles V a Bolonya. La plaça, antigament lloc de mercat, és esmentada per Gustavo Adolfo Bécquer en les seves Rimas y Leyendas.

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tarassona
  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. «Tarassona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. de La Fuente, Vicente. Las santas iglesias de Tarazona y Tudela en sus estados antiguo y moderno (en castellà). Real Academia de la Historia, 1865, p.82.