Batalla de Calatañazor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Calatañazor
Reconquesta
Data juliol de l'any 1002
Localitat Calatañazor
Resultat Victòria cristiana
Batalla de Calatañazor (PI 1000)
Batalla de Calatañazor
Batalla de Calatañazor
Batalla de Calatañazor
Coord.: 41° 42′ 0″ N, 2° 49′ 0″ O / 41.70000°N,2.81667°O / 41.70000; -2.81667
Bàndols
Regne de Lleó Regne de Lleó
Regne de Navarra Regne de Navarra
Regne de Castella Comtat de Castella
Islam Califat de Còrdova
Comandants en cap
Regne de Lleó Alfons IV de Lleó
Regne de Castella Sanç I Garcia
Islam Almansor
Forces
Desconegudes Desconegudes
Baixes
Desconegudes Desconegudes
Seqüència cronològica de les batalles de la
Reconquesta
Batalla anterior Batalla posterior
Batalla de Penya Cervera Batalla de Graus

La batalla de Calatañazor va tenir lloc a Calatañazor el juliol de l'any 1002. Almansor es va veure obligat a fugir, lluitant contra els exèrcits cristians del Regne de Lleó (Alfons IV de Lleó), el Comtat de Castella (Sanç I Garcia) i el Regne de Navarra (Garcia III Sanxes).

Antecedents[modifica | modifica el codi]

A principis de 1002, Almansor es va preparar, seguint el seu costum anual, per a trencar la frontera cristiana, dirigint els seus atacs cap a Castella, tenint com un dels seus objectius el monestir de San Millán de la Cogolla, que va ser arrasat. Almansor va ordenar que se sumés a la seva host un considerable contingent de tropes nord-africanes amb les quals es va trobar, segons l'acordat, a Toledo. Des d'allí van partir cap a la ribera del Duero, remuntant el curs del riu, en les proximitats de la qual va causar estralls i les terres dels quals va devastar.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Alfons IV de Lleó va sortir a la trobada d'Almansor, que després de ser derrotat va retirar-se, sent encalçat per Sanç I Garcia, Comte de Castella.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

De retorn de l'expedició, Almansor es va sentir malalt (potser d'una ferida rebuda en combat), però va continuar fent la guerra als infidels i devastant el seu territori fins que la malaltia es va complicar de tal manera que va haver de ser transportat en una llitera, sobre suaus coixins i cobert per un baldaquí i cortines que el protegien de la vista del seu exèrcit. En tal estat va arribar a Medinaceli. Allí els metges van analitzar la naturalesa del seu mal, però, incapaços de posar-se d'acord en un diagnòstic i menys en el tractament oportú, la malaltia es va agreujar prou per a provocar-li finalment la mort. Durant la seva agonia solia dir: Darrere de mi deixo vint mil clients, tots ells feliços i satisfets, tant de bo el dia de demà no tinguin un amo pitjor que jo.

Sentint-se morir, l'amo d'Al-Àndalus va demanar al seu fill Abd al-Malik i a alguns amics íntims que rebessin els seus darrers consells, i nomenà successor al seu fill, cosa que generà la fitna, una guerra civil entre els successors d'Hixem II i els d'Almansor. El cabdill va morir la nit del 10 d'agost de 1002.