Batalla de Sagrajas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Sagrajas
Reconquesta
Els quatre cavallers
Els quatre cavallers
Data 23 d'octubre de 1086
Localitat Sagrajas
Resultat Victòria almoràvit
Bàndols
Regne de Castella Regne de Castella
Regne de Lleó Regne de Lleó
Imperi almoràvit Almoràvits
Islam Emirat d'Isbiliya
Comandants en cap
Regne de Castella Alfons VI de Castella Imperi almoràvit Yússuf ibn Taixfín
Islam Al-Mútamid
Forces
60.000 30.000
Baixes
59.500 Desconegudes
Seqüència cronològica de les batalles de la
Reconquesta
Batalla anterior Batalla posterior
Setge de Tulaytula Batalla de Corbins

La batalla de Sagrajas (o batalla d'az-Zal·laqa o az-Zallaqah o Zalaca, en àrab الزلافه, az-Zallāqa) és una batalla que es va lliurar a Sagrajas, a les proximitats de Badajoz (Extremadura), el 23 d'octubre de 1086,[1] entre les tropes cristianes d'Alfons VI de Castella i les almoràvits de Yússuf ibn Taixfín, amb la derrota de les primeres.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Feia un any que Alfons VI de Castella havia conquerit Tulaytula als musulmans, cosa que va alarmar els reis d'algunes taifes, que van sol·licitar l'ajuda militar de Yússuf ibn Taixfín. Així doncs, el militar va desembarcar a Al-Jazira al-Khadrā (Algesires) al capdavant d'un exèrcit de musulmans rigoristes, els almoràvits, amb el qual es va dirigir cap al nord. El monarca castellà, que va tenir el suport dels monarques catalans i aragonesos, va sortir a trobar-lo.

L'encontre es va produir a az-Zallaqah, avui Sagrajas. L'armada dels almoràvits havia reunit guerrers d'arreu d'al-Àndalus, i es creu que comptava amb uns 30.000 guerrers. Per la seva banda, es creu que l'exèrcit cristià d'Alfons VI disposava de 60.000 homes. Abans d'iniciar la batalla es van creuar diversos missatges entre l'un i l'altre bàndol, i Yusuf va donar tres alternatives al rei cristià: la conversió a l'Islam, pagar un tribut o la batalla. Alfons VI va triar lluitar contra els almoràvits.

Ordre de Batalla[modifica | modifica el codi]

La batalla va començar un divendres a l'alba amb l'atac d'Alfons VI. Yússuf ibn Taixfín va dividir el seu exèrcit en 3 divisions. La primera va ser conduïda per Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid i consistia en 15.000 guerrers, la segona divisió constava d'11.000 guerrers comandats pel mateix Yusuf i la tercera era de 4.000 guerrers africans negres amb espases índies i javelines llargues.

La batalla[modifica | modifica el codi]

El camp de Dawud ibn Aysa fou atacat a primera hora del matí per les tropes d'Alvar Fáñez, produint un gran nombre de baixes, però al-Mutamid i la seva divisió van lluitar amb Alfons VI fins després del migdia, quan Yússuf ibn Taixfín i la seva divisió es van afegir a la batalla i van circumdar Alfons VI i les seves tropes. Les tropes cristianes d'Alfons VI es van aterrir i van començar a retrocedir, després Yusuf va ordenar a la tercera divisió del seu exèrcit atacar i acabar la batalla.

Les baixes entre les tropes d'Alfons van ser enormes: es creu que foren més de 59.500 els morts. Tan sols 100 cavallers van tornar de nou a Castella. Les baixes van ser molt fortes en bàndol almoràvid, especialment en la host de Dawud ibn Aysa i entre la del governador de la taifa de Badajoz, Al-Mutawàkkil ibn al-Àftas Alfons VI va aconseguir sobreviure a la batalla però hi va rebre una ferida de llança[2]en la tíbia esquerra de la qual mai va guarir, ferida que encara és perceptible en les restes del seu esquelet.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

La batalla fou decisiva per als almoràvits però les seves baixes no van permetre continuar el contraatac, i Yússuf ibn Taixfín va haver de tornar a Àfrica per la mort del seu fill. Els regnes de Castella i Lleó van aconseguir no perdre territori i mantenir la ciutat de Toledo, que havien aconseguit l'any anterior després d'un setge, però l'avanç cristià es va aturar unes generacions.

La batalla de Salatrices fou, segons Prudencio de Sandoval[3] un suposat enfrontament produït el 1106 entre l'exèrcit del Alfons VI de Castella i l'almoràvit d'Yússuf ibn Taixfín, que s'ha identificat amb la batalla de Sagrajas.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. anònim. La conquista de Al-Andalus (en castellà). Editorial CSIC, 2002, p. 108. ISBN 8400080653. 
  2. (castellà) Elías Gago i Juan-Eloy Díaz-Jiménez, Autenticidad de los restos mortales de Alfonso VI y sus cuatro mujeres: Inés, Constanza, Zayda y Berta
  3. (castellà) Prudencio de Sandoval, Historia de los reyes de Castilla y León
  4. (castellà) Antología de poetas líricos castellanos

Coord.: 38° 55′ 23″ N, 6° 54′ 5″ O / 38.92306°N,6.90139°O / 38.92306; -6.90139